ESTATUT D’AUTONOMIA

DE CATALONHA 2006

Er Estatut de 2006 ei ua òbra collectiva.

Auem demostrat un viatge mès que Catalonha ei forta

quan es catalans expressam liurament era nòsta volentat.

Auem escrit ua grana pagina dera nòsta pròpria istòria.

PASQUAL MARAGALL

President dera Generalitat de Catalonha

Catalonha s’a anat hènt ath long deth temps damb es aportacions

d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions e cultures, que

i an trapat ua tèrra d’acuelhuda.

Eth pòble de Catalonha a mantengut ath long des sègles ua vocacion

constanta d’autogovèrn, encarnada en institucions pròpries coma era

Generalitat –que siguec creada en 1359 enes Corts de Cervèra– e en

un ordenament juridic especific, remassat, entre d’autes recopilacions

de normes, enes Constitucions e d’auti drets de Catalonha. Despús

deth 1714, an estat diuèrsi es assagi de recuperacion des institucions

d’autogovèrn. En aguest itinerari istoric constituïssen hites destacades,

entre d’autes, era Mancomunitat de 1914, era recuperacion dera

Generalitat damb er Estatut de 1932, eth restabliment dera Generalitat

en 1977 e er Estatut de 1979, neishut damb era democràcia, era Constitucion

de 1978 e er Estat des autonomies.

Era libertat collectiva de Catalonha tròbe enes institucions dera Generalitat

eth nèxe damb ua istòria d’afirmacion e respècte des drets fondamentaus

e des libertats publiques dera persona e des pòbles; ua istòria

qu’es hemnes e es òmes de Catalonha vòlen prosseguir damb era

finalitat de hèr possibla era bastida d’ua societat democratica e auançada,

de benèster e progrès, solidària damb eth conjunt d’Espanha e

incardinada a Euròpa.

ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALONHA

PREAMBUL

Eth Parlament de Catalonha, en tot recuélher eth sentiment e era volentat

dera ciutadania de Catalonha, a definit Catalonha coma nacion

d’ua manèra àmpliament majoritària. Era Constitucion espanhòla, en

article dusau, reconeish era realitat nacionau de Catalonha coma nacionalitat.

En exercici deth dret inalienable de Catalonha ar autogovèrn, es parlamentaris

catalans prepausen, era Comission Constitucionau deth

Congrès des Deputats acòrde, es Corts Generaus apròven e eth pòble

de Catalonha ratifique aguest Estatut.

preambul

Eth pòble catalan contunhe proclamant aué coma valors superiors dera

sua vida collectiva era libertat, era justícia e era igualtat, e manifèste

era sua volentat d’auançar per ua via de progrès, qu’assegure ua qualitat

de vida digna entà toti es que viuen e trebalhen en Catalonha.

Es poders publics son ath servici der interès generau e des drets dera

ciutadania, damb respècte peth principi dera subsidiarietat.

Ei per tot açò que, en tot seguir er esperit deth preambul der Estatut

de 1979, aguest Estatut asssumís que:

• Catalonha ei un país arric en territòris e gents, ua diuersitat que la

definís e la enriquís des de hè sègles e la en.hortís entàs tempsi a vier.

• Catalonha ei ua comunitat de persones liures entà persones liures a

on cadun pòt víuer e expressar identitats diuèrses, damb un decidit

comprimís comunitari basat en respècte pera dignitat de cadua des

persones.

• Era aportacion de toti es ciutadans e ciutadanes a configurat ua societat

integradora, damb er esfòrç coma valor e damb capacitat innovadora

e emprenedora, uns valors que contunhen impulsant-ne eth

progrès.

• Er autogovèrn de Catalonha se fondamente ena Constitucion, e tanben

enes drets istorics deth pòble catalan, que, en encastre d’aquera,

dan origen en aguest Estatut ath reconeishement d’ua posicion singulara

dera Generalitat. Catalonha vò desvolopar era sua personalitat

politica en encastre d’un estat que reconeish e respècte era diuersitat

d’identitats des pòbles d’Espanha.

• Era tradicion civica e associativa de Catalonha a soslinhat tostemp

era importància dera lengua e era cultura catalanes, des drets e es

déuers, deth saber, dera formacion, dera coesion sociau, deth desvolopament

sostenible e dera igualtat de drets, e aué, especiaument, dera

igualtat entre hemnes e òmes.

• Catalonha, per miei der Estat, participe ena bastida deth projècte

politic dera Union Europèa, es valors e es objectius dera quau compartís.

• Catalonha, des dera sua tradicion umanista, refortilhe eth sòn comprimís

damb toti es pòbles entà bastir un orde mondiau pacific e just.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

article 1. Catalonha

Catalonha, coma nacionalitat, exercís eth sòn autogovèrn constituïda

en comunitat autonòma cossent damb era Constitucion e damb aguest

Estatut, qu’ei era sua norma institucionau basica.

article 2. Era Generalitat

1. Era Generalitat ei eth sistèma institucionau en quau s’organize politicament

er autogovèrn de Catalonha.

2. Era Generalitat ei compausada peth Parlament, era Presidéncia dera

Generalitat, eth Govèrn e es autes institucions qu’establís eth capítol

V deth títol II.

3. Es municipis, es vegueries, es comarques e es auti ens locaus qu’es

leis determinen intègren tanben eth sistèma institucionau dera Generalitat,

coma ens enes quaus aguesta s’organize territoriaument, sense

prejudici dera sua autonomia.

4. Es poders dera Generalitat emanen deth pòble de Catalonha e

s’exercissen cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e era Constitucion.

TÍTOL PRELIMINAR

article 6. Era lengua pròpria e es lengües oficiaus

1. Era lengua pròpria de Catalonha ei eth catalan. Coma tau, eth catalan

ei era lengua d’us normau e preferent des administracions publiques

e des mieis de comunicacion publics de Catalonha, e ei tanben

era lengua normaument emplegada coma veïculara e d’aprenedissatge

en ensenhament.

2. Eth catalan ei era lengua oficiau de Catalonha. Tanben n’ei eth castelhan,

qu’ei era lengua oficiau der Estat espanhòu. Totes es persones

an eth dret d’usar es dues lengües oficiaus e es ciutadans de Catalonha

an eth dret e déuer de coneisher-les. Es poders publics de Catalonha

an d’establir es mesures de besonh entà facilitar er exercici d’aguesti

drets e eth compliment d’aguest déuer. Cossent damb çò que dispause

er article 32, non i pòt auer discriminacion per usatge de quinsevolha

des dues lengües.

3. Era Generalitat e er Estat an d’empréner es accions de besonh entath

reconeishement dera oficialitat deth catalan ena Union Europèa e

era preséncia e er emplec deth catalan enes organismes internacionaus

e enes tractats internacionaus de contengut culturau o lingüistic.

4. Era Generalitat a de promòir era comunicacion e era cooperacion

damb es autes comunitats e es auti territòris que compartissen patrimòni

lingüistic damb Catalonha. Ad aguesti efèctes, era Generalitat e

er Estat, segontes que correspongue, pòden soscríuer acòrds, tractats

e d’auti mecanismes de collaboracion entara promocion e era difusion

exteriora deth catalan.

5. Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria

d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò

qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica.

article 7. Era condicion politica des catalans

1. Gaudissen dera condicion politica de catalans o ciutadans de Catalonha

es ciutadans espanhòus qu’agen vesiatge administratiu en Catalonha.

Es sòns drets politics s’exercissen cossent damb aguest Estatut

e es leis.

2. Gaudissen, coma catalans, des drets politics definits per aguest Estatut

es espanhòus residents en estrangèr qu’an auut en Catalonha eth datítol

preliminar

article 3. Marc politic

1. Es relacions dera Generalitat damb er Estat se fondamenten en

principi dera leiautat institucionau mutuau e se regissen peth principi

generau segontes eth quau era Generalitat ei Estat, peth principi d’autonomia,

peth de bilateralitat e peth de multilateralitat.

2. Catalonha a en Estat espanhòu e ena Union Europèa eth sòn espaci

politic e geografic de referéncia e incorpòre es valors, es principis e es

obligacions que deriven deth hèt de formar-ne part.

article 4. Drets e principis rectors

1. Es poders publics de Catalonha an de promòir eth plen exercici des

libertats e es drets que reconeishen aguest Estatut, era Constitucion,

era Union Europèa, era Declaracion universau de drets umans, eth

Convèni europèu entara proteccion des drets umans e es auti tractats

e convènis internacionaus soscrits per Espanha que reconeishen e garantisen

es drets e es libertats fondamentaus.

2. Es poders publics de Catalonha an de promòir es condicions entà

qu’era libertat e era igualtat des individus e des grops siguen reaus e

efectives; an de facilitar era participacion de totes es persones ena vida

politica, economica, culturau e sociau, e an de reconéisher eth dret des

pòbles a conservar e desvolopar era sua identitat.

3. Es poders publics de Catalonha an de promòir es valors dera libertat,

era democràcia, era igualtat, eth pluralisme, era patz, era justícia,

era solidaritat, era coesion sociau, era equitat de genre e eth desvolopament

sostenible.

article 5. Es drets istorics

Er autogovèrn de Catalonha se fondamente tanben enes drets istorics

deth pòble catalan, enes sues institucions seculares e ena tradicion juridica

catalana, qu’aguest Estatut incorpòre e actualize ara empara der

article 2, era disposicion transitòria dusau e d’auti precèptes dera

Constitucion, des quaus derive eth reconeishement d’ua posicion singulara

dera Generalitat en çò que hè ath dret civiu, era lengua, era

cultura, era projeccion d’aguestes en encastre educatiu e eth sistèma

institucionau en qué s’organize era Generalitat.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen

Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica,

geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles.

Aguest Estatut reconeish, empare e respècte aguesta singularitat

e reconeish Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha,

era quau ei objècte d’ua particulara proteccion per miei d’un

regim juridic especiau.

article 12. Es territòris damb ligams istorics, lingüistics

e culturaus damb Catalonha

Era Generalitat a de promòir era comunicacion, er escambi culturau e

era cooperacion damb es comunitats e es territòris, pertanhents o non

ar Estat espanhòu, qu’an ligams istorics, lingüistics e culturaus damb

Catalonha. Ad aguesti efèctes, era Generalitat e er Estat, segontes que

correspongue, pòden soscríuer convènis, tractats e d’auti esturments

de collaboracion en toti es encastres, que pòden includir era creacion

d’organismes comuns.

article 13. Es comunitats catalanes en exterior

Era Generalitat, enes tèrmes establits pera lei, a de fomentar es ligams

sociaus, economics e culturaus damb es comunitats catalanes en exterior

e les a de balhar era assisténcia que calgue. Damb aguesta finalitat,

era Generalitat, segontes que correspongue, pòt formalizar acòrds de

cooperacion damb es institucions publiques e privades des territòris e

es païsi a on se trapen es comunitats catalanes en exterior e pòt sollicitar

ar Estat era soscripcion de tractats internacionaus sus aguesta matèria.

article 14. Eficàcia territoriau des normes

1. Es normes e es disposicions dera Generalitat e eth dret civiu de Catalonha

an eficàcia territoriau, sense prejudici des excepcions que se

poguen establir en cada matèria e des situacions que s’agen de regir

per estatut personau o per autes normes d’extraterritorialitat.

2. Es estrangèrs qu’adquirissen era nacionalitat espanhòla demoren

sometuts ath dret civiu catalan en tant que mantenguen eth vesiatge

administratiu en Catalonha, exceptat que manifèsten era sua volentat

en contra.

títol preliminar

rrèr vesiatge administratiu, e tanben es sòns descendents que mantien

aguesta ciutadania, s’ atau ac solliciten, ena forma que determine era lei.

article 8. Simbèus de Catalonha

1. Catalonha, definida coma nacionalitat en article 1, a coma simbèus

nacionaus eth drapèu, era hèsta e er imne.

2. Eth drapèu de Catalonha ei eth tradicionau de quate barres vermelhes

en hons auriò e a d’èster present en totes es bastisses publiques e

enes actes oficiaus qu’agen lòc en Catalonha.

3. Era hèsta de Catalonha ei era Diada der Onze de Seteme.

4. Er imne de Catalonha ei Els segadors.

5. Eth Parlament a de regular es diuèrses expressions deth marc simbolic

de Catalonha e n’a de fixar er orde protocollari.

6. Era proteccion juridica des simbèus de Catalonha ei era que correspon

as auti simbèus der Estat.

article 9. Eth territòri

Eth territòri de Catalonha ei eth que correspon as limits geografics e

administratius dera Generalitat en moment dera entrada en vigor

d’aguest Estatut.

article 10. Eht caplòc

Eth caplòc de Catalonha ei era ciutat de Barcelona, qu’ei era sedença

permanenta deth Parlament, dera Presidéncia dera Generalitat e deth

Govèrn, sense prejudici qu’eth Parlament e eth Govèrn se poguen

amassar en d’auti lòcs de Catalonha, cossent damb çò qu’establissen,

respectivament, eth Reglament deth Parlament e era lei.

article 11. Aran

1. Eth pòble aranés exercís er autogovèrn mejançant aguest Estatut,

eth Conselh Generau d’Aran e es autes institucions pròpries.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

capítol i

DRETS E DÉUERS DER ENCASTRE CIVIU

E SOCIAU

article 15. Drets des persones

1. Es ciutadans de Catalonha son titulars des drets e es déuers reconeishuts

pes normes a qué hè referéncia er article 4.1.

2. Totes es persones an dret a víuer damb dignitat, seguretat e autonomia,

liures d’explotacion, de mautractaments e de tota sòrta de discriminacion,

e an dret ath liure desvolopament dera sua personalitat e

capacitat personau.

3. Es drets qu’aguest Estatut reconeish as ciutadans de Catalonha se

pòden estiéner a d’autes persones, enes tèrmes qu’establissen es leis.

article 16. Drets en encastre des familhes

Totes es persones an dret, cossent damb es requesits establits pera lei,

a recéber prestacions sociaus e ajudes publiques entà atier es cargues

familhares.

TÍTOL I

DES DRETS, DÉUERS

E PRINCIPIS RECTORS

2. Es mares e es pares an garantit, d’acòrd damb es principis establits

per article 37.4, eth dret que les assistís entà qu’es sòns hilhs e hilhes

receben era formacion religiosa e morau que sigue cossent damb es

sues conviccions enes escòles de titularitat publica, enes quaus er ensenhament

ei laïc.

3. Es centres docents privats pòden èster sostenguts damb hons publics

cossent damb çò que determinen es leis, pr’amor de garantir es

drets d’accès en condicions d’igualtat e ara qualitat der ensenhament.

4. Er ensenhament ei gratuït en totes es etapes obligatòries e enes auti

nivèus que s’establisquen per lei.

5. Totes es persones an dret ara formacion professionau e ara formacion

permanenta, enes tèrmes qu’establissen es leis.

6. Totes es persones an dret a dispausar, enes tèrmes e es condicions

qu’establisquen es leis, d’ajudes publiques entà satisfèr es requeriments

educatius e entà accedir en igualtat de condicions as nivèus educatius superiors,

en foncion des sòns recorsi economics, aptituds e preferéncies.

7. Es persones damb besonhs educatius especiaus an dret a recéber eth

supòrt de besonh que les permete d’accedir ath sistèma educatiu, cossent

damb çò qu’establissen es leis.

8. Es membres dera comunitat educativa an dret a participar enes

ahèrs escolars e universitaris enes tèrmes qu’establissen es leis.

article 22. Drets e déuers en encastre culturau

1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat ara

cultura, ath desvolopament des sues capacitats creatives individuaus e

collectives.

2. Totes es persones an eth déuer de respectar e preservar eth patrimòni

culturau.

article 23. Drets en encastre dera salut

1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat e gratuïtat

as servicis sanitaris de responsabilitat publica, enes tèrmes qu’establissen

es leis.

des drets, déuers e principis rectors

article 17. Drets des menors

Es menors an dret a recéber era atencion integrau de besonh entath

desvolopament dera sua personalitat e deth sòn benèster en contèxte

familhar e sociau.

article 18. Drets des persones granes

Es persones granes an dret a víuer damb dignitat, liures d’explotacion

e de mautractaments, sense que poguen èster discriminades pera sua

edat.

article 19. Drets des hemnes

1. Totes es hemnes an dret ath liure desvolopament dera sua personalitat

e capacitat personau, e a víuer damb dignitat, seguretat e autonomia,

liures d’explotacion, mautractaments e tota sòrta de discriminacion.

2. Es hemnes an dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats

damb es òmes en toti es encastres publics e privats.

article 20. Dret a víuer damb dignitat eth procès dera mòrt

1. Totes es persones an dret a recéber un tractament apropriat deth

dolor e cures palliatives integraus e a víuer damb dignitat eth procès

dera sua mòrt.

2. Totes es persones an dret a expressar era sua volentat d’ua manèra

anticipada entà deishar constància des instruccions sus es intervencions

e es tractaments medicaus que poguen recéber, qu’an d’èster respectades,

enes tèrmes qu’establissen es leis, especiaument peth personau

sanitari quan non siguen en condicions d’expressar personaument

era sua volentat.

article 21. Drets e déuers en encastre dera educacion

1. Totes es persones an dret a ua educacion de qualitat e a accedir-i en

condicions d’igualtat. Era Generalitat a d’establir un modèl educatiu

d’interès public que garantisque aguesti drets.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

2. Es usatgèrs dera sanitat publica an dret ath respècte des sues preferéncies

en çò que tanh ara eleccion de mètge o metgessa e de centre

sanitari, enes tèrmes e es condicions qu’establissen es leis.

3. Totes es persones, en çò que hè as servicis sanitaris publics e privats,

an dret a èster informades sus es servicis a qué pòden accedir e es requesits

de besonh entà hèr-les a servir; sus es tractaments medicaus e

es sòns risques abans d’aplicar-les-ac a dar eth consentiment entà

quinsevolha intervencion; a accedir ara istòria clinica pròpria, e ara

confidencialitat des dades relatives ara salut pròpria, enes tèrmes

qu’establissen es leis.

article 24. Drets en encastre des servicis sociaus

1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat as prestacions

deth hilat de servicis sociaus de responsabilitat publica, a èster

informades sus aqueres prestacions e a dar eth consentiment entà

quinsevolha actuacion que les afècte personaument, enes tèrmes

qu’establissen es leis.

2. Es persones damb besonhs especiaus, entà mantier era autonomia

personau enes activitats dera vida vidanta, an dret a recéber era atencion

adequada ara sua situacion, cossent damb es condicions que legaument

s’establissen.

3. Es persones o es familhes que se trapen en situacion de praubesa an

dret a accedir a ua renda garantida de ciutadania que les assegure es

minims d’ua vida digna, cossent damb es condicions que legaument

s’establissen.

4. Es organizacions deth tresau sector sociau an dret a complir es

sues foncions enes encastres dera participacion e era collaboracion

sociaus.

article 25. Drets en encastre laborau

1. Es trebalhadors an dret a formar-se e promòir-se professionaument

e a accedir de franc as servicis publics d’aucupacion.

2. Es persones excludides deth mercat de trebalh perqué non an podut

accedir-i o reinserir-s’i e que non dispausen de mieis de subsisténcia

estatut d’autonomia de catalonha 2006

pròpris an dret a percéber prestacions e recorsi non contributius de

caractèr palliatiu, enes tèrmes qu’establissen es leis.

3. Toti es trebalhadors an dret a complir es prètzhèts laboraus e professionaus

en condicions de garantia entara salut, era seguretat e era

dignitat des persones.

4. Es trebalhadors, o es sòns representants, an dret ara informacion,

era consulta e era participacion enes empreses.

5. Es organizacions sindicaus e empresariaus an dret a complir es sues

foncions enes encastres dera concertacion sociau, era participacion e

era collaboracion sociau.

article 26. Drets en encastre der abitatge

Es persones que non dispausen des recorsi suficients an dret a accedir

a un abitatge digne, e entad aquerò es poders publics an d’establir per

lei un sistèma de mesures que garantisque aguest dret, damb es condicions

que determinen es leis.

article 27. Drets e déuers en çò que hè ath miei ambient

1. Totes es persones an dret a víuer en un miei equilibrat, sostenible

e respectuós damb era salut, cossent damb es estandards e es

nivèus de proteccion que determinen es leis. Tanben an dret a gaudir

des recorsi naturaus e deth paisatge en condicions d’igualtat, e

an eth déuer de hèr-ne un us responsable e evitar-ne eth desaprofitament.

2. Totes es persones an dret ara proteccion dauant des diuèrses formes

de contaminacion, cossent damb es estandards e es nivèus que determinen

es leis. Tanben an eth déuer de collaborar ena conservacion

deth patrimòni naturau e enes actuacions que tendisquen a eliminar es

diuèrses formes de contaminacion, damb er objectiu de mantier-lo e

conservar-lo entàs generacions futures.

3. Totes es persones an dret a accedir ara informacion mieiambientau

de qué dispausen es poders publics. Eth dret d’informacion sonque

pòt èster limitat per rasons d’orde public justificades, enes tèrmes

qu’establissen es leis.

des drets, déuers e principis rectors

article 28. Drets des consumidors e usuaris

1. Es persones, ena sua condicion de consomadores e usatgères de

bens e de servicis, an dret ara proteccion dera sua salut e seguretat.

Tanben an dret a ua informacion vertadèra e entenedora sus es caracteristiques

e es prètzi des productes e des servicis, a un regim de garanties

des productes adquirits e des subministraments contractats e

ara proteccion des sòns interèssi economics dauant de conductes abusives,

negligentes o fraudulentes.

2. Es consomadors e usatgèrs an dret a èster informats e a participar,

dirèctament o per miei des sòns representants, en çò que hè as

administracions publiques de Catalonha, enes tèrmes qu’establissen

es leis.

capítol ii

DRETS EN ENCASTRE POLITIC

E DERA ADMINISTRACION

article 29. Dret de participacion

1. Es ciutadans de Catalonha an dret a participar en condicions

d’igualtat enes ahèrs publics de Catalonha, de forma dirècta o ben per

miei de representants, enes suposicions e enes tèrmes qu’establissen

aguest Estatut e es leis.

2. Es ciutadans de Catalonha an dret a escuélher es sòns representants

enes organs politics representatius e a presentar-s’i coma candidats,

cossent damb es condicions e es requesits qu’establissen es leis.

3. Es ciutadans de Catalonha an dret a promòir e a presentar iniciatives

legislatives en Parlament, enes tèrmes qu’establissen aguest Estatut

e es leis.

4. Es ciutadans de Catalonha an dret a participar, dirèctament o per

miei d’entitats associatives, en procès d’elaboracion des leis deth Parlament,

mejançant es procediments qu’establisque eth Reglament deth

Parlament.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

5. Totes es persones an dret a dirigir peticions e a plantejar queishes,

ena forma e damb es efèctes qu’establissen es leis, as institucions e ara

Administracion dera Generalitat, e tanben as ens locaus de Catalonha,

en matèries des competéncies respectives. Era lei a d’establir es condicions

d’exercici e es efèctes d’aguest dret e es obligacions des institucions

receptores.

6. Es ciutadans de Catalonha an dret a promòir era convocatòria de

consultes populares pera Generalitat e es ajuntaments, en matèria des

competéncies respectives, ena forma e damb es condicions qu’es leis

establissen.

article 30. Drets d’accès as servicis publics

e a ua bona Administracion

1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat as servicis

publics e as servicis economics d’interès generau. Es administracions

publiques an de fixar es condicions d’accès e es estandards de

qualitat d’aguesti servicis, damb independéncia deth regim dera sua

prestacion.

2. Totes es persones an dret a èster tractades pes poders publics de Catalonha,

en aqueri ahèrs que les afècten, de forma imparciau e objectiva,

e qu’era actuacion des poders publics sigue proporcionada as finalitats

que la justifiquen.

3. Es leis an de regular es condicions d’exercici e es garanties des drets

a qué hèn referéncia es apartats 1 e 2 e an de determinar es casi en qué

es administracions publiques de Catalonha e es servicis publics que ne

depenen an d’adoptar ua carta de drets des usatgèrs e d’obligacions

des prestadors.

article 31. Dret ara proteccion des dades personaus

Totes es persones an dret ara proteccion des dades personaus contengudes

enes fichèrs que son competéncia dera Generalitat e an dret a

accedir-i, examinar-les e obtier-ne era correccion. Ua autoritat independenta,

designada peth Parlament, a de velhar tà qu’aguesti drets siguen

respectadi enes tèrmes qu’establissen es leis.

des drets, déuers e principis rectors

capítol iii

DRETS E DÉUERS LINGÜISTICS

article 32. Drets e déuers de coneishement e us des lengües

Totes es persones an dret a non èster discriminades per rasons lingüistiques.

Es actes juridics hèti en quinsevolha des dues lengües oficiaus

an, en çò que hè ara lengua, validesa e eficàcia plees.

article 33. Drets lingüistics dauant es administracions publiques

e es institucions estataus

1. Es ciutadans an eth dret d’opcion lingüistica. Enes relacions damb

es institucions, es organizacions e es administracions publiques en

Catalonha, totes es persones an dret a emplegar era lengua oficiau

qu’escuelhen. Aguest dret obligue as institucions, organizacions e administracions

publiques, includida era Administracion electorau en

Catalonha, e, en generau, as entitats privades que ne depenen quan

exercissen foncions publiques.

2. Totes es persones, enes relacions damb era Administracion de justícia,

eth Ministèri Fiscau, eth notariat e es registres publics, an dret a

usar era lengua oficiau qu’escuelhen en totes es actuacions judiciaus,

notariaus e registraus, e a recéber tota era documentacion oficiau emetuda

en Catalonha ena lengua sollicitada, sense que poguen patir indefension

ne retards indeguts per rason dera lengua emplegada, ne se les

pogue exigir cap sòrta de traduccion.

3. Entà garantir eth dret d’opcion lingüistica, es jutges e es magistrats,

es fiscaus, es notaris, es registradors dera proprietat e mercantils,

es encargats deth Registre Civiu e eth personau ath servici dera

Administracion de justícia, entà balhar es sòns servicis en Catalonha,

an d’acreditar, ena forma qu’establissen es leis, qu’an un nivèu

de coneishement adequat e suficient des lengües oficiaus, que les hè

aptes entà complir es foncions pròpries deth sòn cargue o deth sòn

lòc de trebalh.

4. Entà garantir eth dret d’opcion lingüistica, era Administracion der

Estat plaçada en Catalonha a d’acreditar qu’eth personau ath sòn servici

a un nivèu de coneishement adequat e suficient des dues lengües

estatut d’autonomia de catalonha 2006

oficiaus, que lo hè apte entà complir es foncions pròpries deth sòn lòc

de trebalh.

5. Es ciutadans de Catalonha an eth dret de relacionar-se per escrit en

catalan damb es organs constitucionaus e damb es organs jurisdiccionaus

d’encastre estatau, cossent damb eth procediment establit pera

legislacion corresponenta. Aguestes institucions an d’atier e an de tramitar

es escrits presentats en catalan, qu’an, en tot cas, plea eficacia juridica.

article 34. Drets lingüistics des consomadors e usatgèrs

Totes es persones an dret a èster atengudes oraument e per escrit

ena lengua oficiau qu’escuelhen ena sua condicion d’usatgères o

consomadores de bens, productes e servicis. Es entitats, es empreses

e es establiments dubèrts ath public en Catalonha an d’èster subjèctes

ath déuer de disponibilitat lingüistica enes tèrmes qu’establissen

es leis.

article 35. Drets lingüistics en encastre der ensenhament

1. Totes es persones an dret a recéber er ensenhament en catalan, cossent

damb çò qu’establís aguest Estatut. Eth catalan s’a d’emplegar

normaument coma lengua veïculara e d’aprenedissatge en ensenhament

universitari e en non universitari.

2. Es alumnes an dret a recéber er ensenhament en catalan en ensenhament

non universitari. Tanben an eth dret e eth déuer de conéisher

damb suficiéncia orau e escrita eth catalan e eth castelhan en

acabar er ensenhament obligatòri, sigue quina sigue era sua lengua

abituau en incorporar-se ar ensenhament. Er ensenhament deth catalan

e deth castelhan an d’auer ua preséncia adequada enes plans

d’estudis.

3. Es alumnes an dret a non èster desseparats en centres ne en grops

classe diferents per rason dera sua lengua abituau.

4. Es alumnes que s’incorpòren mès tard dera edat corresponenta ath

sistèma escolar de Catalonha gaudissen deth dret a recéber un supòrt

lingüistic especiau s’era manca de comprension les dificulte de seguir

damb normalitat er ensenhament.

des drets, déuers e principis rectors

4. Es drets e es principis d’aguest títol non compòrten ua alteracion

deth regim de distribucion de competéncies ne era creacion de títols

competenciaus naui o era modificacion des que ja existissen. Cap des

disposicions d’aguest títol non pòt èster desplegada, aplicada o interpretada

de manèra que redusisque o limite es drets fondamentaus que

reconeishen era Constitucion e es tractats e es acòrds internacionaus

ratificats per Espanha.

article 38. Tutèla

1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries tutèle es drets que reconeishen

es capítols I, II e III d’aguest títol e era Carta des drets e es

déuers des ciutadans de Catalonha, cossent damb çò qu’establís er article

76.2.b e c.

2. Es actes que vulnèren es drets reconeishuts pes capítols I, II e III

d’aguest títol e pera Carta des drets e es déuers des ciutadans de

Catalonha son objècte de recors dauant eth Tribunau Superior de

Justícia de Catalonha, cossent damb es procediments qu’establissen

es leis.

capítol v

PRINCIPIS RECTORS

article 39. Disposicions generaus

1. Es poders publics de Catalonha an d’orientar es politiques publiques

cossent damb es principis rectors qu’establissen era Constitucion

e aguest Estatut. En exercici des sues competéncies, es poders publics

de Catalonha an de promòir e adoptar es mesures de besonh entà garantir-

ne era eficàcia plea.

2. Eth reconeishement, eth respècte e era proteccion des principis rectors

informen era legislacion positiva, era practica judiciau e era actuacion

des poders publics.

3. Es principis rectors son exigibles dauant era jurisdiccion, cossent

damb çò que determinen es leis e es autes disposicions que les despleguen.

des drets, déuers e principis rectors

5. Eth professorat e er alumnat des centres universitaris an dret a expressar-

se, oraument e per escrit, ena lengua oficiau qu’escuelhen.

article 36. Drets en çò que hè ar aranés

1. En Aran totes es persones an eth dret de conéisher e emplegar er

aranés e d’èster atengudes oraument e per escrit en aranés enes sues

relacions damb es administracions publiques e damb es entitats publiques

e privades que ne depenen.

2. Es ciutadans d’Aran an eth dret d’emplegar er aranés enes sues relacions

damb era Generalitat.

3. S’an de determinar per lei es auti drets e déuers lingüistics en çò que

tanh ar aranés.

capítol iv

GARANTIES DES DRETS ESTATUTARIS

article 37. Disposicions generaus

1. Es drets que reconeishen es capítols I, II e III d’aguest títol vinculen

toti es poders publics de Catalonha e, cossent damb era natura de

cada dret, es particulars. Es disposicions que dicten es poders publics

de Catalonha an de respectar aguesti drets e s’an d’interpretar e aplicar

en sentit mès afavoridor entara sua plea efectivitat.

Es drets que reconeishen es articles 32 e 33 tanben vinculen era Administracion

generau der Estat en Catalonha.

2. Eth Parlament a d’aprovar per lei era Carta des drets e es déuers des

ciutadans de Catalonha. Es disposicions d’aguest article relatives as

drets que reconeishen es capítols I, II e III d’aguest títol s’apliquen

tanben as drets reconeishuts pera nomenada Carta.

3. Era regulacion essenciau e eth desvolopament dirècte des drets reconeishuts

pes capítols I, II e III d’aguest títol s’an de hèr per lei deth

Parlament.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

damb independéncia der origen, era nacionalitat, eth sèxe, era raça, era

religion, era condicion sociau o era orientacion sexuau, e tanben an de

promòir era eradicacion deth racisme, der antisemitisme, dera xenofòbia,

dera omofòbia e de quinsevolha auta expression qu’atempte contra

era igualtat e era dignitat des persones.

article 41. Perspectiva de genre

1. Es poders publics an de garantir eth compliment deth principi

d’igualtat d’oportunitats enter hemnes e òmes en accès ara aucupacion,

ena formacion, ena promocion professionau, enes condicions de

trebalh, includida era retribucion, e en totes es autes situacions, e tanben

an de garantir qu’es hemnes non siguen discriminades per causa

d’embaràs o de maternitat.

2. Es poders publics an de garantir era transversalitat ena incorporacion

dera perspectiva de genre e des hemnes en totes es politiques publiques

entà arténher era igualtat reau e efectiva e era paritat entre

hemnes e òmes.

3. Es politiques publiques an de garantir que s’afronten de manèra integrau

totes es formes de violéncia contra es hemnes e es actes de caractèr

sexista e discriminatòri; an de fomentar eth reconeishement

deth papèr des hemnes enes encastres culturau, istoric, sociau e economic,

e an de promòir era participacion des grops e es associacions

de hemnes ena elaboracion e era avaloracion d’aguestes politiques.

4. Es poders publics an de reconéisher e tier en compde eth valor economic

deth trebalh de suenh e atencion en encastre domestic e familhar

ena fixacion des sues politiques economiques e sociaus.

5. Es poders publics, en encastre des sues competéncies, e enes supausats

qu’establís era lei, an de velhar entà qu’era liure decision dera

hemna sigue determinanta en toti es casi que’n poguen afectar era dignitat,

era integritat e eth benèster fisic e mentau, particularament en çò

que tanh ath pròpri còs e ara sua salut reproductiva e sexuau.

article 42. Coesion e benèster sociaus

1. Es poders publics an de promòir politiques publiques que fomenten

era coesion sociau e que garantisquen un sistèma de servicis sodes

drets, déuers e principis rectors

article 40. Proteccion des persones e des familhes

1. Es poders publics an d’auer coma objectiu era mielhora dera qualitat

de vida de totes es persones.

2. Es poders publics an de garantir era proteccion juridica, economica

e sociau des diuèrses modalitats de familha que regulen es leis, coma

estructura basica e factor de coesion sociau e coma prumèr nuclèu de

convivéncia des persones. Tanben, an de promòir es mesures economiques

e normatives de supòrt as familhes adreçades entà garantir era

conciliacion dera vida laborau e familhara e er auer descendéncia,

damb ua atencion especiau as familhes nombroses.

3. Es poders publics an de garantir era proteccion dera mainadèra, especiaument

contra tota forma d’explotacion, d’abandonament, de

mautractament o crudeltat e dera praubesa e es sòns efèctes. En totes

es actuacions amiades a tèrme pes poders publics o per institucions

privades er interès superior deth mainatge a d’èster prioritari.

4. Es poders publics an de promòir politiques publiques qu’afavorisquen

era emancipacion des joeni, en tot facilitar-les er accès ath mon

laborau e ar abitatge entà que poguen desvolopar eth sòn pròpri projècte

de vida e participar ena igualtat de drets e déuers ena vida sociau

e culturau.

5. Es poders publics an de garantir era proteccion juridica des persones

damb discapacitats e n’an de promòir era integracion sociau, economica

e laborau. Tanben an d’adoptar es mesures de besonh entà suplir

o complementar eth supòrt deth sòn entorn familiar dirècte.

6. Es poders publics an de garantir era proteccion des persones granes

entà que poguen portar ua vida digna e independenta e participar ena

vida sociau e culturau. Tanben an de sajar era plea integracion des persones

granes ena societat per miei de politiques publiques basades en

principi de solidaritat intergeneracionau.

7. Es poders publics an de promòir era igualtat des diuèrses unions establides

de parelha, en tot tier en compde es sues caracteristiques,

damb independéncia dera orientacion sexuau des sòns membres. Era

lei a de regular aguestes unions e d’autes formes de convivéncia e es

sòns efèctes.

8. Es poders publics an de promòir era igualtat de totes es persones

estatut d’autonomia de catalonha 2006

2. Es poders publics an de facilitar era participacion e era representacion

ciutadanes e politiques, damb ua atencion especiau as airaus

mens poblats deth territòri.

3. Es poders publics an de sajar qu’es campanhes institucionaus que

s’organizen pr’amor des procèssi electoraus agen coma finalitat era de

promòir era participacion ciutadana e qu’es electors receben des mieis

de comunicacion ua informacion vertadèra, objectiva, neutrau e respectuosa

deth pluralisme politic sus es candidatures que concorren

enes procèssi electoraus.

article 44. Educacion, recèrca e cultura

1. Es poders publics an de garantir era qualitat deth sistèma d’ensenhament

e an d’impulsar ua formacion umana, scientifica e tecnica der

alumnat basada enes valors sociaus d’igualtat, solidaritat, libertat, pluralisme,

responsabilitat civica e d’autes que fondamenten era convivéncia

democratica.

2. Es poders publics an de promòir eth coneishement suficient d’ua

tresau lengua en acabar er ensenhament obligatòri.

3. Es poders publics an de promòir e an d’impulsar era implicacion e

era participacion dera familha ena educacion des hilhs e hilhes, en encastre

dera comunitat educativa, e an de facilitar e promòir er accès as

activitats d’educacion en léser.

4. Es poders publics an de fomentar era investigacion e era recèrca

scientifica de qualitat, era creativitat artistica e era conservacion e era

difusion deth patrimòni culturau de Catalonha.

5. Es poders publics an d’empréner es accions de besonh entà facilitar

a totes es persones er accès ara cultura, as bens e as servicis culturaus e

ath patrimòni culturau, arqueologic, istoric, industriau e artistic de

Catalonha.

article 45. Encastre socioeconomic

1. Es poders publics an d’adoptar es mesures que calguen entà promòir

eth progrès sociau de Catalonha e des sòns ciutadans, basats

enes principis dera solidaritat, era coesion, eth desvolopament sostenible

e era igualtat d’oportunitats.

des drets, déuers e principis rectors

ciaus, de titularitat publica e concertada, adequat as indicadors economics

e sociaus de Catalonha.

2. Es poders publics an de velhar pera plea integracion sociau, economica

e laborau des persones e des collectius damb mès besonh de proteccion,

especiaument aqueri que se trapen en situacion de praubesa e

de risc d’exclusion sociau.

3. Es poders publics an de velhar pera dignitat, era seguretat e era proteccion

integrau des persones, especiaument des mès vulnerables.

4. Es poders publics an de garantir era qualitat deth servici e era gratuïtat

dera assisténcia sanitària publica enes tèrmes qu’establís era lei.

5. Es poders publics an de promòir politiques preventives e comunitàries

e an de garantir era qualitat deth servici e era gratuïtat des servicis

sociaus qu’es leis determinen coma basics.

6. Es poders publics an d’empréner es accions de besonh entà establir

un regim d’acuelhement des persones immigrades e an de promòir es

politiques que garantisquen eth reconeishement e era efectivitat des

drets e déuers des persones immigrades, era igualtat d’oportunitats, es

prestacions e es ajudes que ne permeten era plea acomodacion sociau

e economica e era participacion enes ahèrs publics.

7. Es poders publics an de velhar pera convivéncia sociau, culturau e

religiosa enter totes es persones en Catalonha e peth respècte ara

diuersitat de credences e conviccions etiques e filosofiques des persones,

e an de fomentar es relacions interculturaus per miei der impuls e

era creacion d’encastres de coneishement recipròc, dialòg e mediacion.

Tanben an de garantir eth reconeishement dera cultura deth pòble

gitano coma sauvaguarda dera realitat istorica d’aguest pòble.

article 43. Foment dera participacion

1. Es poders publics an de promòir era participacion sociau ena elaboracion,

era prestacion e era avaloracion des politiques publiques, e

tanben era participacion individuau e associativa enes encastres civic,

sociau, culturau, economic e politic damb plen respècte as principis de

pluralisme, liura iniciativa e autonomia.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

8. Era Generalitat, en consideracion as foncions sociau, culturau e de

promocion economica que complissen es caishes d’estauvis, a de protegir

era autonomia institucionau e a de promòir era contribucion sociau

d’aguestes entitats as estratègies economiques e sociaus des diuèrsi

territòris de Catalonha.

article 46. Miei ambient, desvolopament sostenible e equilibri

territoriau

1. Es poders publics an de velhar pera proteccion deth miei ambient

per miei dera adopcion de politiques publiques basades en desvolopament

sostenible e era solidaritat collectiva e intergeneracionau.

2. Es politiques mieiambientaus an de dirigir-se especiaument ara reduccion

des diuèrses formes de contaminacion, era fixacion d’estandards

e de nivèus minims de proteccion, era articulacion de mesures

correctives der impacte ambientau, er emplec racionau des recorsi naturaus,

era prevencion e eth contròtle dera erosion e des activitats

qu’altèren eth regim atmosferic e climatic, e eth respècte as principis

de preservacion deth miei, conservacion des recorsi naturaus, responsabilitat,

fiscalitat ecologica e reciclatge e reutilizacion des bens e des

productes.

3. Es poders publics an de hèr efectives es condicions entara preservacion

dera natura e dera biodiversitat, an de promòir era integracion

d’objectius ambientaus as politiques sectoriaus e an d’establir es condicions

que permeten a totes es persones eth gaudiment deth patrimòni

naturau e paisatgistic.

4. Es poders publics an de velhar pera coesion economica e territoriau

en tot aplicar politiques qu’asseguren un tractament especiau des parçans

de montanha, era proteccion deth paisatge, era defensa deth litorau,

eth foment des activitats agràries dera cria de bestiar e silvicòles e

ua distribucion equilibrada e territòri des diuèrsi sectors productius,

es servicis d’interès generau e es hilats de comunicacion.

5. Es poders publics an de facilitar as ciutadans era informacion

mieiambientau e an de fomentar era educacion enes valors dera preservacion

e dera mielhora deth miei ambient coma patrimòni comun.

des drets, déuers e principis rectors

2. Es poders publics an de promòir ua distribucion dera renda personau

e territoriau mès equitativa en encastre d’un sistèma catalan deth

benèster.

3. Es poders publics an d’adoptar es mesures de besonh entà garantir

es drets laboraus e sindicaus des trebalhadors, an d’impulsar e n’an de

promòir era participacion enes empreses e es politiques d’aucupacion

plea, de foment dera estabilitat laborau, de formacion des persones

trebalhadores, de prevencion de risques laboraus, de seguretat e

d’igièna en trebalh, de creacion d’ues condicions dignes en lòc de trebalh,

de non-discriminacion per rason de genre e de garantia deth repòs

de besonh e des vacances retribuïdes.

4. Era Generalitat a de promòir era creacion d’un espaci catalan de relacions

laboraus establit en foncion dera realitat productiva e empresariau

especifica de Catalonha e des sòns agents sociaus, en quau an

d’èster representades es organizacions sindicaus e empresariaus e era

Administracion dera Generalitat. En aguest encastre, es poders publics

an de fomentar ua practica pròpria de dialòg sociau, de concertacion,

de negociacion collectiva, de resolucion extrajudiciau de conflictes

laboraus e de participacion en desvolopament e era mielhora deth

hilat productiu.

5. Era Generalitat a d’afavorir eth desvolopament dera activitat empresariau

e er esperit emprenedor en tot tier en compde era responsabilitat

sociau dera empresa, era liura iniciativa e es condicions de

competéncia, e a de protegir especiaument era economia productiva,

era activitat des emprenedors autonòms e era des empreses petites e

mejanes. Era Generalitat a de fomentar era accion des cooperatives e

des societats laboraus e a d’estimular es iniciatives dera economia

sociau.

6. Es organizacions sindicaus e empresariaus an de participar ena definicion

des politiques publiques que les afècten. Era Generalitat a de

promòir era mediacion e er arbitratge entara resolucion des conflictes

d’interèssi entre es diuèrsi agents sociaus.

7. Es organizacions professionaus e es corporacions de dret public representatives

d’interèssi economics e professionaus e es entitats associatives

deth tresau sector an d’èster consultades ena definicion des

politiques que les afècten.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

4. Es poders publics an de promòir qu’es dades que figuren en etiquetatge,

en embalatge e enes instruccions d’us des productes distribuïts

en Catalonha cònsten tanben en catalan.

5. Era Generalitat, era Administracion locau e es autes corporacions

publiques de Catalonha, es institucions e es empreses que ne depenen

e es concessionaris des sòns servicis an d’emplegar eth catalan enes

sues actuacions intèrnes e ena relacion enter eri. Tanben l’an d’emplegar

enes comunicacions e es notificacions dirigides a persones fisiques

o juridiques residentes en Catalonha, sense prejudici deth dret des

ciutadans a receber-les en castelhan s’ac demanen.

6. Es poders publics an de garantir er emplec dera lengua de signes catalana

e es condicions que permeten d’arténher era igualtat des persones

damb sordèra qu’òpten per aguesta lengua, qu’a d’èster objècte

d’ensenhament, proteccion e respècte.

7. Er Estat, cossent damb çò que dispause era Constitucion, a de dar

supòrt ara aplicacion des principis qu’establís aguest article. S’an d’establir

es esturments de coordinacion e, s’ei de besonh, d’actuacion

conjunta entà que siguen mès efectius.

article 51. Cooperacion ath foment dera patz e cooperacion

ath desvolopament

1. Era Generalitat a de promòir era cultura dera patz e accions de foment

dera patz en mon.

2. Era Generalitat a de promòir accions e politiques de cooperacion

ath desvolopament des pòbles e a d’establir programes d’ajuda umanitària

d’emergéncia.

article 52. Mieis de comunicacion sociau

1. Correspon as poders publics de promòir es condicions entà garantir

eth dret ara informacion e a recéber des mieis de comunicacion ua informacion

vertadèra e uns contenguts que respècten era dignitat des

persones e eth pluralisme politic, sociau, culturau e religiós. En cas

des mieis de comunicacion de titularitat publica era informacion tanben

a d’èster neutrau.

des drets, déuers e principis rectors

article 47. Abitatge

Es poders publics an de facilitar er accès ar abitatge mejançant era generacion

de sòu e era promocion d’abitatge public e d’abitatge protegit,

damb ua atencion especiau pes joeni e es collectius damb mès besonhs.

article 48. Mobilitat e seguretat viària

1. Es poders publics an de promòir politiques de transpòrt e de comunicacion,

basades en critèris de sostenibilitat, que fomenten er usatge

deth transpòrt public e era mielhora dera mobilitat e garantisquen era

accessibilitat entàs persones damb mobilitat redusida.

2. Es poders publics an d’impulsar, d’ua manèra prioritària, es mesures

destinades ar increment dera seguretat viària e ara disminucion des

accidents de transit, damb ua incidéncia especiau ena prevencion, era

educacion viària e era atencion as victimes.

article 49. Proteccion des consomadors e usatgèrs

1. Es poders publics an de garantir era proteccion dera salut, era seguretat

e era defensa des drets e es interèssi legitims des consomadors e usatgèrs.

2. Es poders publics an de garantir era existéncia d’esturments de mediacion

e arbitratge en matèria de consum, n’an de promòir eth coneishement

e er emplec e an de dar supòrt as organizacions de consomadors

e usatgèrs.

article 50. Foment e difusion deth catalan

1. Es poders publics an de protegir eth catalan en toti es encastres e

sectors e n’an de fomentar er usatge, era difusion e eth coneishement.

Aguesti principis tanben s’an d’aplicar respècte ar aranés.

2. Eth Govèrn, es universitats e es institucions d’ensenhament superior,

en encastre des competéncies respectives, an d’adoptar es mesures

pertinentes entà garantir er usatge deth catalan en toti es encastres

des activitats docentes, non docentes e de recèrca.

3. Es politiques de foment deth catalan s’an d’estiéner ath conjunt der

Estat, ara Union Europèa e ara rèsta deth mon.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

capítol i

ETH PARLAMENT

article 55. Disposicions generaus

1. Eth Parlament represente ath pòble de Catalonha.

2. Eth Parlament exercís era potestat legislativa, apròve es pressupòsti

dera Generalitat e contròtle e impulse era accion politica e de govèrn.

Ei era sedença a on s’exprèsse preferentament eth pluralisme e se hè

public eth debat politic.

3. Eth Parlament ei inviolable.

article 56. Composicion e regim electorau

1. Eth Parlament se compause d’un minim de cent deputats e un maxim

de cent cinquanta, escuelhuts per un tèrme de quate ans per miei

de sufragi universau, liure, igual, dirècte e secret, cossent damb aguest

Estatut e era legislacion electorau.

2. Eth sistèma electorau ei de representacion proporcionau e a d’assegurar

era representacion adequada de totes es zònes deth territòri de Catalonha.

Era Administracion electorau ei independenta e garantís era

transparéncia e era objectivitat deth procès electorau. Eth regim electo-

2. Es poders publics an de promòir es condicions entà garantir er accès

sense discriminacions as servicis audiovisuaus en encastre de Catalonha.

article 53. Accès as tecnologies dera informacion

e dera comunicacion

1. Es poders publics an de facilitar eth coneishement dera societat dera

informacion e an d’impulsar er accès ara comunicacion e as tecnologies

dera informacion, en condicions d’igualtat, en toti es encastres

dera vida sociau, includit eth laborau; an de fomentar qu’aguestes tecnologies

se meten ath servici des persones e non afècten negativament

as sòns drets, e an de garantir era prestacion de servicis per miei des

nomenades tecnologies, cossent damb es principis d’universalitat,

continuitat e actualizacion.

2. Era Generalitat a de promòir era formacion, era recèrca e era innovacion

tecnologiques entà qu’es oportunitats de progrès qu’aufrís era

societat deth coneishement e dera informacion contribuïsquen ara

mielhora deth benèster e dera coesion sociaus.

article 54. Memòria istorica

1. Era Generalitat e es auti poders publics an de velhar peth coneishement

e eth manteniment dera memòria istorica de Catalonha coma

patrimòni collectiu que testimònie era resisténcia e era luta pes drets e

es libertats democratiques. Entad açò, an d’adoptar es iniciatives institucionaus

de besonh entath reconeishement e era reabilitacion de toti

es ciutadans qu’an patit persecucion pr’amor dera defensa dera democràcia

e er autogovèrn de Catalonha.

2. Era Generalitat a de velhar entà qu’era memòria istorica se convertisque

en simbèu permanent dera tolerància, dera dignitat des valors

democratics, deth refús des totalitarismes e deth reconeishement de

totes es persones qu’an patit persecucion pr’amor des sues opcions

personaus, ideologiques o de consciéncia.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

TÍTOL II

DES INSTITUCIONS

rau ei regulat per ua lei deth Parlament aprovada en ua votacion finau

sus eth conjunt deth tèxte per majoria de dues tresaus parts des deputats.

3. Son electors e elegibles es ciutadans de Catalonha que son en plen

dret des sòns drets civius e politics, cossent damb era legislacion electorau.

Era lei electorau de Catalonha a d’establir critèris de paritat enter

hemnes e òmes entara elaboracion des listres electoraus.

4. Eth president o presidenta dera Generalitat, quinze dies abans der

acabament dera legislatura, a de convocar es eleccions, qu’an d’auer

lòc entre quaranta e seishanta dies despús dera convocatòria.

article 57. Estatut des deputats

1. Es membres deth Parlament son inviolables pes vòts e es opinions

qu’emeten en exercici deth sòn cargue. Pendent eth sòn mandat, gaudissen

d’immunitat damb er efècte concrèt que non pòden èster detenguts

se non ei en cas de delicte flagrant.

2. Enes causes contra es deputats, ei compentent eth Tribunau Superior

de Justícia de Catalonha. Dehòra deth territòri de Catalonha era

responsabilitat penau ei exigibla enes madeishi tèrmes dauant era Sala

Penau deth Tribunau Suprem.

3. Es deputats non son sometuts a mandat imperatiu.

article 58. Autonomia parlamentària

1. Eth Parlament gaudís d’autonomia organizativa, financèra, administrativa

e disciplinària.

2. Eth Parlament elabòre e apròve eth sòn reglament e eth sòn pressupòst

e fixe er estatut deth personau que ne depen.

3. Era aprobacion e era reforma deth Reglament deth Parlament corresponen

ath Plen deth Parlament e requerissen eth vòt favorable dera majoria

absoluda des deputats en ua votacion finau sus eth conjunt deth tèxte.

article 59. Organizacion e foncionament

1. Eth Parlament a un president o presidenta e ua mesa escuelhuts peth

Plen. Eth Reglament deth Parlament ne regule era eleccion e es foncions.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

2. Eth Reglament deth Parlament regule es drets e es déuers des deputats,

es requesits entara formacion des grops parlamentaris, era intervencion

d’aguesti en exercici des foncions parlamentàries e es atribucions

dera Junta de Portaveus.

3. Eth Parlament foncione en plen e en comissions. Es grops parlamentaris

participen en totes es comissions en proporcion as sòns

membres.

4. Eth Parlament a ua deputacion permanenta, presidida peth president

o presidenta deth Parlament e integrada peth nombre de deputats

qu’eth Reglament deth Parlament determine, en proporcion ara

representacion de cada grop parlamentari. Era Deputacion Permanenta

velhe pes poders deth Parlament quan aguest non ei amassat

enes periòdes entre sessions, quan a acabat eth mandat parlamentari

e quan a estat disolvut. En cas d’acabament dera legislatura o de dissolucion

deth Parlament, eth mandat des deputats qu’intègren era

Deputacion Permanenta ei prorrogat enquiara constitucion deth nau

Parlament.

5. Es cargues publics e eth personau ath servici des administracions

publiques qu’actuen en Catalonha an era obligacion de comparéisher

a requeriment deth Parlament.

6. Eth Parlament pòt crear comissions d’investigacion sus quinsevolh

ahèr de relevància publica que sigue d’interès dera Generalitat. Es persones

requerides pes comissions d’investigacion an de comparéisher-i

obligatòriament, cossent damb eth procediment e es garanties establides

peth Reglament deth Parlament. S’an de regular per lei es sancions

per incompliment d’aguesta obligacion.

7. Eth Reglament deth Parlament a de regular era trametuda des peticions

individuaus e collectives dirigides ath Parlament. Tanben an

d’establir mecanismes de participacion ciutadana en exercici des foncions

parlamentàries.

article 60. Regim des amassades e des sessions

1. Eth Parlament s’amasse anuaument en dus periòdes ordinaris de

sessions fixadi peth Reglament. Eth Parlament se pòt amassar en sessions

extraordinàries dehòra des periòdes ordinaris de sessions. Es

des institucions

article 62. Iniciativa legislativa e exercici dera foncion legislativa

1. Era iniciativa legislativa correspon as deputats, as grops parlamentaris

e ath Govèrn. Tanben correspon, enes tèrmes establits pes leis de

Catalonha, as ciutadans, mejançant era iniciativa legislativa populara,

e as organs representatius des ens supramunicipaus de caractèr territoriau

qu’establís aguest Estatut.

2. Son leis de desvolopament basic der Estatut es que regulen dirèctament

es matèries nomentades pes articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3,

77.3, 79.3, 81.2 e 94.1. Era aprobacion, era modificacion e era derogacion

d’aguestes leis requerissen eth vòt favorable dera majoria absoluda

deth Plen deth Parlament en ua votacion finau sus eth conjunt deth

tèxte, exceptat qu’er Estatut n’establisque ua auta.

3. Eth Plen deth Parlament pòt delegar era tramitacion e era aprobacion

d’iniciatives legislatives as comissions legislatives permanentes.

En quinsevolh moment pòt revocar aguesta delegacion. Non pòden

èster objècte de delegacion as comissions era reforma der Estatut, es

leis de desvolopament basic, eth pressupòst dera Generalitat e es leis

de delegacion legislativa ath Govèrn.

article 63. Delegacion en Govèrn dera potestat legislativa

1. Eth Parlament pòt delegar en Govèrn era potestat de dictar normes

damb reng de lei. Es disposicions deth Govèrn que contien legislacion

delegada an eth nòm de decrèts legislatius. Non pòden èster objècte

de delegacion legislativa era reforma der Estatut, es leis de desvolopament

basic, exceptat que se delègue er establiment d’un tèxte rehonut,

era regulacion essenciau e eth desvolopament dirècte des drets reconeishuts

per Estatut e pera Carta des drets e es déuers des ciutadans

de Catalonha e eth pressupòst dera Generalitat.

2. Era delegacion legislativa sonque se pòt autrejar ath Govèrn. Era

delegacion a d’èster exprèssa, mejançant ua lei, entà ua matèria concrèta

e damb era determinacion d’un tèrme entà hèr-ne usatgr. Era delegacion

s’agòte quan eth Govèrn publique eth decrèt legislatiu corresponent

o quan eth Govèrn se trape en foncions.

3. Quan se tracte d’autorizar ath Govèrn entà formular un nau tèxte

articulat, es leis de delegacion an de fixar es bases as quaus s’a d’ajusdes

institucions

sessions extraordinàries deth Parlament son convocades peth sòn president

o presidenta per acòrd dera Deputacion Permanenta, a prepausa

de tres grops parlamentaris o d’ua quatau part des deputats, o a peticion

de grops parlamentaris o de deputats que ne representen era

majoria absoluda. Eth Parlament tanben s’amasse en session extraordinària

a peticion deth president o presidenta dera Generalitat. Es sessions

extraordinàries se convòquen damb un orde deth dia determinat

e se lhèuen despús d’auer-lo agotat.

2. Es sessions deth Plen son publiques, exceptat enes supausats establidi

peth Reglament deth Parlament.

3. Eth Parlament, entà adoptar acòrds validament, s’a de trapar amassat

damb era preséncia dera majoria absoluda des deputats. Es acòrds

son valids s’an estat aprovats pera majoria simpla des deputats presents,

sense prejudici des majories especiaus establides per aguest Estatut,

pes leis o peth Reglament deth Parlament.

article 61. Foncions

Corresponen ath Parlament, ath delà des foncions establides per article

55, es que seguissen:

a) Designar es senadors que representen ara Generalitat en Senat.

Era designacion s’a de hèr en ua convocatòria especifica e de manèra

proporcionau ath nombre de deputats de cada grop parlamentari.

b) Elaborar proposicions de lei entà presentar-les ara Mesa deth Congrès

des Deputats e nomenar es deputats deth Parlament encargadi

de defener-les.

c) Sollicitar ath Govèrn der Estat era adopcion de projèctes de lei.

d) Sollicitar ar Estat era transferéncia o delegacion de competéncies e

era atribucion de facultats en encastre der article 150 dera Constitucion.

e) Interpausar eth recors d’inconstitucionalitat e personar-se dauant

eth Tribunau Constitucionau en d’auti procèssi constitucionaus,

cossent damb çò qu’establís era Lei organica deth Tribunau Constitucionau.

f) Es autes foncions que li atribuïssen aguest Estatut e es leis.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

neralitat, o per dissolucion anticipada, acordada peth president o presidenta

dera Generalitat.

capítol ii

ETH PRESIDENT O PRESIDENTA

DERA GENERALITAT

article 67. Eleccion, nomenament, estatut personau, cessament

e competéncies

1. Eth president o presidenta a era mès nauta representacion dera Generalitat

e dirigís era accion deth Govèrn. Tanben a era representacion

ordinària der Estat en Catalonha.

2. Eth president o presidenta dera Generalitat ei escuelhut peth Parlament

d’enter es sòns membres. Se pòt regular per lei era limitacion de

mandats.

3. Se, un còp transcorreguts dus mesi des dera prumèra votacion d’investidura,

cap candidat o candidata non ei escuelhut, eth Parlament

demore dissolvut automaticament e eth president o presidenta dera

Generalitat en foncions convòque eleccions de manèra immediata,

qu’an d’auer lòc enter quaranta e seishanta dies despús dera convocatòria.

4. Eth president o presidenta dera Generalitat ei nomenat peth rei.

5. Ua lei deth Parlament regule er estatut personau deth president o

presidenta dera Generalitat. As efèctes de precedéncies e protocòl en

Catalonha, eth president o presidenta dera Generalitat a era posicion

preeminenta, que li correspon coma representant dera Generalitat e

der Estat en Catalonha.

6. Coma representant ordinari der Estat en Catalonha, correspon ath

president o presidenta:

a) Promulgar, en nòm deth rei, es leis, es decrèts lei e es decrèts legislatius

de Catalonha e ordenar-ne era publicacion.

b) Ordenar era publicacion des nomenaments des cargues institucionaus

der Estat en Catalonha.

des institucions

tar eth Govèrn en exercici dera delegacion legislativa. Quan se tracte

d’autorizar ath Govèrn a rehóner tèxtes legaus, es leis an de determinar

era artenhuda e es critèris dera rehonuda.

4. Eth contròtle dera legislacion delegada ei regulat peth Reglament

deth Parlament. Es leis de delegacion tanben pòden establir un regim

de contròtle especiau entàs decrèts legislatius.

article 64. Decrèts lei

1. En cas d’un besonh extraordinari e urgent, eth Govèrn pòt dictar

disposicions legislatives provisionaus sus era forma de decrèt lei. Non

pòden èster objècte de decrèt lei era reforma der Estatut, es matèries

que son objècte de leis de desvolopament basic, era regulacion essenciau

e eth desvolopament dirècte des drets reconeishuts per Estatut e

pera Carta des drets e es déuers des ciutadans de Catalonha e eth pressupòst

dera Generalitat.

2. Es decrèts lei demoren derogats s’en tèrme improrrogable des trenta

dies subsegüents ara promulgacion non son validats exprèssament

peth Parlament despús d’un debat e ua votacion de totalitat.

3. Eth Parlament pòt tramitar es decrèts lei coma projèctes de lei peth

procediment d’urgéncia, laguens deth tèrme establit per apartat 2.

article 65. Promulgacion e publicacion des leis

Es leis de Catalonha son promulgades, en nòm deth rei, peth president

o presidenta dera Generalitat, eth quau n’ordene era publicacion

en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en tèrme de quinze

dies des dera aprobacion, e en Boletín Oficial del Estado. Ar efècte

dera entrada en vigor, regís era data de publicacion en Diari Oficial de

la Generalitat de Catalunya. Era version oficiau en castelhan ei era

traduccion elaborada pera Generalitat.

article 66. Causes d’acabament dera legislatura

Era legislatura acabe per expiracion deth mandat legau en complir-se

es quate ans dera data des eleccions. Tanben pòt acabar anticipadament

se non a lòc era investidura deth president o presidenta dera Ge-

estatut d’autonomia de catalonha 2006

2. Eth Govèrn se compause deth president o presidenta dera Generalitat,

eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, s’ei de besonh, e es

conselhèrs.

3. Ua lei a de regular era organizacion, eth foncionament e es atribucions

deth Govèrn.

4. Eth Govèrn cesse quan ac hè eth president o presidenta dera Generalitat.

5. Es actes, es disposicions generaus e es normes qu’emanen deth Govèrn

o dera Administracion dera Generalitat an d’èster publicats en

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aguesta publicacion ei

sufisenta, a toti es efèctes, entara eficàcia des actes e entara entrada en

vigor des disposicions generaus e es normes.

article 69. Eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra

Eth president o presidenta dera Generalitat per decrèt pòt nomenar e

separar un conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, dera quau causa a

de dar compde ath Parlament. Eth conselhèr prumèr o conselhèra

prumèra ei membre deth Govèrn. Eth conselhèr prumèr o conselhèra

prumèra, cossent damb çò qu’establís era lei, a foncions pròpries, ath

delà des delegades peth president o presidenta.

article 70. Estatut personau des membres deth Govèrn

1. Eth president o presidenta dera Generalitat e es conselhèrs, pendent

es sòns mandats e pes actes presomptament delictius cometuts en territòri

de Catalonha, non pòden èster detenguts ne retenguts exceptat

en cas de delicte flagrant.

2. Correspon ath Tribunau Superior de Justícia de Catalonha decidir

sus era inculpacion, eth processament e er enjudiciament deth president

o presidenta dera Generalitat e des conselhèrs. Dehòra deth territòri

de Catalonha era responsabilitat penau ei exigibla enes madeishi

tèrmes dauant era Sala Penau deth Tribunau Suprem.

des institucions

c) Demanar era collaboracion as autoritats der Estat qu’exercissen

foncions publiques en Catalonha.

d) Es autes que determinen es leis.

7. Eth president o presidenta dera Generalitat cesse per renovacion

deth Parlament pr’amor d’ues eleccions, per aprobacion d’ua mocion

de censura o denegacion d’ua qüestion de confiança, per mòrt, per dimission,

per incapacitat permanenta, fisica o mentau, reconeishuda

peth Parlament, que l’inabilite entar exercici deth cargue, e per condemna

penau fèrma que compòrte era inabilitacion entar exercici de

cargues publics.

8. Eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, se n’i a, o eth conselhèr

o conselhèra que determine era lei, suplís e substituís ath president

o presidenta dera Generalitat enes casi d’abséncia, malautia,

cessament per causa d’incapacitat e mòrt. Era supléncia e era substitucion

non permeten exercir es atribucions deth president o presidenta

relatives ath plantejament d’ua qüestion de confiança, era designacion

e eth cessament des conselhèrs e era dissolucion anticipada

deth Parlament.

9. Eth president o presidenta dera Generalitat, se non a nomenat un

conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, pòt delegar temporaument

foncions executives en un des conselhèrs.

capítol iii

ETH GOVÈRN E ERA ADMINISTRACION

DERA GENERALITAT

seccion prumèra

ETH GOVÈRN

article 68. Foncions, composicion, organizacion e cessament

1. Eth Govèrn ei er organ superior collegiat que dirigís era accion

politica e era Administracion dera Generalitat. Exercís era foncion

executiva e era potestat reglamentària cossent damb aguest Estatut e

es leis.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

article 72. Organs consultius deth Govèrn

1. Era Comission Juridica Assessora ei eth naut organ consultiu deth

Govèrn. Ua lei deth Parlament en regule era composicion e es foncions.

2. Eth Conselh de Trebalh, Economic e Sociau de Catalonha ei er organ

consultiu e d’assessorament deth Govèrn en matèries socioeconomiques,

laboraus e aucupacionaus. Ua lei deth Parlament en regule era

composicion e es foncions.

capítol iv

ES RELACIONS ENTER ETH PARLAMENT

E ETH GOVÈRN

article 73. Drets e obligacions des membres deth Govèrn

vèrs eth Parlament

1. Eth president o presidenta dera Generalitat e es conselhèrs an eth

dret d’assistir tàs amassades deth Plen e des comissions parlamentàries

e prener-i era paraula.

2. Eth Parlament pòt requerir ath Govèrn e as sòn membres era informacion

que considère de besonh entar exercici des sues foncions. Tanben

en pòt requerir era preséncia en Plen e enes comissions, enes tèrmes

qu’establís eth Reglament deth Parlament.

article 74. Responsabilitat politica deth Govèrn e des sòns

membres

1. Eth president o presidenta dera Generalitat e es conselhèrs responen

politicament dauant eth Parlament de forma solidària, sense prejudici

dera responsabilitat dirècta de cadun d’eri.

2. Era delegacion de foncions deth president o presidenta dera Generalitat

non lo desliure dera sua responsabilitat politica dauant eth Parlament.

des institucions

seccion dusau

ERA ADMINISTRACION DERA GENERALITAT

article 71. Disposicions generaus e principis d’organizacion

e foncionament

1. Era Administracion dera Generalitat ei era organizacion qu’exercís

es foncions executives atribuïdes per aguest Estatut ara Generalitat. A

era condicion d’administracion ordinària cossent damb çò qu’establissen

aguest Estatut e es leis, sense prejudici des competéncies que corresponen

ara Administracion locau.

2. Era Administracion dera Generalitat servís damb objectivitat as interèssi

generaus e actue damb somission plea as leis e ath dret.

3. Era Administracion dera Generalitat actue cossent damb es principis

de coordinacion e transversalitat, damb finalitat de garantir era integracion

des politiques publiques.

4. Era Administracion dera Generalitat, cossent damb eth principi de

transparéncia, a de hèr publica era informacion de besonh entà qu’es

ciutadans en poguen avalorar era gestion.

5. Era Administracion dera Generalitat exercís es sues foncions en

territòri cossent damb es principis de desconcentracion e descentralizacion.

6. Es leis an de regular era organizacion dera Administracion dera Generalitat

e an de determinar en tot cas:

a) Es modalitats de descentralizacion foncionau e es diuèrses formes

de personificacion publica e privada que pòt adoptar era Administracion

dera Generalitat.

b) Es formes d’organizacion e de gestion des servicis publics.

c) Era actuacion dera Administracion dera Generalitat en regim de

dret privat, e tanben era participacion deth sector privat ena execucion

des politiques publiques e era prestacion des servicis publics.

7. S’a de regular per lei er estatut juridic deth personau ath servici

dera Administracion dera Generalitat, en tot includir-i, en tot cas,

eth regim d’incompatibilitats, era garantia de formacion e actualizacion

des coneishements e era praxi de besonh entà complir es foncions

publiques.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

3. Eth Conselh de Garanties Estatutàries a de dictaminar abans dera

interposicion deth recors d’inconstitucionalitat peth Parlament o peth

Govèrn, abans dera interposicion de conflicte de competéncia peth

Govèrn e abans dera interposicion de conflicte de defensa dera autonomia

locau dauant eth Tribunau Constitucionau.

4. Es dictamens deth Conselh de Garanties Estatutàries an caractèr

vinculant en çò que hè as projèctes de lei e es proposicions de lei deth

Parlament que desvolopen o afècten a drets reconeishuts per aguest

Estatut.

article 77. Composicion e foncionament

1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries ei format per membres nomenats

peth president o presidenta dera Generalitat enter juristes de

reconeishuda competéncia, dues tresaus parts des quaus a prepausa

deth Parlament, per majoria de tres cincaus parts des deputats, e ua

tresau part a prepausa deth Govèrn.

2. Es membres deth Conselh de Garanties Estatutàries an d’escuélher

d’enter eri eth president o presidenta.

3. Ua lei deth Parlament regule era composicion e eth foncionament

deth Conselh de Garanties Estatutàries, er estatut des membres e es

procediments relatius ar exercici des sues foncions. Se pòden agranir

per lei es foncions dictaminadores deth Conselh de Garanties Estatutàries

qu’establís aguest Estatut sense atribuïr-les caractèr vinculant.

4. Eth Conselh de Garanties Estatutàries a autonomia organica, foncionau

e pressupostària cossent damb era lei.

seccion dusau

ETH SINDIC DE GRÈUGES

article 78. Foncions e relacions damb es autes institucions

analògues

1. Eth Sindic de Grèuges a era foncion de protegir e deféner es drets e

es libertats que reconeishen era Constitucion e aguest Estatut. Damb

aguesta finalitat supervise, damb caractèr exclusiu, era activitat dera

Administracion dera Generalitat, era des organismes publics o privats

des institucions

article 75. Dissolucion anticipada deth Parlament

Eth president o presidenta dera Generalitat, damb era deliberacion

prealablea deth Govèrn e sus era sua exclusiva responsabilitat, pòt dissòlver

eth Parlament. Aguesta facultat non pòt èster exercida quan sigue

en tràmit ua mocion de censura e tanpòc se non a transcorrut un

an coma minim des dera darrèra dissolucion per aguest procediment.

Eth decrèt de dissolucion a d’establir era convocatòria de naues eleccions,

qu’an d’auer lòc enter es quaranta e es seishanta dies següents

ara data de publicacion deth decrèt en Diari Oficial de la Generalitat

de Catalunya.

capítol v

D’AUTES INSTITUCIONS DERA GENERALITAT

seccion prumèra

ETH CONSELH DE GARANTIES ESTATUTÀRIES

article 76. Foncions

1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries ei era institucion dera Generalitat

que velhe pera adequacion ad aguest Estatut e ara Constitucion

des disposicions dera Generalitat enes tèrmes qu’establís er

apartat 2.

2. Eth Conselh de Garanties Estatutàries pòt dictaminar, enes tèrmes

qu’establisque era lei, enes casi següents:

a) Era adequacion ara Constitucion des projèctes e des proposicions

de reforma der Estatut d’autonomia de Catalonha abans qu’eth

Parlament les apròve.

b) Era adequacion ad aguest Estatut e ara Constitucion des projèctes e

des proposicions de lei sometuts a debat e aprobacion deth Parlament

e des decrèts lei sometuts a convalidacion deth Parlament.

c) Era adequacion ad aguest Estatut e ara Constitucion des projèctes

de decrèt legislatiu aprovats peth Govèrn.

d) Era adequacion des projèctes e des proposicions de lei e des projèctes

de decrèt legislatiu aprovats peth Govèrn ara autonomia locau

enes tèrmes que garantís aguest Estatut.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

seccion tresau

ERA SINDICATURA DE COMPDES

article 80. Foncions e relacions damb eth Tribunau de Compdes

1. Era Sindicatura de Compdes ei er organ fiscalizador extèrn des

compdes, dera gestion economica e deth contròtle d’eficiéncia dera

Generalitat, des ens locaus e dera rèsta deth sector public de Catalonha.

2. Era Sindicatura de Compdes depen organicament deth Parlament,

exercís es sues foncions per delegacion d’aguest e damb plea autonomia

organizativa, foncionau e pressupostària, cossent damb es leis.

3. Era Sindicatura de Compdes e eth Tribunau de Compdes an d’establir

es sues relacions de cooperacion mejançant un convèni. En aguest

convèni s’an d’establir es mecanismes de participacion enes procediments

jurisdiccionaus sus responsabilitat compdabla.

article 81. Composicion, foncionament e estatut personau

1. Era Sindicatura de Compdes ei formada per sindics designats peth

Parlament per majoria de tres cincaus parts. Es sindics escuelhen d’enter

eri eth sindic o sindica major.

2. S’an de regular per lei er estatut personau, es incompatibilitats, es

causes de cessament, era organizacion e eth foncionament dera Sindicatura

de Compdes.

seccion quatau

REGULACION DETH CONSELH DER AUDIOVISUAU

DE CATALONHA

article 82. Eth Conselh der Audiovisuau de Catalonha

Eth Conselh der Audiovisuau de Catalonha ei era autoritat reguladora

independenta en encastre dera comunicacion audiovisuau publica e

privada. Eth Conselh actue damb plea independéncia deth Govèrn

dera Generalitat en exercici des sues foncions. Ua lei deth Parlament a

d’establir es critèris d’eleccion des sòns membres e es sòns encastres

especifics d’actuacion.

des institucions

vinculats o que ne depenen, era des empreses privades que gestionen

servicis publics o complissen activitats d’interès generau o universau o

activitats equivalentes de manèra concertada o indirècta e era des autes

persones damb ligam contractuau damb era Administracion dera Generalitat

e damb es entitats publiques que ne depenen. Tanben supervise

era activitat dera Administracion locau de Catalonha e era des organismes

publics o privats viculats o que ne depenen.

2. Eth Sindic de Grèuges e eth Defensor deth Pòble collabòren en

exercici des sues foncions.

3. Eth Sindic de Grèuges pòt sollicitar dictamen ath Conselh de Garanties

Estatutàries sus es projèctes e es proposicions de lei sosmetudi

a debat e aprobacion deth Parlament e des decrèts lei sosmetudi a

convalidacion deth Parlament, quan regulen drets reconeishudi per

aguest Estatut.

4. Eth Sindic de Grèuges pòt establir relacions de collaboracion damb

es defensors locaus dera ciutadania e d’autes figures analògues creades

en encastre public e eth privat.

5. Es administracions publiques de Catalonha e es autes entitats e

persones a qué hè referéncia er apartat 1 an era obligacion de cooperar

damb eth Sindic de Grèuges. S’an de regular per lei es sancions e

es mecanismes destinadi a garantir eth compliment d’aguesta obligacion.

article 79. Designacion e estatut deth Sindic de Grèuges

1. Eth sindic o sindica de grèuges ei escuelhut peth Parlament per majoria

de tres cincaus parts des sòns membres.

2. Eth sindic o sindica de grèuges exercís es sues foncions damb imparcialitat

e independéncia, ei inviolable pes opinions expressades en

exercici des sues foncions, ei inamobible e sonque pòt èster destituït e

suspenut pes causes qu’establís era lei.

3. S’an de regular per lei er estatut personau deth sindic de grèuges,

es incompatibilitats, es causes de cessament, era organizacion e es

atribucions dera institucion. Eth Sindic de Grèuges gaudís d’autonomia

reglamentària, organizativa, foncionau e pressupostària cossent

damb es leis.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

concertats deth tèrme municipau, eth manteniment e er aprofitament,

dehòra der orari escolar, des centres publics e eth calendari escolar.

h) Era circulacion e es servicis de mobilitat e era gestion deth transpòrt

de viatgèrs municipau.

i) Era regulacion der establiment d’autorizacions e promocions de tota

sòrta d’activitats economiques, especiaument es de caractèr comerciau,

artesanau e toristic e foment dera aucupacion.

j) Era formulacion e era gestion de politiques entara proteccion deth

miei ambient e eth desvolopament sostenible.

k) Era regulacion e era gestion des equipaments esportius e de léser e

promocion d’activitats.

l) Era regulacion der establiment d’infraestructures de telecomunicacions

e prestacion de servicis de telecomunicacions.

m) Era regulacion e era prestacion des servicis d’atencion as persones,

des servicis sociaus publics d’assisténcia primària e foment des politiques

d’acuelhement des immigrants.

n) Era regulacion, era gestion e era susvelhança des activitats e usi que

s’amien a tèrme enes plages, enes arrius, enes lacs e ena montanha.

3. Era distribucion des responsabilitats administratives enes matèries a

qué se referís er apartat 2 enter es diuèrses administracions locaus a de

tier en compde era sua capacitat de gestion e se regís pes leis aprovades

peth Parlament, peth principi de subsidiarietat, cossent damb çò

qu’establís era Carta europèa dera autonomia locau, peth principi de

diferenciacion, cossent damb es caracteristiques que presente era realitat

municipau, e peth principi de sufisença financièra.

4. Era Generalitat a de determinar e fixar es mecanismes entath finançament

des naui servicis derivats der agraniment der espaci competenciau

des govèrns locaus.

article 85. Eth Conselh de Govèrns Locaus

Eth Conselh de Govèrns Locaus ei er organ de representacion de municipis

e vegueries enes institucions dera Generalitat. Eth Conselh a

d’èster escotat ena tramitacion parlamentària des iniciatives legislatives

qu’afècten de manèra especifica as administracions locaus e ena

tramitacion de plans e normes reglamentàries de caractèr identic. Ua

lei deth Parlament regule era composicion, era organizacion e es foncions

deth Conselh de Govèrns Locaus.

des institucions

capítol vi

ETH GOVÈRN LOCAU

seccion prumèra

ORGANIZACION TERRITORIAU LOCAU

article 83. Organizacion deth Govèrn locau de Catalonha

1. Catalonha estructure era sua organizacion territoriau basica en municipis

e vegueries.

2. Er encastre supramunicipau ei constituït, en tot cas, pes comarques,

qu’a de regular ua lei deth Parlament.

3. Es auti ens supramunicipaus que cree era Generalitat se fondamenten

ena volentat de collaboracion e associacion des municipis.

article 84. Competéncies locaus

1. Aguest Estatut garantís as municipis un nuclèu de competéncies

pròpries qu’an d’èster exercides per aguestes entitats damb plea autonomia,

subjècta sonque a contròtle de constitucionalitat e de legalitat.

2. Es govèrns locaus de Catalonha an en tot cas competéncies pròpries

sus es matèries que seguissen, enes tèrmes que determinen es leis:

a) Era ordenacion e era gestion deth territòri, er urbanisme e era disciplina

urbanistica e era conservacion e eth manteniment des bens de

domeni public locau.

b) Era planificacion, era programacion e era gestion d’abitatge public

e era participacion ena planificacion en sòu municipau der abitatge

de proteccion oficiau.

c) Era ordenacion e era prestacion de servicis basics ara comunitat.

d) Era regulacion e era gestion des equipaments municipaus.

e) Era regulacion des condicions de seguretat enes activitats organizades

en espacis publics e en locaus de concorréncia publica. Era coordinacion

mejançant era Junta de Seguretat des diuèrsi còssi e fòrces

presents en municipi.

f) Era proteccion civila e era prevencion d’incendis.

g) Era planificacion, era ordenacion e era gestion dera educacion infantila

e era participacion en procès de matriculacion enes centres publics e

estatut d’autonomia de catalonha 2006

2. Es municipis an dret a associar-se damb d’auti e a cooperar enter eri

e damb d’auti ens publics entà exercir es sues competéncies, e tanben

entà complir prètzhèts d’interès comun. Ad aguesti efèctes, an capacitat

entà establir convènis e crear mancomunitats, consòrcis e associacions

e participar-i, e tanben adoptar d’autes formes d’actuacion conjunta.

Es leis non pòden limitar aguest dret se non ei entà garantir era

autonomia des auti ens que l’an reconeishuda.

3. Es municipis an potestat normativa, coma expression deth principi

democratic en qué se fondamenten, en encastre des sues competéncies

e enes auti sus es quaus se projècte era sua autonomia.

article 88. Principi de diferenciacion

Es leis qu’afècten ath regim juridic, organic, foncionau, competenciau

e financièr des municipis an d’auer en compde necessàriament es

diuèrses caracteristiques demografiques, geografiques, foncionaus, organizatives,

de dimension e de capacitat de gestion qu’an.

article 89. Regim especiau deth municipi de Barcelona

Eth municipi de Barcelona dispause d’un regim especiau establit per

lei deth Parlament. Er Ajuntament de Barcelona a iniciativa entà proposar

era modificacion d’aguest regim especiau e, cossent damb es leis

e eth Reglament deth Parlament, a de participar ena elaboracion des

projèctes de lei qu’incidissen en aguest regim especiau e a d’èster consultat

ena tramitacion parlamentària de d’autes iniciatives legislatives

sus eth sòn regim especiau.

seccion tresau

ERA VEGUERIA

article 90. Era vegueria

1. Era vegueria ei er encastre territoriau especific entar exercici

deth govèrn intermunicipau de cooperacion locau e a personalitat

juridica pròpria. Era vegueria tanben ei era division territoriau

adoptada pera Generalitat entara organizacion territoriau des sòns

servicis.

des institucions

seccion dusau

ETH MUNICIPI

article 86. Eth municipi e era autonomia municipau

1. Eth municipi ei er ens locau basic dera organizacion territoriau de

Catalonha e eth miei essenciau de participacion dera comunitat locau

enes ahèrs publics.

2. Eth govèrn e era administracion municipaus corresponen ar ajuntament,

format peth baile o bailessa e es còssos. S’an d’establir per lei es

requesits que s’an de complir entara aplicacion deth regim de conselh

dubèrt.

3. Aguest Estatut garantís ath municipi era autonomia entar exercici

des competéncies qu’a encomanades e era defensa des interèssi pròpris

dera collectivitat que represente.

4. Es actes e es acòrds adoptadi pes municipis non pòden èster objècte

de contròtle d’oportunitats per ua auta administracion.

5. Correspon ara Generalitat eth contròtle dera adequacion ar ordenament

juridic des actes e es acòrds adoptats pes municipis e, s’ei de besonh,

era impugnacion corresponenta dauant era jurisdiccion contenciosa

administrativa, sense prejudici des accions qu’er Estat pogue

empréner en defensa des sues competéncies.

6. Es còssos son escuelhuts pes vesins des municipis mejançant sufragi

universau, igual, liure, dirècte e secret.

7. Es concentracions de poblacion que laguens d’un municipi formen

nuclèus desseparats se pòden constituïr en entitats municipaus descentralizades.

Era lei les a de garantir era descentralizacion e era capacitat

sufisenta entà amiar a tèrme es activitats e prestar es servicis dera

sua competéncia.

article 87. Principis d’organizacion e foncionament e potestat

normativa

1. Es municipis dispausen de plea capacitat d’autoorganizacion laguens

der encastre des disposicions generaus establides per lei en matèria

d’organizacion e foncionament municipau.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

capítol vii

ORGANIZACION INSTITUCIONAU PRÒPRIA

D’ARAN

article 94. Regim juridic

1. Aran dispause d’un regim juridic especiau establit per lei deth Parlament.

Mejançant aguest regim se reconeish era especificitat dera organizacion

institucionau e administrativa d’Aran e se’n garantís era

autonomia entà ordenar e gestionar es ahèrs publics deth sòn territòri.

2. Era institucion de govèrn d’Aran ei eth Conselh Generau, qu’ei

format peth Sindic, eth Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus e

era Comission d’Auditors de Compdes. Eth sindic o sindica ei era

mès nauta representacion e era ordinària dera Generalitat en Aran.

3. Era institucion de govèrn d’Aran ei escuelhuda mejançant sufragi

universau, igual, liure, dirècte e secret, ena forma establida pera lei.

4. Eth Conselh Generau a competéncia enes matèries que determinen

era lei reguladora deth regim especiau d’Aran e era rèsta de leis aprovades

peth Parlament e es facultats qu’era lei li atribuís, especiaument,

enes actuacions de montanha. Aran, mejançant era sua institucion representativa,

a de participar ena elaboracion des iniciatives legislatives

qu’afècten ath sòn regim especiau.

5. Ua lei deth Parlament establís es recorsi financièrs suficients entà

qu’eth Conselh Generau pogue balhar es servicis dera sua competéncia.

des institucions

2. Era vegueria, coma govèrn locau, a natura territoriau e gaudís d’autonomia

entara gestion des sòns interèssi.

article 91. Eth Conselh de Vegueria

1. Eth govèrn e era administracion autonòma dera vegueria corresponen

ath Conselh de Vegueria, format peth president o presidenta e pes

conselhèrs de vegueria.

2. Eth president o presidenta de vegueria ei escuelhut pes conselhèrs

de vegueria d’enter es sòns membres.

3. Es conselhs de vegueria substituïssen es deputacions.

4. Era creacion, era modificacion e era supression, e tanben eth desplegament

deth regim juridic des vegueries, son regulades per lei deth Parlament.

Era alteracion des limits provinciaus, se cau, s’a de portar a tèrme cossent

damb çò qu’establís er article 141.1 dera Constitucion.

seccion quatau

ERA COMARCA E ES AUTI ENS LOCAUS

SUPRAMUNICIPAUS

article 92. Era comarca

1. Era comarca se configure coma ens locau damb personalitat juridica

pròpria e ei formada pes municipis entara gestion de competéncies e

servicis locaus.

2. Era creacion, era modificacion e era supression des comarques, e

tanben er establiment deth regim juridic d’aguesti ens, son regulats

per ua lei deth Parlament.

article 93. Es auti ens locaus supramunicipaus

Es auti ens locaus supramunicipaus se fondamenten ena volentat de

collaboracion e associacion des municipis e en reconeishement des airaus

metropolitans. Era creacion, era modificacion e era supression, e

tanben er establiment deth regim juridic d’aguesti ens, son regulats

per ua lei deth Parlament.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

capítol i

ETH TRIBUNAU SUPERIOR DE JUSTÍCIA

E ETH FISCAU O ERA FISCALA SUPERIOR

DE CATALONHA

article 95. Eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha

1. Eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha ei er organ jurisdiccionau

en qué culmine era organizacion judiciau en Catalonha e ei

competent, enes tèrmes establits pera lei organica corresponenta, entà

conéisher des recorsi e des procediments enes diuèrsi ordes jurisdiccionaus

e entà tutelar es drets reconeishuts per aguest Estatut. En tot

cas, eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha ei competent enes

ordes jurisdiccionaus civiu, penau, contenciós administratiu e sociau e

enes auti que se poguen crear en futur.

2. Eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha ei era darrèra instància

jurisdiccionau de toti es procèssi iniciats en Catalonha, e de toti

es recorsi que se tramiten en sòn encastre territoriau, sigue quin sigue

eth dret invocat coma aplicable, cossent damb era Lei organica deth

poder judiciau e sense prejudici dera competéncia reservada ath Tribunau

Suprem entara unificacion de doctrina. Era Lei organica deth

poder judiciau a de determinar era artenhuda e eth contengut des recorsi

nomentadi.

TÍTOL III

DETH PODER JUDICIAU

EN CATALONHA

capítol ii

ETH CONSELH DE JUSTÍCIA DE CATALONHA

article 97. Eth Conselh de Justícia de Catalonha

Eth Conselh de Justícia de Catalonha ei er organ de govèrn deth poder

judiciau en Catalonha. Actue coma organ desconcentrat deth

Conselh Generau deth Poder Judiciau, sense prejudici des competéncies

d’aguest darrèr, cossent damb çò qu’establís era Lei organica deth

poder judiciau.

article 98. Atribucions

1. Es atribucions deth Conselh de Justícia de Catalonha son es qu’establissen

aguest Estatut, era Lei organica deth poder judiciau, es leis

qu’apròve eth Parlament e es que, s’ei de besonh, li delègue eth Conselh

Generau deth Poder Judiciau.

2. Es atribucions deth Conselh de Justícia de Catalonha respècte as

organs jurisdiccionaus plaçats en territòri de Catalonha son, cossent

damb çò qu’establís era Lei organica deth poder judiciau, es següentes:

a) Participar ena designacion deth president o presidenta deth Tribunau

Superior de Justícia de Catalonha, e tanben ena designacion des

presidents de sala deth dit Tribunau Superior e des presidents des

audiéncies provinciaus.

b) Propasar ath Conselh Generau deth Poder Judiciau e expedir es

nomenaments e es cessaments des jutges e magistrats incorporats

ara carrèra judiciau temporaument damb foncions d’assisténcia, supòrt

o substitucion, e tanben determinar era adscripcion d’aguesti

jutges e magistrats as organs judiciaus que requerisquen mesures de

refòrç.

c) Instruïr expedients e, en generau, exercir es foncions disciplinàries

sus jutges e magistrats, enes tèrmes qu’establissen es leis.

d) Participar ena planificacion dera inspeccion de jutjats e tribunaus;

ordenar-ne, se cau, era inspeccion e era susvelhança, e hèr prepauses

en aguest encastre; atier es ordes d’inspeccion des jutjats e tribunaus

qu’acòrde eth Govèrn, e dar compde dera resolucion e des

mesures adoptades.

deth poder judiciau en catalonha

3. Correspon en exclusiva ath Tribunau Superior de Justícia de Catalonha

era unificacion dera interpretacion deth dret de Catalonha.

4. Correspon ath Tribunau Superior de Justícia de Catalonha era resolucion

des recorsi extraordinaris de revision qu’autorize era lei

contra es resolucions fèrmes dictades pes organs judiciaus de Catalonha.

5. Eth president o presidenta deth Tribunau Superior de Justícia de

Catalonha ei eth representant deth poder judiciau en Catalonha. Ei

nomenat peth rei, a prepausa deth Conselh Generau deth Poder Judiciau

e damb era participacion deth Conselh de Justícia de Catalonha,

enes tèrmes que determine era Lei organica deth poder judiciau. Eth

president o presidenta dera Generalitat ordene que se’n publique eth

nomenament en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

6. Es presidents de sala deth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha

son nomenats a prepausa deth Conselh Generau deth Poder

Judiciau e damb era participacion deth Conselh de Justícia de Catalonha,

enes tèrmes que determine era Lei organica deth poder judiciau.

article 96. Eth fiscau o era fiscala superior de Catalonha

1. Eth fiscau o era fiscala superior de Catalonha ei eth fiscau o era fiscala

en cap deth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha, represente

eth Ministèri Fiscau en Catalonha e ei designat enes tèrmes qu’establís

eth sòn estatut organic.

2. Eth president o presidenta dera Generalitat ordene era publicacion

deth nomenament deth fiscau o era fiscala superior de Catalonha en

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

3. Eth fiscau o era fiscala superior de Catalonha a de traméter ua còpia

dera memòria anuau dera Fiscalia deth Tribunau Superior de Justícia

de Catalonha ath Govèrn, ath Conselh de Justícia de Catalonha e ath

Parlament, e a de presentar-la dauant d’aguest laguens es sies mesi següents

ath dia en qué se hè publica.

4. Es foncions deth fiscau o era fiscala superior de Catalonha son es

qu’establís er Estatut organic deth Ministèri Fiscau. Era Generalitat

pòt soscríuer convènis damb eth Ministèri Fiscau.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

qu’agen estat dictats en exercici de competéncies dera comunautat autónoma.

2. Es actes deth Conselh de Justícia de Catalonha que non siguen impugnables

en alçada dauant eth Conselh Generau deth Poder Judiciau

se pòden impugnar jurisdiccionaument enes tèrmes establidi pes leis.

capítol iii

COMPETÉNCIES DERA GENERALITAT

SUS ERA ADMINISTRACION DE JUSTÍCIA

article 101. Oposicions e concorsi

1. Era Generalitat prepause ath Govèrn der Estat, ath Conselh Generau

deth Poder Judiciau o ath Conselh de Justícia de Catalonha, segontes

que correspongue, era convocatòria d’oposicions e concorsi

entà provedir es places vacantes de magistrats, jutges e fiscaus en Catalonha.

2. Eth Conselh de Justícia de Catalonha convòque es concorsi entà

provedir places vacantes de jutges e magistrats en Catalonha enes tèrmes

establidi pera Lei organica deth poder judiciau.

3. Es pròves des concorsi e es oposicions regulats per aguest article,

s’an lòc en Catalonha, pòden hèr-se en quinsevolh des dues lengües

oficiaus, a eleccion deth candidat.

article 102. Eth personau judiciau e era rèsta deth personau

ath servici dera Administracion de Justícia en Catalonha

1. Es magistrats, es jutges e es fiscaus qu’aucupen ua plaça en Catalonha

an d’acreditar un coneishement adequat e sufisent deth catalan

entà hèr efectius es drets lingüistics des ciutadans ena forma e damb

era artenhuda que determine era lei.

2. Es magistrats, es jutges e es fiscaus qu’aucupen ua plaça en Catalonha

an d’acreditar un coneishement sufisent deth dret pròpri de Catalonha

ena forma e damb era artenhuda que determine era lei.

deth poder judiciau en catalonha

e) Informar sus es recorsi d’alçada interposats contra es acòrds des organs

de govèrn des tribunaus e jutjats de Catalonha.

f) Precisar e aplicar, quan escaigue, en encastre de Catalonha, es reglaments

deth Conselh Generau deth Poder Judiciau.

g) Informar sus es prepauses de revision, delimitacion e modificacion

des demarcacions territoriaus des organs jurisdiccionaus e sus es

prepauses de creacion de seccions e jutjats.

h) Presentar ua memòria anuau en Parlament sus er estat e eth foncionament

dera Administracion de justícia en Catalonha.

i) Totes es foncions que li atribuïsquen era Lei organica deth poder

judiciau e es leis deth Parlament, e es que li delègue eth Conselh

Generau deth Poder Judiciau.

3. Es resolucions deth Conselh de Justícia de Catalonha en matèria de

nomenaments, autorizacions, licéncies e permisi s’an adoptar cossent

damb es critèris aprovats peth Conselh Generau deth Poder Judiciau.

4. Eth Conselh de Justícia de Catalonha, mejançant eth sòn president

o presidenta, a de comunicar ath Conselh Generau deth Poder Judiciau

es resolucions que dicte e es iniciatives qu’emprengue e a de facilitar

era informacion que li sigue demanada.

article 99. Composicion, organizacion e foncionament

1. Eth Conselh de Justícia de Catalonha ei integrat peth president o

presidenta deth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha, que lo

presidís, e pes membres que siguen nomenats cossent damb çò qu’establís

era Lei organica deth poder judiciau, entre jutges, magistrats,

fiscaus o juristas de reconeishut prestigi. Eth Parlament de Catalonha

designe es membres deth Conselh que determine era Lei organica

deth poder judiciau.

2. Eth Conselh de Justícia de Catalonha apròve eth sòn reglament intèrn

d’organizacion e foncionament, cossent damb era normativa aplicabla.

article 100. Contròtle des actes deth Conselh de Justícia

de Catalonha

1. Es actes deth Conselh de Justícia de Catalonha son impugnables en

alçada dauant eth Conselh Generau deth Poder Judiciau, exceptat

estatut d’autonomia de catalonha 2006

f) Convocar e resòlver toti es procèssi de provision de lòcs de trebalh.

g) Convocar e resòlver toti es procèssi de promocion intèrna.

h) Gestionar eth Registre de Personau, coordinat damb er estatau.

i) Amiar tota era gestion d’aguest personau, en aplicacion deth sòn

regim estatutari retributiu.

j) Exercir era potestat disciplinària e imposar es sancions que siguen

de besonh, includida era separacion deth servici.

k) Exercir totes es autes foncions de besonh entà garantir ua gestion

eficaça e eficienta des recorsi umans ath servici dera Administracion

de justícia.

3. En marc de çò que dispause era Lei organica deth poder judiciau, se

pòden crear per lei deth Parlament còssi de foncionaris ath servici dera

Administracion de justícia depenents dera foncion publica dera Generalitat.

4. Era Generalitat dispause de competéncia exclusiva sus eth personau

laborau ath servici dera Administracion de justícia.

article 104. Mieis materiaus

Corresponen ara Generalitat es mieis materiaus dera Administracion

de justícia en Catalonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era construccion e era reforma des bastisses judiciaus e dera fiscalia.

b) Era provision de bens mòbles e materiaus entàs dependéncies judiciaus

e dera fiscalia.

c) Era configuracion, era implantacion e eth manteniment de sistèmes

informatics e de comunicacion, sense prejudici des competéncies de

coordinacion e omologacion que corresponen ar Estat entà garantir

era compatibilitat deth sistèma.

d) Era gestion e era custòdia des archius, des pèces de conviccion e des

efèctes intervenguts, en tot aquerò que non age natura jurisdiccionau.

e) Era participacion ena gestion des compdes de dipòsits e consignacions

judiciaus e enes sòns rendiments en tot tier en compde eth

volum dera activitat judiciau acomplida ena comunitat autonòma e

eth còst efectiu des servicis.

f) Era gestion, era liquidacion e era recaptacion des taxes judiciaus

qu’establisque era Generalitat en encastre des sues competéncies

sus era Administracion de justícia.

deth poder judiciau en catalonha

3. En tot cas, eth coneishement sufisent dera lengua e deth dret pròpris

a d’èster avalorat d’ua manèra especifica e singulara entà obtier ua

plaça enes concorsi de traslats corresponents.

4. Eth personau ath servici dera Administracion de justícia e dera Fiscalia

en Catalonha a d’acreditar un coneishement adequat e sufisent

des dues lengües oficiaus que lo hè apte entà complir es foncions pròpries

deth sòn cargue o lòc de trebalh.

article 103. Mieis personaus

1. Correspon ara Generalitat era competéncia normativa sus eth personau

non judiciau ath servici dera Administracion de justícia, damb

eth respècte der estatut juridic d’aguest personau establit pera Lei organica

deth poder judiciau. Enes tèrmes nomentadi, aguesta competéncia

includís era regulacion de:

a) Era organizacion d’aguest personau en còssi e escales.

b) Eth procès de seleccion.

c) Era promocion intèrna, era formacion iniciau e era formacion contunhada.

d) Era provision de destinacions e ascensi.

e) Es situacions administratives.

f) Eth regim de retribucions.

g) Era jornada laborau e er orari de trebalh.

h) Era ordenacion dera activitat professionau e es foncions.

i) Es licéncies, es permisi, es vacances e es incompatibilitats.

j) Eth registre de personau.

k) Eth regim disciplinari.

2. Enes madeishi tèrmes qu’establís er apartat 1, correspon ara Generalitat

era competéncia executiva e de gestion en matèria de personau

non judiciau ath servici dera Administracion de justícia. Aguesta

competéncia includís:

a) Aprovar era aufèrta d’aucupacion publica.

b) Convocar e resòlver toti es procèssi de seleccion, e era adscripcion

as lòcs de trebalh.

c) Nomenar es foncionaris que supèren es procèssi selectius.

d) Impartir era formacion, prealabla e contunhada.

e) Elaborar es relacions de lòcs de trebalh.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

tèrmes, correspon ath Conselh de Justícia de Catalonha eth nomentament

des jutges. Era Generalitat tanben se hè cargue des sues indemnizacions

e ei era competenta entara provision des mieis de besonh

entar exercici des sues foncions. Li correspon tanben era creacion des

secretaries e era sua provision.

2. Era Generalitat, enes poblacions que se determine e cossent damb

çò que dispause era Lei organica deth poder judiciau, pòt instar que

s’establisque un sistèma de justícia de proximitat qu’age per objectiu

resòlver conflictes menors damb celeritat e eficàcia.

article 109. Clàusula subrogatòria

Era Generalitat exercís, ultra es competéncies exprèssament atribuïdes

per aguest Estatut, totes es foncions e es facultats qu’era Lei organica

deth poder judiciau reconeish ath Govèrn der Estat en çò que hè ara

Administracion de justícia en Catalonha.

deth poder judiciau en catalonha

article 105. Oficina Judiciau e institucions e servicis de supòrt

Correspon ara Generalitat cossent damb era Lei organica deth poder

judiciau, determinar era creacion, eth dessenh, era organizacion, era

dotacion e era gestion des oficines judiciaus e des organs e es servicis

de supòrt as organs jurisdiccionaus, en tot includir-i era regulacion

des institucions, es instituts e es servicis de medicina forensa e de toxicologia.

article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediacion

e de conciliacion

1. Correspon ara Generalitat era competéncia entà ordenar es servicis

de justícia gratuïta e d’orientacion juridica gratuïta.

2. Era Generalitat pòt establir es esturments e es procediments de mediacion

e de conciliacion ena resolucion de conflictes enes matèries

dera sua competéncia.

article 107. Demarcacion, planta e capitalitat judiciaus

1. Eth Govèrn dera Generalitat, aumens cada cinc ans, damb er informe

prealable deth Conselh de Justícia de Catalonha, a de prepausar

ath Govèrn der Estat era determinacion e era revision dera demarcacion

e era planta judiciaus en Catalonha. Aguesta prepausa, qu’ei preceptiva,

a d’acompanhar ath projècte de lei qu’eth Govèrn tramete as

Corts Generaus.

2. Es modificacions dera planta judiciau que non compòrten reforma

legislativa pòden correspóner ath Govèrn dera Generalitat. Tanben,

era Generalitat pòt crear seccions e jutjats, per delegacion deth Govèrn

der Estat, enes tèrmes establidi pera Lei organica deth poder judiciau.

3. Era capitalitat des demarcacions judiciaus ei fixada per ua lei deth

Parlament.

article 108. Justícia de patz e de proximitat

1. Era Generalitat a competéncia sus era justícia de patz, enes tèrmes

qu’establisque era Lei organica deth poder judiciau. Enes madeishi

estatut d’autonomia de catalonha 2006

capítol i

TIPOLOGIA DES COMPETÉNCIES

article 110. Competéncies exclusives

1. Corresponen ara Generalitat, en encastre des sues competéncies exclusives,

de manèra intègra, era potestat legislativa, era potestat reglamentària

e era foncion executiva. Correspon unicament ara Generalitat

er exercici d’aguestes potestats e foncions, mejançant es quaus pòt

establir politiques pròpries.

2. Eth dret catalan, en matèria des competéncies exclusives dera Generalitat,

ei eth dret aplicable en sòn territòri damb preferéncia sus quinsevolh

aute.

article 111. Competéncies compartides

Enes matèries qu’er Estatut atribuís ara Generalitat de forma compartida

damb er Estat, corresponen ara Generalitat era potestat legislativa,

era potestat reglamentària e era foncion executiva, en marc des bases

que fixe er Estat coma principis o minim comun normatiu en

normes damb reng de lei, exceptat enes supausats que se determinen

cossent damb era Constitucion e damb aguest Estatut. En exercici

d’aguestes competéncies, era Generalitat pòt establir politiques prò-

TÍTOL IV

DES COMPETÉNCIES

pries. Eth Parlament a de desplegar e concretar mejançant ua lei es dites

disposicions basiques.

article 112. Competéncies executives

Correspon ara Generalitat, en encastre des sues competéncies executives,

era potestat reglamentària, que compren era aprobacion de disposicions

entara execucion dera normativa der Estat e tanben era foncion

executiva, qu’en tot cas includís era potestat d’organizacion dera

sua pròpria administracion e, en generau, totes es foncions e activitats

qu’er ordenament astribuís ara Administracion publica.

article 113. Competéncies dera Generalitat e normativa

dera Union Europèa

Correspon ara Generalitat eth desplegament, era aplicacion e era execucion

dera normativa dera Union Europèa quan afècte ar encastre

des sues competéncies, enes tèrmes qu’establís eth títol V.

article 114. Activitat de foment

1. Correspon ara Generalitat, enes matèries dera sua competéncia, er

exercici dera activitat de foment. Damb aguesta finalitat, era Generalitat

pòt autrejar subvencions damb cargue a hons pròpris.

2. Correspon ara Generalitat, enes matèries de competéncia exclusiva,

era especificacion des objectius as quaus se destinen es subvencions

estataus e comunitàries europèes territorializables, e tanben era regulacion

des condicions d’autrejament e era gestion, en tot includir-i era

tramitacion e era concession.

3. Correspon ara Generalitat, enes matèries de competéncia compartida,

precisar normativament es objectius as quaus se destinen es subvencions

estataus e comunitàries europèes territorializables, e tanben

completar era regulacion des condicions d’autrejament e tota era gestion,

en tot includir-i era tramitacion e era concession.

4. Correspon ara Generalitat, enes matèries de competéncia executiva,

era gestion des subvencions estataus e comunitàries europèes territorializables,

en tot includir-i era tramitacion e era concession.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

5. Era Generalitat participe ena determinacion deth caractèr non territorializable

des subvencions estataus e comunitàries europèes. Tanben,

participe, enes tèrmes que fixe er Estat, ena gestion e era tramitacion

d’aguestes subvencions.

article 115. Artenhuda territoriau e efèctes des competéncies

1. Er encastre materiau des competéncies dera Generalitat ei referit

ath territòri de Catalonha, exceptat enes suposicions a qué hèn referéncia

exprèssament aguest Estatut e d’autes disposicions legaus

qu’establissen era eficàcia juridica extraterritoriau des disposicions e

es actes dera Generalitat.

2. Era Generalitat, enes casi en qué er objècte des sues competéncies a

ua artenhuda territoriau superiora ath deth territòri de Catalonha,

exercís es sues competéncies sus era part d’aguest objècte plaçada en

sòn territòri, sense prejudici des esturments de collaboracion que s’establissen

damb d’auti ens territoriaus o, subsidiàriament, dera coordinacion

per Estat des comunautats autonòmes afectades.

capítol ii

ES MATÈRIES DES COMPETÉNCIES

article 116. Agricultura, ramaderia e profitaments forestaus

1. Correspon ara Generalitat, respectant çò qu’establique er Estat en

exercici des competéncies que li atribuís er article 149.1.13 e 16 dera

Constitucion, era competéncia exclusiva en matèria d’agricultura e ramaderia.

Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era regulacion e eth desvolopament dera agricultura, era ramaderia

e eth sector agroalimentari.

b) Era regulacion e era execucion sus era qualitat, era traçabilitat e es

condicions des productes agricòles e ramadèrs, e tanben era luta

contra es fraudes en encastres dera produccion e era comercializacion

agroalimentàries.

c) Era regulacion dera participacion des organizacions agràries e ramadères

e des crambes agràries en organismes publics.

des competéncies

2. Era Generalitat, enes tèrmes qu’establís era legislacion estatau, asumís

competéncies executives sus eth domeni public idraulic e es òbres

d’interès generau. Enes madeishi tèrmes, li correspon era participacion

ena planificacion e era programacion des òbres d’interès generau.

3. Era Generalitat participe ena planificacion idrologica e enes organs

de gestion estataus des recorsi idrics e des profitaments idraulics que

pertanhen a conques idrografiques intercomunitàries. Correspon ara

Generalitat, laguens deth sòn encastre territoriau, era competéncia exclusiva

sus:

a) Era adopción de mesures adicionaus de proteccion e sanejament

des recorsi idrics e des ecosistèmes aquatics.

b) Era execucion e era explotacion des òbres de titularitat estatau, se

s’establís mejançant conveni.

c) Es facultats de policia deth domeni public idraulic que li son atribuïdes

pera legislacion estatau.

4. Era Generalitat a d’eméter un informe preceptiu entà quinsevolha

prepausa de transvasament de conques qu’implique era modificacion

des recorsi idrics deth sòn encastre territoriau.

5. Era Generalitat participe ena planificacion idrologica des recorsi

idrics e des profitaments idraulics que passen per Catalonha o que i

acaben provinents de territòris de dehòra der encastre estatau espanhòu,

cossent damb es mecanismes qu’establís eth títol V, e participe

ena execucion dera dita planificacion enes tèrmes qu’establís era legislacion

estatau.

article 118. Associacions e fondacions

1. Correspon ara Generalitat, respectant es condicions basiques qu’er

Estat establisque entà garantir era igualtat en exercici deth dret e era

resèrva de lei organica, era competéncia exclusiva sus eth regim juridic

des associacions que complissen es sues foncions majoritàriament en

Catalonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era regulacion des modalitats d’associacion, dera denominacion des

associacions, des finalitats, des requesits de constitucion, modificacion,

extincion e liquidacion, deth contengut des estatuts, des organs

de govèrn, des drets e déuers des associats, des obligacions des

associacions e des associacions de caractèr especiau.

des competéncies

d) Era sanitat vegetau e animau enes casi en qué non age efèctes sus

era salut umana e era proteccion des animaus.

e) Es semes e es plantèrs, especiaument tot aquerò que sigue relacionat

damb es organismes geneticament modificats.

f) Era regulacion des procèssi de produccion, des explotacions, des

estructures agràries e deth sòn regim juridic.

g) Eth desvolopament integrau e era proteccion deth mon rurau.

h) Era recèrca, eth desvolopament, era transferéncia tecnologica, era

innovacion des explotacions e es empreses agràries e alimentàries e

era formacion en aguestes matèries.

i) Es fires e es certamens agricòles, forestaus e ramadèrs.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus:

a) Era planificacion dera agricultura e era ramaderia e deth sector

agroalimentari.

b) Era regulacion e eth regim d’intervencion administratiu e d’usatges

deth bòsc, des profitaments e es servicis forestaus e des vies pecuàries

de Catalonha.

article 117. Aigua e òbres idrauliques

1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’aigües que pertanhen a

conques idrografiques intracomunitàries, era competéncia exclusiva,

qu’includís en tot cas:

a) Era ordenacion administrativa, era planificacion e era gestion dera

aigua superficiau e sosterranha, des usatges e es profitaments idraulics

e tanben des òbres idrauliques que non siguen qualificades

d’interès generau.

b) Era planificacion e era adopcion de mesures e esturments especifics

de gestion e proteccion des recorsi idrics e des ecosistèmes aquatics

e terrèstres ligats ara aigua.

c) Es mesures extraordinàries en cas de besonh entà garantir eth subministrament

d’aigua.

d) Era organizacion dera administracion idraulica de Catalonha, en

tot includir-i era participacion des usatgèrs.

e) Era regulacion e era execucion des actuacions relacionades damb

era concentracion parcellària e damb es òbres d’adaiguament.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

a) Era regulacion e era gestion deth marisqueg e era aqüicultura e er

establiment des condicions entà practicar-les, e tanben era regulacion

e era gestion des recorsi.

b) Era regulacion e era gestion des installacions destinades ad aguestes

activitats.

c) Eth busseg professionau.

d) Era formacion e es titulacions en matèria d’activitats de léser.

4. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria

d’ordenacion deth sector pesquèr. Aguesta competéncia includís, en

tot cas, era ordenacion e es mesures administratives d’execucion relatives

as condicions professionaus entar exercici dera pesca, era construccion,

era seguretat e eth registre oficiau de batèus, es confraries de

pescaires e es lòtges de contractacion.

article 120. Caishes d’estauvis

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de caishes d’estauvis damb

demorança en Catalonha, era competéncia exclusiva sus era regulacion

dera sua organizacion, respectant çò qu’establisque er Estat en

exercici des competéncies que li atribuís er article 149.1.11 e 13 dera

Constitucion. Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era determinacion des sòns organs rectors e dera manèra en qué es

diuèrsi interèssi sociaus i an d’èster representats.

b) Er estatut juridic des membres des organs rectors e des auti cargues

des caishes d’estauvis.

c) Eth regim juridic dera creacion, era fusion, era liquidacion e eth registre.

d) Er exercici des potestats administratives en çò que hè as fondacions

que se creen.

e) Era regulacion des agropacions des caishes d’estauvis damb sedença

sociau en Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat, en matèria de caishes d’estauvis damb

domicili en Catalonha, era competéncia compartida sus era activitat

financièra, cossent damb es principis, es règles e es estandards minims

qu’establissen es bases estataus, qu’includís, en tot cas, era regulacion

dera distribucion des excedents e dera òbra sociau des caishes.

Tanben, era Generalitat hè eth seguiment deth procès d’emission e

distribucion de quòtes participatives, exceptat enes aspèctes relatius

des competéncies

b) Era determinacion e eth regim d’aplicacion des beneficis fiscaus des

associacions qu’establisque era normativa tributària, e tanben era declaracion

d’utilitat publica, eth contengut e es requesits entà obtier-la.

c) Eth registre d’associacions.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus eth regim

juridic des fondacions que complissen es sues foncions majoritàriament

en Catalonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era regulación des modalitats de fondacion, dera denominacion

des fondacions, des finalitats e des beneficiaris dera finalitat fondacionau;

dera capacitat entà fondar; des requesits de constitucion,

modificacion, extincion e liquidacion; des estatuts; dera dotacion

e eth regim dera fondacion en procès de formacion; deth

patronat e eth protectorat, e deth patrimòni e eth regim economic

e financièr.

b) Era determinacion e eth regim d’aplicacion des beneficis fiscaus des

fondacions qu’establisque era normativa trubutària.

c) Eth registre de fondacions.

3. Correspon ara Generalitat era fixacion des critèris, era regulacion

des condicions, era execucion e eth contròtle des ajudes publiques as

associacions e es fondacions.

article 119. Caça, pesca, activitats maritimes e ordenacion

deth sector pesquèr

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

caça e pesca fluviau, qu’includís en tot cas:

a) Era planificacion e era regulacion.

b) Era regulacion deth regim d’intervencion administrativa dera caça e

era pesca, dera susvelhança e des profitaments cinegetics e piscicòles.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

pesca maritima e recreativa en aigües interiores, e tanben era regulacion

e era gestion des recorsi perquèrs e dera delimitacion d’espacis

protegits.

3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria

d’activitats maritimes, qu’includís en tot cas:

estatut d’autonomia de catalonha 2006

a) Era activitat d’autorizacion e declaracion dera fira internacionau.

b) Era promocion, era gestion e era coordinacion.

c) Era activitat inspectora, era avaloracion e era rendicion de compdes.

d) Er establiment dera reglamentacion intèrna.

e) Eth nomenament d’un delegat o delegada enes organs de direccion

de cada fira.

3. Era Generalitat collabòre damb er Estat en establiment deth calendari

de fires internacionaus.

article 122. Consultes populares

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva entar establiment

deth regim juridic, es modalitats, eth procediment, eth compliment

e era convocatòria pera madeisha Generalitat o pes ens locaus en

encastre des sues competéncies d’enquèstes, audiéncies publiques, forums

de participacion e quinsevolh aute esturment de consulta populara,

sauvant çò que dispause er article 149.1.32 dera Constitucion.

article 123. Consum

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

consum, qu’includís en tot cas:

a) Era defensa des drets des consomadors e des usatgèrs, proclamats

per article 28, e er establiment e era aplicacion des procediments

administratius de queisha e reclamacion.

b) Era regulacion e eth foment des associacions des consomadors e es

usatgèrs e era sua participacion enes procediments e ahèrs que les

afècten.

c) Era regulacion des organs e es procediments de mediacion en matèria

de consum.

d) Era formacion e era educacion en consum.

e) Era regulacion dera informacion en matèria de consomadors e usatgèrs.

article 124. Cooperatives e economia sociau

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

cooperatives.

des competéncies

ath regim d’aufèrtes publiques de venta o soscripcion de valors e admission

a negociacion, ara establitat financièra e ara solvéncia.

3. Correspon ara Generalitat, en matèria de caishes d’estauvis damb

demorança en Catalonha, era competéncia compartida sus disciplina,

inspeccion e sancion des caishes. Aguesta competéncia includís en tot

cas er establiment d’infraccions e sancions adicionaus en matèries dera

sua competéncia.

4. Era Generalitat, cossent damb çò qu’establís era legislacion estatau,

collabòre enes activitats d’inspeccion e sancion qu’eth Ministèri d’Economia

e Isenda e eth Banc d’Espanha exercissen sus es caishes d’estauvis

damb demorança en Catalonha.

article 121. Comèrç e fires

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

comèrç e fires, qu’includís era regulacion dera activitat firau non internacionau

e era ordenacion administrativa dera activitat comerciau,

era quau ath viatge includís en tot cas:

a) Era determinacion des condicions administratives entà exercir-la e

des lòcs e es establiments a on se complisque e era ordenacion administrativa

deth comèrç electronic o deth comèrç per quinsevolh

aute miei.

b) Era regulacion administrativa de totes es modalitats de venda i totes

es formes de prestacion dera activitat comerciau, e tanben des vendes

promocionaus e dera venda a pèrta.

c) Era regulacion des oraris comerciaus, respectant en exercici d’aguesta

competéncia eth principi constitucionau d’unitat de mercat.

d) Era classificacion e era planificacion territoriau des equipaments

comerciaus e era regulacion des requesits e deth regim d’installacion,

ampliacion e cambi d’activitat des establiments.

e) Er establiment e era execucion des normes e es estandards de qualitat

relacionadi damb era activitat comerciau.

f) Era adopcion de mesures de policia administrativa en çò que hè ara

disciplina de mercat.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de

fires internacionaus celebrades en Catalonha, qu’includís en tot cas:

estatut d’autonomia de catalonha 2006

a) Era regulacion dera organizacion intèrna, deth foncionament e deth

regim economic, pressupostari e compdable, e tanben deth regim

de collegiacion e adscripcion, des drets e déuers des sòns membres

e deth regim disciplinari.

b) Era creacion e era atribucion de foncions.

c) Era tutèla administrativa.

d) Eth sistèma e eth procediment electoraus aplicables ara eleccion des

membres des corporacions.

e) Era determinacion der encastre territoriau e era possibla agropacion

laguens de Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era definicion

des corporacions a qué se referís er apartat 1 e sus es requesits

entà crear-ne e entà èste’n membre.

3. Es crambes de comèrç, indústria e navegacion, s’ac acòrden prealablament

era Generalitat e er Estat, pòden complir foncions de comèrç

exterior e destinar-i recorsi cameraus.

4. Correspon ara Generalitat, respectant es normes generaus sus titulacions

academiques e professionaus e çò que dispausen es articles 36

e 139 dera Constitución, era competéncia exclusiva sus er exercici des

professionaus titulades, qu’includís en tot cas:

a) Era determinacion des requesits e des condicions d’exercici des

professions titulades, e tanben des drets e es obligacions des professionaus

titulats e deth regim d’incompatibilitats.

b) Era regulacion des garanties administratives dauant er intrusisme e

es actuacions irregulares, e tanben era regulacion des prestacions

professionaus de caractèr obligatòri.

c) Eth regim disciplinari der exercici des professions titulades.

article 126. Crèdit, banca, assegurances e mutualitats

non integrades en sistèma de seguretat sociau

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus era estructura,

era organizacion e eth foncionament des mutualitats de prevision

sociau non integrades en sistema de seguretat sociau.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era estructura,

era organizacion e eth foncionament des entitats de crèdit

que non siguen caishes d’estauvis, des cooperatives de crèdit e des endes

competéncies

2. Era competéncia a qué se referís er apartat 1 includís era organizacion

e eth foncionament des cooperatives, es quaus ath madeish viatge

includissen en tot cas:

a) Era definicion, era denominacion e era classificacion.

b) Es critèris sus fixacion deth domicili.

c) Es critèris rectors d’actuacion.

d) Es requesits de constitucion, modificacion des estatuts sociaus, fusion,

escission, transformacion, dissolucion e liquidacion.

e) Era qualificacion, era inscripcion e era certificacion en registre corresponent.

f) Es drets e déuers des sòcis.

g) Eth regim economic e era documentacion sociau.

h) Era conciliacion e era mediación.

i) Es grops cooperatius e es formes de collaboracion economica des

cooperatives.

3. Era competéncia a qué hè referéncia er apartat 1 includís en tot cas

era regulacion e eth foment deth moviment cooperatiu, en especiau

entà promòir es formes de participacion ena empresa, er accès des trebalhadors

as mieis de produccion e era coesion sociau e territoriau.

Era regulacion e eth foment deth moviment cooperatiu includissen:

a) Era regulacion der associacionisme cooperatiu.

b) Er ensenhament e era formacion cooperatius.

c) Era fixacion des critèris, era regulacion des condicions, era execucion

e eth contròtle des ajudes publiques en mon cooperatiu.

4. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus eth foment

e era ordenacion deth sector dera economia sociau.

article 125. Corporacions de dret public e professions titulades

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de collègis professionaus, acadèmies,

crambes agràries, crambes de comèrç, indústria e navegacion e

d’autes corporacions de dret public representatives d’interèssi economics

e professionaus, era competéncia exclusiva, sauvant çò qu’establissen

es apartats 2 e 3. Aguesta competéncia, respectant çò que dispausen

es articles 36 e 139 dera Constitucion, includís en tot cas:

estatut d’autonomia de catalonha 2006

mòni arquitectonic, arqueologic, scientific, tecnic, istoric, artistic,

etnologic e culturau en generau.

Tresau. Er establiment deth regim juridic des actuacions sus bens

mòbles e immòbles integrants deth patrimòni culturau de Catalonha

e era determinacion deth regim juridic des bens immòbles, e tanben

era declaracion e era gestion d’aguesti bens, exceptat es que siguen

de titularitat der Estat.

Quatau. Era proteccion deth patrimòni culturau de Catalonha,

qu’includís era conservacion, era reparacion, eth regim de susvelhança

e eth contròtle des bens, sense prejudici dera competéncia

estatau entara defensa des bens intregrants d’aguest patrimòni contra

era exportacion e era espoliacion.

c) Es archius, es bibliotèques, es musèus e es auti centres de dipòsit

culturau que non son de titularitat estatau, en tot includir-i en tot

cas:

Prumèr. Era creacion, era gestion, era proteccion e er establiment

deth regim juridic des centres qu’intègren eth sistèma d’archius e

eth sistèma bibliotecari, des musèus e des auti centres de dipòsit

culturau.

Dusau. Er establiment deth regim juridic des bens documentaus,

bibliografics e cuturaus que i son dipositadi.

Tresau. Era conservacion e era recuperacion des bens qu’intègren

eth patrimòni documentau e bibliografic catalan.

d) Eth foment dera cultura, damb relacion ath quau includís:

Prumèr. Eth foment e era difusion dera creacion e era produccion

teatraus, musicaus, audiovisuaus, literàries, de dança, de circ e

d’arts combinades amiades a tèrme en Catalonha.

Dusau. Era promocion e era difusion deth patrimòni culturau, artistic

e monumentau e des centres de dipòsit culturau de Catalonha.

Tresau. Era projeccion internacionau dera cultura catalana.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva sus es archius,

es bibliotèques, es musèus e es centres de dipòsit culturau de titularitat

estatau plaçats en Catalonha, era gesion des quaus non se resèrve

exprèssament er Estat, qu’includís, en tot cas, era regulacion deth foncionament,

era organizacion e eth regim de personau.

3. Enes actuacions qu’er Estat hèsque en Catalonha en matèria d’inversion

en bens e equipaments culturaus se requerís er acòrd prealable

damb era Generalitat. En cas des activitats qu’er Estat complisque en

des competéncies

titats gestores de plans e hons de pensions e des entitats fisiques e juridiques

qu’actuen en mercat asegurador d’autes qu’aqueres as quaus hè

referéncia er apartat 1, cossent damb es principis, es règles e es estardards

minims que fixen es bases estataus.

3. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era activitat

des entitats a qué se referissen es apartats 1 e 2. Aguesta competéncia

includís es actes d’execucion regladi que li atribuïque era legislación

estatau.

4. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus disciplina,

inspeccion e sancion des entitats a qué hè referéncia er apartat 2.

article 127. Cultura

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

cultura. Aguesta competéncia exclusiva compren en tot cas:

a) Es activitats artistiques e culturaus, que s’amien en Catalonha, en

tot includir-i:

Prumèr. Es mesures relatives ara producción e era distribucion de

libres e publicacions periodiques en quinsevolh supòrt, e tanben

era gestion deth dipòsit legau e er autrejament des còdis d’identificacion.

Dusau. Era regulacion e era inspeccion des sales d’exibicion cinematografica,

es mesures de proteccion dera indústria cinematografica

e eth contròtle e era concession de licéncies de doblatge as empreses

distribuïdores domiciliades en Catalonha.

Tresau. Era qualificacion des pellicules e es materiaus audiovisuaus

en foncion dera edat e des valors culturaus.

Quatau. Era promocion, era planificacion, era construccion e era

gestion d’equipaments culturaus plaçats en Catalonha.

Cincau. Er establiment de mesures fiscaus d’incentivacion des activitats

culturaus enes tributs sus es quaus era Generalitat age competéncies

normatives.

b) Eth patrimòni culturau, en tot includir-i en tot cas:

Prumèr. Era regulacion e era execucion de mesures destinades a garantir

er enriquiment e era difusion deth patrimòni culturau de Catalonha

e a facilitar-i er accès.

Dusau. Era inspeccion, er inventari e era restauracion deth patri-

estatut d’autonomia de catalonha 2006

4. Era Generalitat exercís sus eth sòn territòri es obligacions de proteccion

derivades deth reconeishement pera madeisha Generalitat d’ua

denominacion d’origen o d’ua indicacion geografica protegida. Es autoritats

corresponentes collabòren ena proteccion des denominacions

geografiques e de qualitat catalanes dehòra deth territòri de Catalonha

e dauant es corresponentes institucions de proteccion europèes e internacionaus.

article 129. Dret civiu

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

dret civiu, exceptat enes matèries qu’er article 149.1.8 dera Constitucion

atribuís en tot cas ar Estat. Aguesta competéncia includís era determinacion

deth sistèma de hònts, deth dret civil de Catalonha.

article 130. Dret processau

Correspon ara Generalitat dictar es normes processaus especifiques

que deriven des particularitats deth dret substantiu de Catalonha.

article 131. Educacion

1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament non universitari,

era competéncia exclusiva sus es ensenhaments postobligatòris

que non amien ara obtencion d’un títol o ua certificacion academica o

professionau damb validesa en tot er Estat e sus es centres docents en

qué s’impartissen aguesti ensenhaments.

2. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament non universitari,

en çò que hè as ensenhaments obligatòris e non obligatòris qu’amien

ara obtencion d’un títol academic o professionau damb validesa

en tot er Estat e damb relacion as ensenhaments d’educacion infantila,

era competéncia exclusiva qu’includís:

a) Era regulacion des organs de participacion e consulta des sectors

afectats ena programacion der ensenhament en sòn territòri.

b) Era determinacion des contenguts educatius deth prumèr cicle dera

educacion infantila e era regulacion des centres en qué s’impartís

aguest cicle, e tanben era definicion des plantilhes deth professorat

e des titulacions e es especializacions dera rèsta deth personau.

des competéncies

çò que hè ara projeccion internacionau dera cultura, eth Govèrn der

Estat e eth Govèrn dera Generalitat an d’articular formules de collaboracion

e cooperación mutuaus, cossent damb çò qu’establís eth títol

V d’aguest Estatut.

article 128. Denominacions e indicacions geografiques

e de qualitat

1. Correspon ara Generalitat, en tot respectar çò que dispause er article

149.1.13 dera Constitución, era competéncia exclusiva sus denominacions

d’origen e d’autes mencions de qualitat, qu’includís eth

regim juridic de creacion e foncionament, eth quau ath madeish

temps includís:

a) Era determinacion des possibles nivèus de proteccion des productes,

eth sòn regim e es sues condicions, e tanben es drets e es obligacions

que ne deriven.

b) Eth regim de titularitat des denominacions, en tot respectar era legislación

de proprietat industriau.

c) Era regulacion des formes e des condicions de produccion e comercializacion

des productes corresponents, e eth regim sancionador

aplicable.

d) Eth regim dera organizacion administrativa dera denominacion

d’origen, o mencion de qualitat, referida tant ara gestion coma ath

contròtle dera produccion e era comercializacion.

2. Era competéncia a qué hè referéncia er apartat 1 includís eth reconeishement

des denominacions o des indicacions, era aprobacion des

sues normes reguladores e totes es facultats administratives de gestion

e contròtle sus era actuacion des denominacions o es indicacions, especiaument

es que deriven dera eventuau tutèla administrativa sus es

organs dera denominacion e der exercici dera potestat sancionadora

per infraccions deth regim dera denominacion.

3. Era Generalitat, en cas qu’eth territòri d’ua denominacion despasse

es limits de Catalonha, exercís es facultats de gestion e contròtle sus es

actuacions des organs dera denominacion relatives a terrens e installacions

plaçats en Catalonha, enes tèrmes que determinen es leis. Era

Generalitat participe enes organs dera denominación e en exercici des

sues facultats de gestion.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

j) Era adquisicion e era pèrta dera condicion de foncionari o foncionària

docent dera administracion educativa, eth desvolopament des

sòns drets e déuers basics, e tanben era politica de personau ath servici

dera administración educativa.

4. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament non universitari,

era competéncia executiva sus era expedicion e era omologacion

des títols academics e professionaus estataus.

article 132. Emergéncies e proteccion civila

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

proteccion civila, qu’includís, en tot cas, era regulacion, era planificacion

e era execucion de mesures relatives as emergéncies e era seguretat

civila, e tanben era direccion e era coordinacion des servicis de

proteccion civila, qu’includissen es servicis de prevencion e extincion

d’incendis, sense prejudici des facultats des govèrns locaus en aguesta

matèria, en tot respectar çò qu’establisque er Estat en exercici des sues

competéncies en matèria de seguretat publica.

2. Era Generalitat, enes casi relatius a emergéncies e proteccion civila

d’artenhuda superiora a Catalonha, a de promòir mecanismes de collaboracion

damb d’autes comunitats autonòmes e damb er Estat.

3. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria

de sauvament maritim, enes tèrmes que determine era legislacion der

Estat.

4. Era Generalitat participe ena execucion en matèria de seguretat nucleara,

enes tèrmes que siguen acordats enes convènis soscrits ad

aguest efècte e, se cau, enes leis.

article 133. Energia e mines

1. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria

d’energia.

Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era regulacion des activitats de produccion, magazematge e transpòrt

d’energia, er autrejament des autorizacions des installacions

que transcorren intègrament peth territòri de Catalonha e er exercides

competéncies

c) Era creacion, eth desvolopament organizatiu e eth regim des centres

publics.

d) Era inspeccion, era avaloracion intèrna deth sistèma educatiu, era

innovacion, era recèrca e era experimentacion educatives, e tanben

eth garantiment dera qualitat deth sistèma educatiu.

e) Eth regim de foment der estudi, de bèques e d’ajudes damb hons

pròpris.

f) Era formación permanenta e eth perfeccionament deth personau

docent e des auti professionaus dera educacion e era aprobacion de

directritzes d’actuacion en matèria de recorsi umans.

g) Es servicis educatius e es activitats extraescolares complementàries

en çò que hè as centres docents publics e as centres docents privats

sostenguts damb hons publics.

h) Es aspèctes organizatius des ensenhaments en regim non presenciau

adreçadi ar alumnat d’edat superiora ara d’escolarizacion obligatòria.

3. En aquerò que non regule er apartat 2 e en çò que hè as ensenhaments

a qué hè referéncia eth nomentat apartat, correspon ara Generalitat,

en tot respectar es aspèctes essenciaus deth dret ara educacion e

ara libertat d’ensenhament, en matèria d’ensenhament non universitari

e cossent damb çò que dispause er article 149.1.30 dera Constitución,

era competéncia compartida, qu’includís en tot cas:

a) Era programacion der ensenhament, era sua definicion e era avaloracion

generau deth sistema educatiu.

b) Era ordenacion deth sector der ensenhament e dera activitat docenta

e educativa.

c) Er establiment des plans d’estudi corresponents, en tot includir-i

era ordenación curriculara.

d) Eth regim de foment der estdi, de bèques e d’ajudes estataus.

e) Er accès ara educacion e er establiment e era regulacion des critèris

d’admission e escolarizacion der alumnat enes centres docents.

f) Eth regim de sosteniment damb hons publics des ensenhaments

deth sistèma educatiu e des centres que les impartissen.

g) Es requisits e es condicions des centres docents e educatius.

h) Era organizacion des centres publics e des privats sostengudi damb

hons publics.

i) Era participacion dera comunitat educativa en contròtle e era gestion

des centres docents publics e des privats sostenguts damb hons

publics.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

der espòrt e dera activitat fisica en encastre de Catalonha, e era declaracion

d’utilitat publica des entitats esportives.

e) Era regulacion en matèria de disciplina esportiva, competitiva e

electorau des entitats que promòn e organizen era practica esportiva.

f) Eth foment e era promocion der associacionisme esportiu.

g) Eth registre des entitats que promòn e organizen era practica dera

activitat fisica e esportiva damb sedença sociau en Catalonha.

h) Era planificacion deth hilat d’equipaments esportius de Catalonha e

era promocion dera sua execucion.

i) Eth contròtle e eth seguiment medicoesportiu e de salut des practicants

dera activitat fisica e esportiva.

j) Era regulacion en matèria de prevencion e contròtle dera violéncia

enes espectacles publics esportius, en tot respectar es facultats reservades

ar estat en matèria de seguretat publica.

k) Eth garantiment dera salut des espectadors e des autes persones implicades

ena organizacion e er acompliment dera activitat fisica e

esportiva, e tanben dera seguretat e eth contròtle sanitaris des equipaments

esportius.

l) Eth desvolopament dera recèrca scientifica en matèria esportiva.

2. Era Generalitat participe en entitats e organismes d’encastre estatau,

europèu e internacional qu’agen per objècte eth desvolopament

der espòrt.

3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

léser, qu’includís, en tot cas, eth foment e era regulacion des activitats

que se complissen en territòri de Catalonha e eth regim juridic des entitats

qu’agen per finalitat eth compliment dera activitat de léser.

4. Era Generalitat participe en entitats e organismes d’encastre estatau,

europèu e internacionau qu’agen per objècte eth desvolopament

deth léser.

article 135. Estadistica

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus estadistica

d’interès dera Generalitat, qu’includís en tot cas:

a) Era planificacion estadistica.

b) Era organizacion administrativa.

des competéncies

ci des activitats d’inspeccion e contròtle de totes es installacions

existentes en Catalonha.

b) Era regulacion dera activitat de distribucion d’energia que s’acomplisque

en Catalonha, er autrejament des autorizacions des installacions

corresponentes e er exercici des activitats d’inspeccion e contròtle

de totes es installacions existentes en Catalonha.

c) Eth desplegament des normes complementàries de qualitat des servicis

de subministrament d’energia.

d) Eth foment e era gestion des energies renauibles e dera eficiéncia

energetica.

2. Era Generalitat participe mejançant era emission d’un informe prealable

en procediment d’autrejament dera autorizacion des installacions

de produccion e transpòrt d’energia qu’ultrapassen eth territòri

de Catalonha o s’era energia ei objècte de profitament dehòra d’aguest

territòri.

3. Era Generalitat participe ena regulacion e era planificacion d’encastre

estatau deth sector dera energia qu’afècte ath territòri de Catalonha.

4. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus eth regim

minèr. Aguesta competéncia includís, en tot cas, era regulacion e

eth regim d’intervencion administrativa e contròtle des mines e es recorsi

minèrs que siguen plaçats en territòri de Catalonha e des activitats

extractives que s’i realizen.

article 134. Espòrt e léser

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria

d’espòrt, qu’includís en tot cas:

a) Eth foment, era divulgacion, era planificacion, era coordinacion,

era execucion, er assessorament, era implantacion e era projeccion

dera practica dera activitat fisica e der espòrt per tota Catalonha, a

toti es nivèus sociaus.

b) Era ordenacion des organs de mediacion en matèria d’espòrt.

c) Era regulacion dera formacion esportiva e eth foment dera tecnificacion

e deth naut rendiment esportiu.

d) Er establiment deth regim juridic des federacions e es clubs esportius

e des entitats catalanes que promòn e organizen era practica

estatut d’autonomia de catalonha 2006

e) Es normes tecniques, era inspeccion e eth contròtle sus era qualitat

dera construccion.

f) Es normes sus era abitabilitat des abitatges.

g) Era innovacion tecnologica e era sostenibilitat aplicabla as abitatges.

h) Era normativa sus conservacion e manteniment des abitatges e era

sua aplicacion.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia sus es condicions des

edificis entara installacion d’infraestructures comunes de telecomunicacions,

radiodifusion, telefonia basica e d’auti servicis per cable, en

tot respectar era legislación der Estat en matèria de telecomunicacions.

article 138. Immigracion

1. Correspon ara Generalitat en matèria d’immigracion:

a) Era competéncia exclusiva en matèria de prumèr acuelhiment des

persones immigrades, qu’includís es actuacions sociosanitàries e

d’orientacion.

b) Eth desvolopament dera politica d’integracion des persones immigrades

en encastre des sues competéncies.

c) Es establiment e era regulacion des mesures que calguen entara integracion

sociau e economica des persones immigrades e entara sua

participacion sociau.

d) Er establiment per lei d’un encastre de referéncia entar acuelh e era

integracion des persones immigrades.

e) Era promocion e era integracion des persones retornades e era ajuda

ad aguestes, e er impuls des politiques e es mesures pertinentes

que ne faciliten eth retorn a Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria

d’autorizacion de trebalh as estrangèrs era relacion laborau des quaus

se complisque en Catalonha. Aguesta competéncia, que s’exercís necessàriament

en coordinacion damb era que correspon ar Estat en matèria

d’entrada e residéncia d’estrangèrs, includís:

a) Era tramitacion e era resolucion des autorizacions iniciaus de trebalh

per compde pròpri o d’auti.

b) Era tramitacion e era resolucion des recorsi presentats en çò que hè

des competéncies

c) Era creacion d’un sistèma estadistic oficiau pròpri dera Generalitat.

2. Era Generalitat participe e collabòre ena elaboracion d’estadistiques

d’artenhuda supraautonomica.

article 136. Era Foncion Publica e eth personau ath servici

des administracions publiques catalanes

Correspon ara Generalitat, en matèria de foncion publica, en tot respectar

eth principi d’autonomia locau:

a) Era competéncia exclusiva sus eth regim estatutari deth personau

ath servici des administracions publiques catalanes e sus era ordenacion

e era organizacion dera foncion publica sauvant çò que dispause

era letra b.

b) Era competéncia compartida entath desvolopament des principis

ordenadors dera aucupacion publica, sus era adquisicion e era pèrta

dera condicion de foncionari, es situacions administratives e es

drets, es déuers e es incompatiblitats deth personau ath servici des

administracions publiques.

c) Era competéncia exclusiva, en matèria de personau laborau, entara

adaptacion dera relacion de lòcs de trebalh as besonhs derivadi dera

organizacion administrativa e sus era formacion d’aguest personau.

article 137. Abitatge

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria

d’abitatge, qu’includís en tot cas:

a) Era planificacion, era ordenacion, era gestion, era inspeccion e eth

contròtle der abitatge cossent damb es besonhs sociaus e d’equilibri

territoriau.

b) Er establiment de prioritats e objectius dera activitat de foment des

administracions publiques de Catalonha en matèria d’abitatge e era

adopcion des mesures que calguen entà artenher-les, tant en çò que

hè ath sector public coma ath privat.

c) Era promocion publica d’abitatges.

d) Era regulacion administrativa deth comèrç referit a abitatges e er

establiment de mesures de proteccion e disciplinàries en aguest encastre.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

maritimes menores, estacions terminaus de carga en recintes portuaris

e aeroportuaris e d’autes infraestructures de transpòrt.

b) Era gestion deth domeni public de besonh entà balhar eth servici,

especiaument er autrejament d’autorizacions e concessions laguens

des recintes portuaris o aeroportuaris.

c) Eth regim economic des servicis portuaris e aeroportuaris, especiaument

es potestats tarifària e tributària e era percepcion e era recaptacion

de tota sòrta de tributs e cargues relacionats damb era

utilizacion dera infraestructura e deth servici que balhe.

d) Era delimitacion der airau de servicis des pòrts o es aeropòrts e era

determinacion des usatges, es equipaments e es activitats complementàries

laguens deth recinte deth pòrt o er aeropòrt o des autes

infraestructures de transpòrt, en tot respectar es facultats deth titular

deth domeni public.

2. Era Generalitat participe enes organismes d’artenhuda supraautonomica

qu’exercissen foncions sus es infraestructures de transpòrt

plaçades en Catalonha que son de titularitat estatau.

3. Era qualificacion d’interès generau d’un pòrt, un aeropòrt o ua auta

infraestructura de transpòrt plaçadi en Catalonha requerís er informe

prealable dera Generalitat, que pòt participar ena sua gestion o assumir-

la, cossent damb çò qu’establissen es leis.

4. Correspon ara Generalitat era participacion ena planificacion e era

programacion de pòrts e aeropòrts d’interès generau enes tèrmes que

determine era normativa estatau.

5. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus eth sòn hilat

viari en tot er encastre territoriau de Catalonha, e tanben era participacion

ena gestion deth hilat der Estat en Catalonha, cossent damb

çò que’stablís era normativa estatau. Aguesta competéncia includís en

tot cas:

a) Era ordenacion, era planificacion e era gestion integrada deth hilat

viari de Catalonha.

b) Eth regim juridic e financièr de toti es elements deth hilat viari des

quaus ei titulara era Generalitat.

c) Era connectivitat des elements qu’intègren eth hilat viari de Catalonha

entre eri o damb d’autes infraestructuras deth transpòrt o

d’auti hilats.

des competéncies

as expedients a qué hè referéncia era letra a e era aplicacion deth regim

d’inspeccion e sancion.

3. Correspon ara Generalitat era participacion enes decisions der Estat

sus immigracion qu’agen ua transcendéncia especiau entà Catalonha

e, en particular, era participacion preceptiva prealabla ena determinacion

deth contingent de trebalhadors estrangèrs mejançant es

mecanismes qu’establís eth títol V.

article 139. Indústria, artesania, contròtle metrologic

e contrastacion de metaus

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria

d’indústria, sauvant çò qu’establís er apartat 2. Aguesta competéncia

includís, en tot cas, era ordenacion des sectors e des procèsi industriaus

en Catalonha, era seguretat des activitats, des installacions, des

equips, des procèsi e des productes industriaus e era regulacion des

activitats industriaus que poguen produsir impacte ena seguretat o era

salut des persones.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era planificacion

dera indústria, en marc dera planificacion generau dera economia.

3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria

d’artesania.

4. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de

contròtle metrologic.

5. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de

contrastacion de metaus.

article 140. Infraestructures deth transpòrt e des comunicacions

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus pòrts, aeropòrts,

elipòrts e d’autes infraestructures de transpòrt en territòri de

Catalonha que non agen era qualificacion legau d’interès generau.

Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Eth regim juridic, era planificacion e era gestion de toti es pòrts e

aeropòrts, installacions portuàries e aeroportuàries, installacions

estatut d’autonomia de catalonha 2006

3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria

d’espectacles e activitats recreatives, qu’includís, en tot cas, era ordenacion

deth sector, eth regim d’intervencion administrativa e eth contròtle

de tota sòrta d’espectacles en espacis e locaus publics.

article 142. Joenessa

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

joenessa, qu’includís en tot cas:

a) Eth dessenh, era aplicacion e era avaloracion de politiques, plans e

programes destinats ara joenessa.

b) Era promocion der associacionisme juvenil, des iniciatives de participacion

dera gent joena, dera mobilitat internacionau e deth torisme

juvenil.

c) Era regulacion, era gestion, era intervencion e era policia administrativa

d’activitats e installacions destinades ara joenessa.

2. Correspon ara Generalitat era soscripcion cossent damb entitats internacionaus

e era participacion en aguestes en collaboracion damb er

Estat o de manèra autonòma, s’ac permet era normativa dera entitat

corresponenta, e en tot cas era tramitacion de documents autrejats per

entitats internacionaus qu’afècten a persones, installacions o entitats

damb residéncia en Catalonha, en tot respectar era legislacion der Estat.

article 143. Lengua pròpria

1. Correspon ara Generalitat de Catalonha era competéncia exclusiva

en matèria de lengua pròpria, qu’includís, en tot cas, era determinacion

dera artenhuda, des usatges e des efèctes juridics dera sua oficialitat,

e tanben era normalizacion lingüistica deth catalan.

2. Correspon ara Generalitat e tanben ath Conselh Generau d’Aran

era competéncia sus era normalizacion lingüistica der occitan, nomentat

aranés en Aran.

article 144. Miei ambient, espacis naturaus e meteorologia

1. Corresponen ara Generalitat era competéncia compartida en matèria

de miei ambient e era competéncia entar establiment de normes

des competéncies

6. Correspon ara Generalitat, en matèria de hilat ferroviari, era competéncia

exclusiva damb relacion as infraestructuras des quaus ei titulara

e era participacion ena planificacion e era gestion des infraestructuras

de titularitat estatau plaçades en Catalonha, cossent damb çò

qu’establisque era normativa estatau.

7. Correspon ara Generalitat, cossent damb era normativa der Estat

era competéncia executiva en matèria de comunicacions electroniques,

qu’includís en tot cas:

a) Promòir era existéncia d’un conjunt minim de servicis d’accès universau.

b) Era inspeccion des infraestructures comunes de telecomunicacions

e er exercici dera potestad sancionadora corresponenta.

c) Era resolucion de conflictos entre operadors de radiodifusion que

compartisquen multiplex era cobertura des quaus non ultrapasse

eth territòri de Catalonha.

d) Era gestion deth registre d’installadors d’infraestructures comunes

de telecomunicacions e deth registre de gestors de multiplex er encastre

des quaus non ultrapasse eth territòri de Catalonha.

article 141. Jòc e espectacles

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

jòc, apòstes e casinos, s’era activitat s’acomplís exclusivament en Catalonha,

en tot includir-i en tot cas:

a) Era creacion e era autorizacion de jòc e apòstes e era sua regulacion,

e tanben era regulacion des empreses dedicades ara gestion,

era explotacion e era practica d’aguestes activitats o qu’an per objècte

era comercializacion e era distribucion des materiaus relacionadi

damb eth jòc en generau, includint-i es modalitats de jòc per

mieis informatics e telematics.

b) Era regulacion e eth contròtle des locaus, es installacions e es equipaments

utilizats entà acomplir aguestes activitats.

c) Era determinación, en encastre des sues competéncies, deth regim

fiscau sus era activitat de jòc des empreses que l’acomplissen.

2. Era autorizacion de naues modalitats de jòc e apòstes d’encastre estatau

o ben era modificacion des existentes requerís era deliberacion

ena Comission Bilaterau Generalitat-Estat qu’establisque eth títol V e

er informe prealable determinant dera Generalitat.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

l) Es mesures de proteccion des espècies e eth regim sancionador.

2. Correspon ara Generalitat, en matèria d’espacis naturaus, era competéncia

exclusiva que, en tot respectar çò que dispause er article

149.1.23 dera Constitucion, includís, en tot cas, era regulacion e era

declaracion des figures de proteccion, delimitacion, planificacion e

gestion d’espacis naturaus e d’abitats protegits plaçats en Catalonha.

3. Era Generalitat, en cas des espacis naturaus que despassen eth territòri

de Catalonha, a de promòir es esturments de collaboracion damb

d’autes comunitats autonòmes entà crear, delimitar, regular e gestionar

aguesti espacis.

4. Era declaracion e era delimitacion d’espacis naturaus dotats damb

un regim de proteccion estatau requerís er informe preceptiu dera

Comission Bilaterau Generalitat-Estat. S’er espaci ei plaçat intègrament

en territòri de Catalonha, era gestion correspon ara Generalitat.

5. Correspon ara Generalitat er establiment d’un servici meteorologic

pròpri eth subministrament d’informacion meteorologica e climatica,

includint-i eth pronostic, eth contròtle e eth seguiment des situacions

meteorologiques de risc, e tanben era recèrca en aguesti encastres e era

elaboracion dera cartografia climatica.

6. Era Generalitat exercís es sues competéncies mejançant eth Còs

d’Agents Ruraus, competents ena susvelhança, eth contròtle, era proteccion,

era prevencion integrau e era collaboracion ena gestion deth

miei ambient. Es membres d’aguest còs an era condicion d’agents dera

autoritat e exercissen foncions de policia administrativa especiau e policia

judicial enes tèrmes qu’establís era lei.

article 145. Mercats de valors e centres de contractacion

Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria de

mercats de valors e centres de contractacion plaçats en Catalonha.

Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Era creacion, era denominacion, era autorizacion e era supervision

des mercats de valors e des sistèmes organizats de negociacion.

b) Era regulacion e es mesures administratives d’execucion sus organizacion,

foncionament, disciplina e regim sancionador des societats

rectores de mercats de valors.

des competéncies

adicionaus de proteccion. Aguesta competéncia compartida includís

en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion des esturments de planificacion ambientau

e deth procediment de tramitacion e aprobacion d’aguesti

esturments.

b) Er establiment e era regulacion de mesures de sostenibilitat, fiscalitat

e recèrca ambientaus.

c) Era regulacion des recorsi naturaus, dera flòra e era fauna, dera biodiversitat,

deth miei ambient marin e aquatic, se non a per finalitat

era preservacion des recorsi pesquèrs e maritims.

d) Era regulacion sus prevencion ena produccion de recipients e embalatges

en tot eth sòn cicle de vida, des de que se genèren enquia

que passen a èster residus.

e) Era regulacion sus prevencion e correccion dera generacion de residus

damb origen o destinacion en Catalonha e sus era gestion e eth

traslat d’aguesti e era sua disposicion finau.

f) Era regulacion ena prevencion, eth contròtle, era correccion, era recuperacion

e era compensacion dera contaminacion de sòu e subsòu.

g) Era regulacion e era gestion des vessaments hèti enes aigües interiores

de Catalonha e tanben des hèti enes aigües superficiaus e sosterranhes

que non passen per ua auta comunitat autonòma. En tot

cas, laguens deth sòn encastre territoriau, correspon ara Generalitat

era competéncia executiva sus era intervencion administrativa des

vessaments enes aigües superficiaus e sosterranhes.

h) Era regulacion der ambient atmosferic e des diuèrses classes de

contaminacion d’aguest, era declaracion de zònes d’atmosfèra contaminada

e er establiment de d’auti esturments de contròtle dera

contaminacion, damb independéncia dera administracion competenta

entà autorizar era òbra, era installacion o era activitat que la

produsisque.

i) Era regulacion deth regim d’autorizacion e seguiment dera emission

de gasi d’efècte ivernacle.

j) Era regulacion e era promocion des qualificacions relatives a productes,

activitats, installacions, infraestructures, procediments, procèsi

productius o conductes respectuosi damb eth miei.

k) Era prevencion, era restauracion e era reparacion de damatges ath

miei ambient e tanben eth regim sancionador corresponent.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

candidats an d’èster admetuts en igualtat de drets, e an d’acreditar

eth coneishement dera lengua e deth dret catalans ena forma e

damb era artenhuda qu’establissen er Estatut e es leis.

b) Era participacion ena elaboracion des programes d’accès as còssi de

notaris e registradors dera proprietat, mercantils e de bens mòbles

d’Espanha, as efèctes dera acreditacion deth coneishement deth

dret catalan.

c) Er establiment des demarcacions notariaus e registraus, en tot includir-

i era determinacion des districtes ipotecaris e des districtes

de competéncia territoriau des notaris.

d) Eth nomenament de notaris archivèrs de protocòls de districte e era

guarda e custòdia des libres de comptadoria d’ipotèques.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

regim des recorsi sus era qualificacion des títols o es clausules concrètes

en matèria de dret catalan que s’agen d’inscríuer en un registre dera

proprietat, mercantil o de bens mòbles de Catalonha.

3. Correspon ara Generalitat, en encastre dera regulacion generau, era

competéncia executiva en matèria de Registre Civiu, en tot includir-i

eth nomenament des sòns encargats, interins e substituts, er exercici

en çò que hè ad aguesti dera foncion disciplinària, e tanben era provision

des mieis umans e materiaus de besonh entar exercici des foncions.

Aguesti encargats an d’acreditar eth coneishement dera lengua

catalana e deth dret catalan ena forma e damb era artenhuda qu’establisquen

er Estatut e es leis.

article 148. Òbres publiques

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria des

òbres publiques que s’executen en territòri de Catalonha e que non an

estat qualificades d’interès generau ne afècten a ua auta comunitat autonòma.

Aguesta competéncia includís, en tot cas, era planificacion,

era construccion e eth finançament des òbres.

2. Era qualificacion d’interès generau requerís er informe prealable

dera Generalitat. Era Generalitat particie ena planificacion e era programacion

des òbres qualificades d’interès generau, cossent damb çò

que dispause era legislacion der Estat e segontes çò qu’establís eth títol

V d’aguest Estatut.

des competéncies

c) Eth contròtle dera emission, era admission, era suspension, era exclusion

e er establiment de requesits addicionaus d’admission des

valors que se negòcien exlusivament en aguesti mercats, e tanben

era inspeccion e eth contròtle.

d) Era acreditacion des persones e des entitats entà èster membres d’aguesti

mercats.

e) Er establiment des fiances qu’an de constituïr es membres des borses

de valors en garantia des operacions pendentes de liquidacion.

article 146. Mieis de comunicacion sociau e servicis de contengut

audiovisuau

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de servicis de ràdio e television,

e tanben de quinsevolh aute servici de comunicacion audiovisuau:

a) Era competéncia exclusiva sus era organizacion dera prestacion

deth servici publics de comunicacion audiovisuau d’encastre locau,

en tot respectar era garantia dera autonomia locau.

b) Era competéncia compartida sus era regulacion e eth contròtle des

servicis de comunicacion audiovisuau qu’usen quinsevolh des supòrts

e des tecnologies disponibles dirigits ath public de Catalonha,

e tanben sus es ofèrtes de comunicacion audiovisuau se se distribuïssen

en territòri de Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria

de mieis de comunicacion sociau.

3. Era Generalitat a de fomentar eth pluralisme lingüistic e culturau

de Catalonha enes mieis de comunicacion sociau.

article 147. Notariat e registres publics

1. Correspon ara Generalitat de Catalonha, en matèria de notaries e

de registres publics dera proprietat, mercantils e de bens mòbles, era

competéncia executiva, qu’includís en tot cas:

a) Eth nomenament des notaris e es registradors dera proprietat, mercantils

e de bens mòbles, mejançant era convocatòria, era administracion

e era resolucion des oposicions liures e restringides e des

concorsi, qu’a de convocar e portar a tèrme enquiara formalizacion

des nomenaments. Entara provision des notaries e des registres, es

estatut d’autonomia de catalonha 2006

c) Era regulacion e era gestion deth regim economic financièr deth

domeni public maritimoterrèstre, enes tèrmes qu’establís era legislacion

generau.

d) Era execucion d’òbres e actuacions en litorau catalan que non siguen

d’interès generau.

4. Correspon ara Generalitat era execucion e era gestion des òbres

d’interès generau plaçades en litorau catalan, cossent damb çò qu’establís

er article 148.

5. Correspon ara Generalitat, en matèria d’urbanisme, era competéncia

exclusiva, qu’includís en tot cas:

a) Era regulacion deth regim urbanistic deth sòu, qu’includís, en tot

cas, era determinacion des critèris sus es diuèrses sòrtes de sòus e es

sòns usatges.

b) Era regulacion deth regim juridic dera proprietat deth sòu en tot

respectar es condicions basiques qu’er Estat establís entà garantir

era igualtat der exercici deth dret ara proprietat.

c) Er establiment e era regulacion des esturments de planejament e

gestion urbanistica, e tanben deth sòn procediment de tramitacion e

aprobacion.

d) Era politica de sòu e abitatge, era regulacion des patrimònis publics

de sòu e abitatge e eth regim dera intervencion administrativa

ena edificacion, era urbanizacion e er usatge deth sòu e eth

subsòu.

e) Era proteccion dera legalitat urbanistica, qu’includís, en tot cas, era

inspeccion urbanistica, es ordes de suspension d’òbres e licéncies,

es mesures de restauracion dera legalitat fisica alterada, e tanben era

disciplina urbanistica.

6. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria

de dret de reversion enes expropriacions urbanistiques en encastre dera

legislacion estatau.

article 150. Era organizacion dera Administracion

dera Generalitat

Correspon ara Generalitat, en matèria d’organización dera sua Administracion,

era competéncia exclusiva sus:

des competéncies

3. Correspon ara Generalitat era gestion des servicis publics dera sua

competéncia as quaus demoren afectades o adscrites totes es òbres publiques

que non siguen d’interès generau. En supausat des òbres qualificades

d’interès generau o qu’afècten a ua auta comunitat autonòma, se

pòden soscríuer convènis de collaboracion entara gestion des servicis.

article 149. Ordenacion deth territòri e deth paisatge,

deth litorau e urbanisme

1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ordenacion deth territòri e

deth paisatge, era competéncia exclusiva, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment des directritzes d’ordenacion e gestion deth territòri,

deth paisatge e des actuacions que i incidissen.

b) Er establiment e era regulacion des figures de planejament territoriau

e deth procediment entà tramitar-les e aprovar-les.

c) Er establiment e era regulacion des figures de proteccion d’espacis

naturaus e de corredors biologics, cossent damb ço qu’establís er

article 144.2.

d) Es previsions sus emplaçaments des infraestructures e es equipaments

de competéncia dera Generalitat.

e) Era determinacion de mesures especifiques de promocion der equilibri

territoriau, demografic, socioeconomic e ambientau.

2. Era determinacion der emplaçament d’infraestructures e equipaments

de titularitat estatau en Catalonha requerís er informe dera Comission

Bilaterau Generalitat-Estat.

3. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ordenacion deth litorau, en

tot respectar eth regim generau deth domeni public, era competéncia

exclusiva, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion des plans territoriaus d’ordenacion

e usatge deth litorau e des plages, e tanben era regulacion

deth procediment de tramitacion e aprobacion d’aguesti esturments

e plans.

b) Era gestion des títols d’aucupacion e usatge deth domeni public

maritimoterrèstre, especiaument er autrejament d’autorizacions e

concessions e, en tot cas, es concessions d’òbres fixes ena mar, en

tot respectar es excepcions que se poguen establir per motius

mieiambientaus enes aigües costanères interiores e de transicion.

estatut d’autonomia de catalonha 2006

c) Era gestion des plans, en tot includir-i es hons i es recorsi d’origen

estatau destinats ar foment dera activitat economica, enes tèrmes

establits que s’establissen per miei de convén.

article 153. Politiques de genre

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

politiques de genre que, en tot respectar çò qu’establís er estat en

exercici dera competéncia que li atribusís er article 149.1.1 dera Constitución,

includís en tot cas:

a) Era planificacion, eth dessenh, era execucion, era avaloracion e eth

contròtle de normes, plans e directritzes generaus en matèria de politiques

entara hemna, e tanben er establiment d’accions positives

entà arténher eradicar era discriminacion per rason de sèxe que s’agen

d’executar damb caractèr unitari entà tot eth territòri de Catalonha.

b) Era promocion der associacionisme de hemnes que complissen activitats

relacionades damb era igualtat e era non-discriminacion e

des iniciatives de participacion.

c) Era regulacion des mesures e es esturments entara sensibilizacion

sus era violéncia de genre e entà detectar-la e previer-la, e tanben

era regulacion de servicis e recorsi pròpris destinadi a arténher ua

proteccion integrau des hemnes qu’an patit o patissen aguesta sòrta

de violéncia.

article 154. Promocion e defensa dera competéncia

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

promocion dera competéncia enes mercats respècte as activitats economiques

que s’exercissen principaument en Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de

defensa dera competéncia en exercici des activitats economiques

qu’altèren o poguen alterar era liura competéncia deth mercat en un

encastre que non depasse eth territòri de Catalonha. Aguesta competéncia

includís en tot cas:

a) Era execucion en mesures relatives as procèsi economics qu’afècten

ara competéncia.

des competéncies

101

a) Era estructura, era regulacion des organs e directius publics, eth

foncionament e era articulacion territoriau.

b) Es diuèrses modalitats organizatives e esturmentaus entara actuacion

administrativa.

article 151. Organizacion territoriau

Correspon ara Generalitat, en tot respectar era garantia institucional

qu’establissen es articles 140 e 141 dera Constitución, era competéncia

exclusiva sus organizacion territoriau, qu’includís en tot cas:

a) Era determinacion, era creacion, era modificacion e era supression

des ens que configuren era organizacion territoriau de Catalonha.

b) Era creacion, era supression e era alteracion des tèrmes tant des

municipis coma des ens locaus d’encastre territoriau inferior; era

denominacion, era capitalitat e es simbèus des municipis e des auti

ens locaus; es toponims, e era determinacion des regims especiaus.

c) Er establiment per miei de lei de procediments de relacion enter es

ens locaus e era población, en tot respectar era autonomia locau.

article 152. Planificacion, ordenacion e promocion dera activitat

economica

1. Correspon ara Generalitat era competéncia entara promocion dera

activitat economica en Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era ordenacion

dera activitat economica en Catalonha.

3. Era Generalitat pòt establir ua planificacion dera activitat economica

en encastre des directritzes qu’establisqui era planificacion generau

der Estat.

4. Correspon ara Generalitat eth desvolopament e era gestion dera

planificacion generau dera activitat economica. Aguesta competéncia

includís en tot cas:

a) Eth desplegament des plans estataus.

b) Era participacion ena planificacion estatau per miei des mecanismes

qu’establís er títol V.

100

estatut d’autonomia de catalonha 2006

article 156. Proteccion de dades de caractèr personau

Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de

proteccion de dades de caractèr personau que, en tot respectar es garanties

des drets fondamentaus en aguesta matèria, includís en tot cas:

a) Era inscripcion e eth contròtle des fichèrs o es tractaments de dades

de caractèr personau creats o gestionats pes institucions publiques

de Catalonha, era Administracion dera Generalitat, es administracions

locaus de Catalonha, es entitats autonòmes e es autes entitats

de dret public o privat que depenen des administracions autonomica

o locaus o que prèsten servicis o acomplissen activitats per

compde pròpri per miei de quinsevolha forma de gestion dirècta o

indirècta, e es universitats qu’intègren eth sistèma universitari catalan.

b) Era inscripcion e eth contròtle des fichèrs o es tractaments de dades

de caractèr personau privats creats o gestionats per persones fisiques

o juridiques entar exercici des foncions publiques en çò que

hè a matèries que son competéncia dera Generalitat o des ens locaus

de Catalonha, s’eth tractament se hè en Catalonha.

c) Era inscripcion e eth contròtle des fichèrs e es tractaments de dades

que creen o gestionen es corporacions de dret public qu’excercisquen

es sues foncions exclusivament en encastre territoriau de Catalonha.

d) Era constitucion d’ua autoritat independenta, designada peth Parlament,

que velhe per garantir eth dret ara proteccion des dades personaus

en encastre des competéncies dera Generalitat.

article 157. Publicitat

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus era regulacion

dera activitat publicitària, sense prejudici dera legislacion mercantila

der Estat.

article 158. Recèrca, desvolopament e innovacion tecnologica

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de recèrca scientifica e tecnica,

era competéncia exclusiva en çò que hè as centres e es estructures

de recèrca dera Generalitat e as projèctes qu’aguesta finàncie, qu’includís

en tot cas:

des competéncies

103

b) Era inspeccion e era execucion deth procediment sancionador.

c) Era defensa dera competéncia en exercici dera activitat comerciau.

3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus er establiment

e era regulacion deth Tribunau Catalan de Defensa dera Competéncia,

coma organ independent damb jurisdiccion sus tot eth territòri

de Catalonha, ath quau correspon en exclusiva tractar des activitats

economiques que se complissen principaument en Catalonha e qu’altèren

o pòden alterar era competéncia enes tèrmes qu’establissen es

apartats 1 e 2.

article 155. Proprietat intellectuau e industriau

1. Correspon ara Generalitat de Catalonha era competéncia executiva

en matèria de proprietat intellectuau, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion d’un registre, coordinat damb eth

der Estat, des drets de proprietat intellectuau generats en Catalonha

o des quaus siguen titulares persones damb residéncia abituau

en Catalonha; era activitat d’inscripcion, modificacion o cancellacion

d’aguesti drets, e er exercici dera activitat administrativa

de besonh entà garantir-ne era proteccion en tot eth territòri de

Catalonha. Era Generalitat a de comunicar ar Estat es inscripcions

hètes en sòn registre entà que siguen incorporades en registre

estatau; a de collaborar damb aguest registre e facilitar er escambi

d’informacion.

b) Era autorizacion e era revocacion des entitats de gestion collectiva

des drets de proprietat intellectuau qu’actuen majoritàriament en

Catalonha, e tanben assumir prètzhèts complementaris d’inspeccion

e contròtle dera activitat d’aguestes entitats.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de

proprietat industriau, qu’includís en tot cas:

a) Er establiment e era regulacion d’un registre, coordinat damb eth

der Estat, de drets de proprietat industriau des persones fisiques o

juridiques.

b) Era defensa juridica e processau des toponims de Catalonha aplicadi

en sector dera indústria.

102

estatut d’autonomia de catalonha 2006

3. Correspon ara Generalitat, en çò que hè as contractes des administracions

publiques de Catalonha:

a) Era competéncia exclusiva sus organizacion e competéncies en matèria

de contractacion des organs des administracions publiques catalanes

e sus es règles d’execucion, modificacion e extincion des

contractes dera Administracion, en aquerò que non sigue afectat

per article 149.1.18 dera Constitucion.

b) Era competéncia compartida en tot aquerò que non ei atribuït ara

competéncia exclusiva dera Generalitat pera letra a.

4. Correspon ara Generalitat, en matèria d’expropriacion forçosa, era

competéncia executiva, en tot cas, entà:

a) Determinar es supausats, es causes e es condicions en qué es administracions

catalanes pòden exercir era potestat expropriatòria.

b) Establir critèris de valoracion des bens expropriats segontes era natura

e era foncion sociau qu’agen de complir aguesti bens, cossent

damb era legislación estatau.

c) Crear e regular un organ pròpri entara determinacion deth prètz

just e fixar-ne eth procediment.

5. Correspon ara Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimoniau,

era competéncia compartida entà establir es causes que pòden

originar responsabilitat en çò que hè as reclamacions dirigides ara Generalitat,

cossent damb eth sistèma generau de responsabilitat de totes

es administracions publiques.

6. Es competéncies dera Generalitat especificades enes apartats 1, 3, 4

e 5 s’an d’exercir en tot respectar eth principi d’autonomia locau.

article 160. Regim locau

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

regim locau que, en tot respectar eth principi d’autonomia locau, includís:

a) Es relacions enter es institucions dera Generalitat e es ens locaus, e

tanben es tecniques d’organizacion e de relacion entara cooperacion

e era collaboracion enter es ens locaus e enter aguesti e era Administracion

dera Generalitat, en tot includir-i es diuèrses formes

associatives, mancomunades, convencionaus e consorciaus.

des competéncies

105

a) Er establiment de linhes pròpries de recèrca e eth seguiment, eth

contròtle e era avaloracion des projèctes.

b) Era organizacion, eth regim de foncionament, eth contròtle, eth seguiment

e era acreditacion des centres e es estructures plaçats en

Catalonha.

c) Era regulacion e era gestion des bèques e des ajudes convocades e

financiades pera Generalitat.

d) Era regulacion e era formacion professionau deth personau investigador

e de supòrt ara recèrca.

e) Era difusion dera sciéncia e era transferéncia de resultats.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era coordinacion

des centres e es estructures de recèrca de Catalonha.

3. Es critèris de collaboracion enter er Estat e era Generalitat en matèria

de politica de recèrca, desvolopament e innovacion s’an de fixar en

encastre de çò qu’establís eth títol V. Tanben, s’an d’establir es sistèmes

de participacion dera Generalitat ena fixacion des politiques qu’afècten

ad aguestes matèries en encastre dera Union Europèa e en d’auti

organismes e institucions internacionaus.

article 159. Regim juridic, procediment, contractacion,

expropriacion e responsabilitat enes administracions publiques

catalanes

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de regim juridic e procediment

des administracions publiques catalanes, era competéncia exclusiva

en aquerò que non sigue afectat per article 149.1.18 dera Constitucion.

Aguesta competéncia includís:

a) Es mieis de besonh entà exercir es foncions administratives, en tot

includir-i eth regim des bens de domeni public e patrimoniaus.

b) Es potestats de contròtle, inspeccion e sancion en toti es encastres

materiaus de competéncia dera Generalitat.

c) Es normes de procediment administratiu que deriven des particularitats

deth dret substantiu de Catalonha o des especialitats dera organizacion

dera Generalitat.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en tot çò

relatiu ath regim juridic e eth procediment des administracions publiques

catalanes en aquerò que non demore includit en apartat 1.

104

estatut d’autonomia de catalonha 2006

3. Era Generalitat collabòre enes organs d’encastre estatau qu’an atribuïdes

foncions en matèria d’entitats religioses.

article 162. Sanitat, salut publica, ordenacion farmaceutica

e productes farmaceutics

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de sanitat e salut publica, era

competéncia exclusiva sus era organizacion, eth foncionament intèrn,

era avaloracion, era inspeccion e eth contròtle de centres, servicis e establiments

sanitaris.

2. Correspon ara Generalitat era ordenacion farmaceutica, en encastre

der article 149.1.16 dera Constitucion.

3. Correspon ara Generalitat, en tot cas, era competéncia compartida

enes encastres següents:

a) Era ordenacion, era planificacion, era determinacion, era regulacion

e era execucion des prestacions e es servicis sanitaris, sociosanitaris

e de salut mentau de caractèr public en toti es nivèus e entà toti es

ciutadans.

b) Era ordenacion, era planificacion, era determinacion, era regulacion

e era execucion des mesures e es actuacions destinades a preservar,

protegir e promòir era salut publica en toti es encastres, en tot includir-

i era salut laborau, era sanitat animau damb efèctes sus era

salut umana, era sanitat alimentària, era sanitat ambientau e era susvelhança

epidemiologica.

c) Era planificacion des recorsi sanitaris de cobertura publica e era coordinacion

des activitats sanitàries privades damb eth sistèma sanitari

public.

d) Era formacion sanitària especializada, qu’includís era acreditacion e

era avaloracion de centres; era planificacion dera ofèrta de places;

era participacion ena elaboracion des convocatòries e era gestion

des programes de formacion des especialitats e es airaus de capacitacion

especifica e era expedicion des diplòmes d’airaus de capacitacion

especifica.

e) Eth regim estatutari e era formacion deth personau que prèste servicis

en sistèma sanitari public.

4. Era Generalitat participe ena planificacion e era coordinacion estatau en

matèria de sanitat e salut publica, cossent damb çò qu’establís eth títol V.

des competéncies

107

b) Era determinacion des competéncies e des potestats pròpries des

municipis e des auti ens locaus, enes encastres especificats per article

84.

c) Eth regim des bens de domeni public, comunaus e patrimoniaus e

es modalitats de prestacion des servicis publics.

d) Era determinacion des organs de govèrn des ens locaus creats pera

Generalitat e eth foncionament e eth regim d’adopcion d’acòrds

d’aguesti organs.

e) Eth regim des organs complementaris dera organizacion des ens

locaus.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en tot aquerò

que non establís er apartat 1.

3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

regim electorau des ens locaus que cree, exceptat des que son garantits

constitucionaument.

article 161. Relacions damb es entitats religioses

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria

d’entitats religioses qu’acomplissen era sua activitat en Catalonha,

qu’includís, en tot cas, era regulacion e er establiment de mecanismes

de collaboracion e cooperacion entar acompliment des sues activitats

en encastre des competéncies dera Generalitat.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria relativa

ara libertat religiosa. Aguesta competéncia includís en tot cas:

a) Participar ena gestion deth registre estatau d’entitats religioses en

çò que hè as glèises, es confessions e es comunitats religioses qu’acomplissen

era sua activitat en Catalonha, enes tèrmes que determinen

es leis.

b) Er establiment d’acòrds e convènis de cooperacion damb es glèises,

es confessions e es comunitats religioses inscrites en registre

estatau d’entitats religioses, en encastre des competéncies dera

Generalitat.

c) Era promocion, eth desvolopament e era execucion, en encastre des

competéncies dera Generalitat, des acòrds e des convènis signats

enter er Estat e es glèises, es confessions e es comunitats religioses

inscrites en registre estatau d’entitats religioses.

106

estatut d’autonomia de catalonha 2006

4. Era Generalitat participe, mejançant ua junta de seguretat de composicion

paritària enter era Generalitat e er Estat e presidida peth president

dera Generalitat, ena coordinacion des politiques de seguretat e

dera activitat des còssi policièrs der Estat e de Catalonha, e tanben en

escambi d’informacion en encastre internacionau e enes relacions de

collaboracion e auxili damb es autoritats policières de d’auti païsi. Era

Generalitat, cossent damb er Estat, a d’èster present enes grops de trebalh

de collaboracion damb es policies de d’auti païsi en qué participe

er Estat.

5. Era Policia dera Generalitat-Mossos d’Esquadra a coma encastre

d’actuacion eth conjunt deth territòri de Catalonha e exercís totes es

foncions pròpries d’un còs de policia, enes encastres següents:

a) Era seguretat ciutadana e er orde public.

b) Era policia administrativa, qu’includís era que derive dera normativa

estatau.

c) Era policia judiciau e era investigacion criminau, en tot includir-i es

diuèrses formes de crim organizat e terrorisme, enes tèrmes qu’establisquen

es leis.

article 165. Seguretat sociau

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de seguretat sociau, en tot

respectar es principis d’unitat economica patrimoniau e de solidaritat

financièra dera seguretat sociau, era competéncia compartida, qu’includís:

a) Eth desplegament e era execucion dera legislacion estatau, exceptat

des normes que configuren eth regim economic.

b) Era gestion deth regim economic dera seguretat sociau.

c) Era organizacion e era gestion deth patrimòni e des servicis qu’intègren

era assisténcia sanitària e es servicis sociaus deth sistèma dera

seguretat sociau en Catalonha.

d) Era ordenacion e er exercici des potestats administratives sus es institucions,

es empreses e es fondacions que collabòren damb eth sistèma

dera seguretat sociau, enes matèries a qué hè referéncia era letra

c, e tanben era coordinacion des activitats de prevencion de

risques laboraus qu’acomplissen en Catalonha es mútues d’accidents

de trebalh e malauties professionaus.

des competéncies

109

5. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva dera legislacion

estatau en matèria de productes farmaceutics.

article 163. Seguretat privada

Correspon ara Generalitat era execucion dera legislación der Estat

enes matèries següentes:

a) Era autorizacion des empreses de seguretat privada qu’an eth sòn

domicili sociau en Catalonha e er encastre d’actuacion des quaus

non depasse eth territòri de Catalonha.

b) Era inspeccion e era sancion des activitats de seguretat privada que

s’acomplissen en Catalonha.

c) Era autorizacion des centres de formacion deth personau de seguretat

privada.

d) Era coordinacion des servicis de seguretat e investigacion privades

damb era Policia dera Generalitat e es policies locaus de Catalonha.

article 164. Seguretat publica

1. Correspon ara Generalitat, en matèria de seguretat publica, cossent

damb çò que dispause era legislación estatau:

a) Era planificacion e era regulacion deth sistèma de seguretat publica

de Catalonha e era ordenación des policies locaus.

b) Era creación e era organizacion dera Policia dera Generalitat-Mossos

d’Esquadra.

c) Eth contròtle e era vigilancia deth transit.

2. Correspon ara Generalitat eth comandament suprem dera Policia

dera Generalitat-Mossos d’Esquadra e era coordinacion dera actuacion

des policies locaus.

3. Corresponen ara Generalitat, en encastre dera legislacion estatau

sus seguretat, es facultats executives que li atribuïsque er Estat e en

tot cas:

a) Es foncions governatives sus er exercici des drets de reunion e manifestacion.

b) Eth compliment des disposicions entara conservacion dera natura,

deth miei ambient e des recorsi idrologics.

108

estatut d’autonomia de catalonha 2006

b) Era Generalitat participe ena elaboracion e era reforma dera legislacion

penau e processau qu’incidisque enes competéncies de menors.

4. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

promocion des familhes e dera enfància, qu’includís en tot cas es mesures

de proteccion sociau e era sua execucion.

article 167. Simbèus de Catalonha

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus era regulacion,

era ordenacion, era configuracion e era preservacion des simbèus

de Catalonha, cossent damb çò qu’establís aguest Estatut.

article 168. Sistèma penintenciari

1. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva dera legislacion

der Estat en matèria penitenciària, qu’includís en tot cas:

a) Era capacitat entà dictar disposicions qu’adapten era normativa penitenciària

ara realitat sociau de Catalonha.

b) Era totalitat dera gestion dera activitat penitenciària en Catalonha,

especiaument era direccion, era organizacion, eth regim, eth foncionament,

era planificacion e era inspeccion des institucions penitenciàries

de quinsevolha sòrta plaçades en Catalonha.

c) Era planificacion, era construccion e era reforma des establiments

penitenciaris plaçats en Catalonha.

d) Era administracion e era gestion patrimoniau des immòbles e des

equipaments adscrits ara Administracion penitenciària catalana e de

toti es mieis materiaus que li siguen assignats.

e) Era planificacion e era organizacion deth trebalh remunerat dera

poblacion reclusa, e tanben era execucion des mesures alternatives

ara preson e des activitats de reinsercion.

2. Era Generalitat pòt eméter informes en procediment d’autrejament

d’indults.

article 169. Transpòrts

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus es transpòrts

terrèstres de viatgèrs e mercaderies per carretèra, ferrocarril e

des competéncies

111

e) Eth reconeishement e era gestion des pensions non contributives.

f) Era coordinacion des actuacions deth sistèma sanitari vinculades as

prestacions dera seguretat sociau.

2. Era Generalitat pòt organizar e administrar, ad aguesti efèctes e laguens

eth sòn territòri, toti es servicis relacionadi damb es matèries

mès ensús especificades, e exercís era tutèla des institucions, es entitats

e es fondacions en matèria de sanitat e seguretat sociau, exceptat dera

nauta inspeccion, que demore reservada ar Estat.

article 166. Servicis sociaus, volentariat, menors e promocion

des familhes

1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

servicis sociaus, qu’includís en tot cas:

a) Era regulacion e era ordenacion dera activitat de servicis sociaus, es

prestacions tecniques e es prestacions economiques damb finalitat

assistenciau o complementàries de d’auti sistèmes de prevision publica.

b) Era regulacion e era ordenacion des entitats, es servicis e es establiments

publics e privats que prèsten servicis sociaus en Catalonha.

c) Era regulacion e era aprobacion des plans e es programes especifics

dirigits a persones e collectius en situacion de praubesa o de besonh

sociau.

d) Era intervencion e eth contròtle des sistèmes de proteccion sociau

complementària privats.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

volentariat, qu’includís, en tot cas, era definicion dera activitat e era

regulacion e era promocion des actuacions destinades ara solidaritat e

ara accion volentària que s’executen individuaument o mejançant institucions

publiques o privades.

3. Correspon ara Generalitat, en matèria de menors:

a) Era competéncia exclusiva en matèria de proteccion de menors,

qu’includís, en tot cas, era regulacion deth regim dera proteccion e

des institucions publiques de proteccion e tutèla des menors desemparats,

en situacion de risc e des menors infractors, en tot respectar

en aguest darrèr cas era legislacion penau.

110

estatut d’autonomia de catalonha 2006

b) Era intervencion administrativa entara prestacion de servicis e er

acompliment des activitats qu’agen relacion damb eth transpòrt

maritim e fluviau.

c) Es requisits entar exercici dera activitat.

article 170. Trebalh e relacions laboraus

1. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de

trebalh e relacions laboraus, qu’includís en tot cas:

a) Es relacions laboraus e es condicions de trebalh.

b) Es politiques actives d’aucupacion, qu’includissen era formacion

des demandants d’aucupacion e des trebalhadors en actiu, e tanben

era gestion des subvencions corresponentes. Era Generalitat participe

enes plans o es activitats de formacion que despassen er encastre

territoriau de Catalonha.

c) Es qualificacions professionaus en Catalonha.

d) Era intermediacion laborau, qu’includís era regulacion, era autorizacion

e eth contròtle des agéncies de collocacion damb sedença en

Catalonha.

e) Era negociacion collectiva e eth registre des convènis collectius de

trebalh.

f) Es procediments de regulacion d’aucupacion e d’actuacion administrativa

en matèria de traslats collectius entre centres de trebalh

plaçats en Catalonha.

g) Era prevencion de risques laboraus e era seguretat e era salut en trebalh.

h) Era potestat sancionadora des infraccions der orde sociau, en encastre

des sues competéncies.

i) Era determinacion des servicis minims des grèves o arturades qu’agen

lòc en Catalonha.

j) Eth contròtle de legalitat e, s’ei de besonh, eth registre posterior

des convènis collectius de trebalh des empreses qu’acomplissen era

sua activitat exclusivament en Catalonha.

k) Es esturments de conciliacion, mediacion e arbitratge laboraus.

l) Era elaboracion deth calendari de dies hestèrs qu’a de regir en tot

eth territòri de Catalonha.

2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva sus era foncion

publica inspectora en tot çò que regule aguest article. Ad aguest

des competéncies

113

cable que transcorren intègrament laguens eth territòri de Catalonha,

damb independéncia dera titularitat dera infraestructura. Aguesta

competéncia includís en tot cas:

a) Era regulacion, era planificacion, era gestion, era coordinacion e era

inspeccion des servicis e es activitats.

b) Era regulacion dera intervencion administrativa entar exercici des

activitats de transpòrt.

c) Era regulacion deth transpòrt urban e des servicis de transpòrt discrecionau

de viatgèrs en veïculs de torisme.

d) Era regulacion especifica deth transpòrt toristic, escolar o de menors,

sanitari, funerari, de mercaderies perilhoses o peribles e d’autes

que requerisquen un regim especific, en tot respectar es competéncies

estataus sus seguretat publica.

e) Era regulacion d’un sistèma de mediacion en matèria de transpòrts.

f) Era potestat tarifària sus transpòrts terrèstres.

2. Era integracion de linhes o servicis de transpòrt que transcorren intègrament

per Catalonha en linhes o servicis d’encastre superior requerís

er informe prealable dera Generalitat.

3. Era Generalitat participe en establiment des servicis ferroviaris que

garantisquen era comunicacion damb d’autes comunitats autonòmes o

damb eth transit internacionau, cossent damb çò qu’establís eth títol

4. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus es centres

de transpòrt, logistica e distribucion plaçadi en Catalonha qu’includís:

a) Es centres d’informacion e distribucion de cargues.

b) Es estacions de transpòrt per carretèra.

5. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus es operadors

des activitats vinculades ara organizacion deth transpòrt, era logistica

e era distribucion plaçades en Catalonha.

6. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

transpòrt maritim e fluviau que transcor intègrament per Catalonha

que, en tot respectar es competéncies der Estat en marina mercante e

pòrts, includís:

a) Era regulacion, era planificacion e era gestion deth transpòrt maritim

e fluviau de passatgèrs.

112

estatut d’autonomia de catalonha 2006

b) Es decisions de creacion d’universitats publiques e era autorizacion

des privades.

c) Era aprobacion des estatuts des universitats publiques e des normes

d’organizacion e foncionament des universitats privades.

d) Era coordinacion des procediments d’accès as universitats.

e) Er encastre juridic des títols pròpris des universitats, cossent damb

eth principi d’autonomia universitària.

f) Eth finançament pròpri des universitats e, s’ei de besonh, era gestion

des hons estataus en matèria d’ensenhament universitari.

g) Era regulacion e era gestion deth sistema pròpri de bèques e ajudes

ara formacion universitària e, s’ei de besonh, era regulacion e era

gestion des hons estataus en aguesta matèria.

h) Eth regim retributiu deth personau docent e investigador contractat

des universitats e er establiment des retribucions addicionaus

deth personau docent foncionari.

2. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament universitari,

sense prejudici dera autonomia universitària, era competéncia compartida

sus tot aquerò a qué non hè referéncia er apartat 1, qu’includís

en tot cas:

a) Era regulacion des requesits entara creacion e eth reconeishement

d’universitats e centres universitaris e era adscripcion d’aguesti centres

as universitats.

b) Eth regim juridic dera organizacion e eth foncionament des universitats

publiques, en tot includir-i es organs de govèrn e de representacion.

c) Era adscripcion e era desadscripcion de centres docents publics o

privats entà impartir títols universitaris oficiaus e era creacion, era

modificacion e era supression de centres universitaris en universitats

publiques, e tanben eth reconeishement d’aguesti centres en

universitats privades e era implantacion e era supression d’ensenhaments.

d) Era regulacion deth regim d’accès as universitats.

e) Era regulacion deth regim deth professorat docent e investigador

contractat e foncionari.

f) Era avaloracion e eth garantiment dera qualitat e dera excelléncia

der ensenhament universitari, e tanben deth personau docent e investigador.

des competéncies

115

efècte, es foncionaris des còssi qu’acomplisquen aguesta foncion depenen

organicament e foncionaument dera Generalitat. Per miei des

mecanismes de cooperacion que determine eth títol V, s’an d’establir

es formules de garantia der exercici eficaç dera foncion inspectora en

encastre sociau.

article 171. Torisme

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de

torisme, qu’includís en tot cas:

a) Era ordenacion e era planificacion deth sector toristic.

b) Era promocion deth torisme qu’includís era soscripcion d’acòrds

damb ens estrangèrs e era creacion d’oficines en estrangèr.

c) Era regulacion e era classificacion des empreses e es establiments

toristics e era gestion deth hilat d’establiment toristics de titularitat

dera Generalitat.

Tà pr’amor de facilitar era coordinacion entre aguesti establiments

e es establiments deth hilat de paradors der Estat plaçadi en Catalonha,

era Generalitat participe, enes tèrmes qu’establisque era legislacion

estatau, enes organs d’administracion de Paradors de Torisme

d’Espanha.

d) Era regulacion des drets e es déuers especifics des usatgèrs e es

prestadors de servicis toristics e des mieis alternatius de resolucion

de conflictes.

e) Es ensenhaments e era formacion sus torisme que non donguen

dret ara obtencion d’un títol oficiau.

f) Era fixacion des critèris, era regulacion des condicions e era execucion

e eth contròtle des linhes publiques d’ajuda e de promocion

deth torisme.

article 172. Universitats

1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament universitari,

sense prejudici dera autonomia universitària, era competéncia exclusiva

sus:

a) Era programacion e era coordinacion deth sistèma universitari catalan,

en encastre dera coordinación generau.

114

estatut d’autonomia de catalonha 2006

capítol i

RELACIONS DERA GENERALITAT

DAMB ER ESTAT E DAMB D’AUTES

COMUNITATS AUTONÒMES

article 174. Disposicions generaus

1. Era Generalitat e er Estat se balhen ajuda mutuau e collabòren quan

ei de besonh entar exercici eficaç des competéncies respectives e entara

defensa des interèssi respectius.

2. Era Generalitat pòt establir damb d’autes comunitats autonòmes

relacions de collaboracion entara fixacion de politiques comunes,

entar exercici eficaç des sues competéncies e entath tractament des

ahèrs d’interès comun, especiaument quan agen ua artenhuda supraterritoriau.

Era Generalitat a de balhar era ajuda de besonh as autes

comunitats autonòmes entar exercici eficaç des sues competéncies.

3. Era Generalitat particiepe enes institucions, es organismes e es

procediments de prenuda de decisions der Estat qu’afècten as sues

competéncies cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es

leis.

117

3. Era competéncia executiva sus era expedicion des títols universitaris

oficiaus.

article 173. Videosusvelhança e contròtle de son

e enregistraments

Correspon ara Generalitat era competéncia sus er us dera videosusvelhança

e eth contròtle de son e enregistraments o d’auti mieis analògs,

en encastre public, amiadi pera policia de Catalonha o per empreses e

establiments privats. Era Generalitat a d’exercir aguesta competéncia

en tot respectar es drets fondamentaus.

116

estatut d’autonomia de catalonha 2006

TÍTOL V

DES RELACIONS

INSTITUCIONAUS DERA

GENERALITAT

Era data de publicacion des convènis en Boletín Oficial del Estado ne

determine era eficàcia en çò que tanh a tresaus.

article 178. Convènis e acòrds damb d’autes comunitats

autonòmes

1. Era Generalitat pòt soscríuer damb d’autes comunitats autonòmes

convènis de collaboracion e acòrds de cooperacion.

2. Es convènis e es acòrds damb d’autes comunitats autonòmes pòden

acordar, enter d’auti contenguts, era creacion d’organs mixtes e er establiment

de projèctes, plans e programes conjunts.

3. Era soscripcion de convènis e acòrds sonque requerís era aprobacion

prealabla deth Parlament enes casi que n’afècten es facultats

legislatives. Enes auti casi, eth Govèrn a d’informar ath Parlament

dera soscripcion en tèrme d’un mes a compdar deth dia dera signatura.

4. Es convènis de collaboracion soscrits pera Generalitat damb d’autes

comunitats autonòmes s’an de comunicar as Corts Generaus e era sua

vigéncia comence seishanta dies despús d’aguesta comunicacion, exceptat

qu’es Corts Generaus decidisquen que s’an de qualificar coma

acòrds de cooperacion que requerissen era autorizacion prealabla a

qué hè referéncia er article 145.2 dera Constitucion.

5. Es convènis e es acòrds soscrits pera Generalitat damb d’autes comunitats

autonòmes s’an de publicar en Diari Oficial de la Generalitat

de Catalunya en tèrme de quaranta cinc dies e d’un mes, respectivament,

a compdar deth dia en qué se signen.

seccion dusau

PARTICIPACION EN INSTITUCIONS E EN

PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATAUS

article 179. Compareishença de senadors dauant eth Parlament

Es senadors escuelhuts en Catalonha e es que representen era Generalitat

en Senat pòden comparéisher dauant eth Parlament a peticion

pròpria entà informar sus era sua activitat en Senat, enes tèrmes qu’establís

eth Reglament deth Parlament.

des relacions institucionaus dera generalitat

119

sección prumèra

COLLABORACION DAMB ER ESTAT E DAMB D’AUTES

COMUNITATS AUTONÒMES

article 175. Esturments de collaboracion enter era Generalitat

e er Estat

1. Era Generalitat e er Estat, en encastre des competéncies respectives,

pòden soscríuer convènis de collaboracion e hèr us des auti mieis de

collaboracion que considèren adequats entà complir es objectius d’interès

comun.

2. Era Generalitat tanben collabòre damb er Estat per miei des organs

e es procediments multilateraus enes encastres e es ahèrs d’interès

comun.

article 176. Efèctes dera collaboracion entre era Generalitat

e er Estat

1. Era participacion dera Generalitat enes organs e es mecanismes bilateraus

e multilateraus de collaboracion damb er Estat e damb d’autes

comunitats autonòmes non altère era titularitat des competéncies

que li corresponen.

2. Era Generalitat non demore vinculada pes decisions adoptades en

marc des mecanismes multilateraus de collaboracion volentària damb

er Estat e damb d’autes comunitats autonòmes respècte as quaus non

age manifestat eth sòn acòrd.

3. Era Generalitat pòt hèr constar resèrves enes acòrds adoptats en

marc des mecanismes multilateraus de collaboracion volentària quan

s’agen pres sense era sua aprobacion.

article 177. Regim des convènis enter era Generalitat e er Estat

1. Eth regim juridic des convènis signats pera Generalitat, en çò que

tanh ad aguesta, a d’èster establit per lei deth Parlament.

2. Es convènis soscrits enter eth Govèrn dera Generalitat e eth Govèrn

der Estat s’an de publicar en Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya en tèrme d’un mes a compdar deth dia en qué se signen.

118

estatut d’autonomia de catalonha 2006

4. Era Generalitat, s’era natura der ens ac requerís e era sua sedença

principau non ei en Catalonha, pòt sollicitar ar Estat era creacion

de delegacions territoriaus des organismes a qué hè referéncia er

apartat 1.

seccion tresau

ERA COMISSION BILATERAU GENERALITAT-ESTAT

article 183. Foncions e composicion dera Comission Bilaterau

Generalitat-Estat

1. Era Comission Bilaterau Generalitat-Estat, cossent damb es principis

qu’establissen es articles 3.1 e 174, constituís er encastre generau e

permanent de relacion enter eth Govèrn dera Generalitat e eth Govèrn

der Estat as efèctes següents:

a) Era participacion e era collaboracion dera Generalitat en exercici

des competéncies estataus qu’afècten ara autonomia de Catalonha.

b) Er escambi d’informacion e er establiment, quan sigue de besonh,

de mecanismes de collaboracion enes respectives politiques publiques

e enes ahèrs d’interès comun.

2. Es foncions dera Comission Bilaterau Generalitat-Estat son deliberar,

hèr prepauses e, s’ei de besonh, adoptar acòrds enes casi establits

per aguest Estatut e, en generau, en çò que hè as encastres següents:

a) Es projèctes de lei qu’incidissen singularament ena distribucion de

competéncies entre er Estat e era Generalitat.

b) Era programacion dera politica economica generau deth Govèrn

der Estat en tot aquerò qu’afècte singularament as interèssi e es

competéncies dera Generalitat e sus era aplicacion e eth desvolopament

d’aguesta politica.

c) Er impuls des mesures adequades entà mielhorar era collaboracion

enter er Estat e era Generalitat e assegurar un exercici mès eficaç

des competéncies respectives enes encastres d’interès comun.

d) Es conflictes competenciaus plantejats enter es dues parts e era prepausa,

s’ei de besonh, de mesures entà resolver-les.

e) Era avaloracion deth foncionament des mecanismes de collaboracion

que s’agen establit enter er Estat e era Generalitat e era prepausa

des mesures que permeten mielhorar-lo.

des relacions institucionaus dera generalitat

121

article 180. Designacion de membres deth Tribunau

Constitucionau e deth Conselh Generau deth Poder Judiciau

Era Generalitat participe enes procèssi de designacion de magistrats

deth Tribunau Constitucionau e de membres deth Conselh Generau

deth Poder Judicial, enes tèrmes qu’establisquen es leis o, se cau, er

ordenament parlamentari.

article 181. Participacion ena ordenacion generau dera activitat

economica

Era Generalitat participe ena elaboracion des decisions estataus qu’afècten

ara ordenacion generau dera activitat economica en encastre

d’aquerò qu’establís er article 131.2 dera Constitucion.

article 182. Designacion de representants enes organismes

economics e sociaus

1. Era Generalitat designe o participe enes procèsi entà designar as

membres des organs de direccion deth Banc d’Espanha, era Comission

Nacionau deth Mercat de Valors e era Comission deth Mercat

des Telecomunicacions, e des organismes qu’eventuaument les substituïsquen,

e tanben des auti organismes estataus qu’exercissen foncions

d’autoritat reguladora sus matèries de relevància economica e sociau

relacionades damb es competéncies dera Generalitat, enes tèrmes

qu’establís era legislacion aplicabla.

2. Era Generalitat designe o participe ens procèsi entà designar as

membre des organismes economics e energetics, des institucions financières

e des empreses publiques der Estat era competéncia des

quaus s’estiene ath territòri de Catalonha e que non siguen objècte de

traspàs, enes tèrmes qu’establís era legislacion aplicabla.

3. Era Generalitat designe o participe enes procèsi entà designar as

membres deth Tribunau de Compdes, eth Conselh Economic e Sociau,

era Agéncia Tributària, era Comission Nacionau d’Energia, era

Agéncia Espanhòla de Proteccion de Dades, eth Conselh de Ràdio e

Television, des organismes qu’eventuaument les substituïsquen e des

que se creen en aguesti encastres, enes tèrmes qu’establís era legislacion

aplicabla.

120

estatut d’autonomia de catalonha 2006

soscripcion e ratificacion subsegüents. Eth Govèrn dera Generalitat e

eth Parlament an de dirigir ath Govèrn der Estat e as Corts Generaus

es observacions que considèren pertinentes ad aguest efècte.

2. Eth Govèrn der Estat pòt incorporar representants dera Generalitat

as delegacions espanhòles que participen enes procèssi de revision e

negociacion des tractats originaris e enes d’adopcion de naui tractats,

enes matèries qu’afècten as competéncies exclusives dera Generalitat.

article 186. Participacion ena formacion des posicions der Estat

1. Era Generalitat participe ena formacion des posicions der Estat

dauant era Union Europèa, especiaument dauant eth Conselh de Ministres,

enes ahèrs relatius as competéncies o as interèssi de Catalonha,

enes tèrmes qu’establissen aguest Estatut e era legislacion sus

aguesta matèria.

2. Era Generalitat a de participar de manèra bilaterau ena formacion

des posicions der Estat enes ahèrs europèus que l’afècten exclusivament.

Enes auti casi, era participacion se hè en encastre des procediments

multilateraus que s’establisquen.

3. Era posicion expressada pera Generalitat ei determinanta entara formacion

dera posicion estatau s’afècte as sues competéncies exclusives e

se dera prepausa o era iniciativa europèes pòden derivar conseqüéncies

financières o administratives especiaument relevantes entà Catalonha.

Enes auti casi, aguesta posicion a d’èster escotada per Estat.

4. Er Estat a d’informar ara Generalitat de manèra complèta e actualizada

sus es iniciatives e es prepauses presentades dauant era Union

Europèa. Eth Govèrn dera Generalitat e eth Parlament de Catalonha

an de dirigir ath Govèrn der Estat e as Corts Generaus, segontes que

correspongue, es observacions e es prepauses que considèren pertinentes

sus es nomentades iniciatives e prepauses.

article 187. Participacion en institucions e organismes europèus

1. Era Generalitat participe enes delegacions espanhòles dauant era

Union Europèa que tracten ahèrs dera competéncia legislativa dera

madeisha Generalitat, e especiaument dauant eth Conselh de Ministres

e es organs consultius e preparatòris deth Conselh e dera Comission.

des relacions institucionaus dera generalitat

123

f) Era prepausa dera relacion d’organismes economics, institucions financières

e empreses publiques der Estat enes quaus era Generalitat

pòt designar representants, e es modalitats e es formes d’aguesta representacion.

g) Eth seguiment dera politica europèa entà garantir era efectivitat dera

participacion dera Generalitat enes ahèrs dera Union Europèa.

h) Eth seguiment dera accion exteriora der Estat qu’afècte as competéncies

pròpries dera Generalitat.

i) Es qüestions d’interès comun qu’establisquen es leis o que plantegen

es parts.

3. Era Comission Bilaterau Generalitat-Estat ei integrada per un

nombre igual de representants der Estat e dera Generalitat. Era sua

presidéncia ei exercida de manèra alternativa enter es dues parts en

torns d’un an. Era Comission dispause d’ua secretaria permanenta e

pòt crear es subcomissions e es comitès que creigue convenients. Era

Comission elabòre ua memòria anuau, que traslade ath Govèrn der

Estat e ath Govèrn dera Generalitat e ath Parlament.

4. Era Comission Bilaterau Generalitat-Estat s’amasse en session plenària

aumens dus viatges ar an e tostemps qu’ac demane ua des dues parts.

5. Era Comission Bilaterau Generalitat-Estat adòpte eth sòn reglament

intèrn e de foncionament per acòrd des dues parts.

capítol ii

RELACIONS DERA GENERALITAT

DAMB ERA UNION EUROPÈA

article 184. Disposicion generau

Era Generalitat paticipe, enes tèrmes qu’establissen aguest Estatut e

era legislación der Estat, enes ahèrs relacionats damb era Union Europèa

qu’afècten as competéncies o as interèssi de Catalonha.

article 185. Participacion enes tractats dera Union Europèa

1. Era Generalitat a d’èster informada peth Govèrn der Estat des iniciatives

de revision des tractats dera Union Europèa e des procèssi de

122

estatut d’autonomia de catalonha 2006

article 190. Gestion de hons europèus

Correspon ara Generalitat era gestion des hons europèus en matèries

dera sua competéncia, enes tèrmes qu’establissen es articles 114 e 210.

article 191. Accions davant eth Tribunau de Justícia

1. Era Generalitat a accès ath Tribunau de Justícia dera Union Europèa

enes tèrmes qu’establisque era normativa europèa.

2. Eth Govèrn dera Generalitat pòt instar ath Govèrn der Estat a iniciar

accions dauant eth Tribunau de Justícia dera Union Europèa en

defensa des legitims interèssi e competéncies dera Generalitat. Era

Generalitat collabòre ena defensa juridica.

3. Era negativa deth Govèrn der Estat a exercir es accions sollicitades

a d’èster motivada e a d’èster comunicada immediatament ara

Generalitat.

article 192. Delegacion dera Generalitat dauant era Union

Europèa

Era Generalitat pòt establir ua delegacion entà deféner mielhor es

sòns interèssi dauant es institucions dera Union Europèa.

capítol iii

ACCION EXTERIORA DERA GENERALITAT

article 193. Disposicions generaus

1. Era Generalitat a d’impulsar era projeccion de Catalonha en exterior

e promòir es sòns interèssi en aguest encastre, en tot respectar era

competéncia der Estat en matèria de relacions exteriores.

2. Era Generalitat a capacitat entà amiar a tèrme es accions damb projeccion

exteriora que deriven dirèctament des sues competéncies, sigue

de manèra dirècta, sigue per miei des organs dera Administracion

generau der Estat.

des relacions institucionaus dera generalitat

125

2. Era participacion qu’establís er apartat 1, se se referís a competéncies

exclusives dera Generalitat, permet, mejançant acòrd prealable,

exercir era representacion e era presidéncia d’aguesti organs, cossent

damb era normativa aplicabla.

3. Era Generalitat, cossent damb er Estat, participe ena designacion de

representants en encastre dera representacion permanenta d’aguest

ena Union Europèa.

4. Eth Parlament pòt establir relacions damb eth Parlament Europèu

enes encastres d’interès comun.

article 188. Participacion en contròtle des principis

de subsidiarietat e de proporcionalitat

Eth Parlament participe enes procediments de contròtle des principis

de subsidiarietat e de proporcionalitat qu’establisque eth dret dera

Union Europèa en çò que hè as prepauses legislatives europèes s’aguestes

prepauses afècten a competéncies dera Generalitat.

article 189. Desvolopament e aplicacion deth dret dera

Union Europèa

1. Era Generalitat aplique e execute eth dret dera Union Europèa en

encastre des sues competéncies. Era existéncia d’ua regulacion europèa

non modifique era distribucion intèrna de competéncies qu’establissen

era Constitucion e aguest Estatut.

2. S’era execucion deth dret dera Union Europèa a de besonh era

adopcion de mesures intèrnes d’artenhuda superiora ath territòri de

Catalonha qu’es comunitats autonòmes competentes non pòden

adoptar mejançant mecanismes de collaboracion o coordinacion, er

Estat a de consultar era Generalitat sus aguestes circonstàncies abans

que s’adòpten es dites mesures. Era Generalitat a de participar enes

organs qu’adòpten aguestes mesures o, s’aguesta participacion non ei

possibla, a d’eméter un informe prealable.

3. En cas qu’era Union Europèa establisque ua legislación que remplace

ara normativa basica der Estat, era Generalitat pòt adoptar era

legislacion de desvolopament a partir des normes europèes.

124

estatut d’autonomia de catalonha 2006

article 198. Participacion enes organismes internacionaus

Era Generalitat a de participar enes organismes internacionaus competents

en matèries d’interès relevant entà Catalonha, especiaument

era UNESCO e d’auti organismes de caractèr culturau, ena forma

qu’establisque era normativa corresponenta.

article 199. Coordinacion des accions exteriores

Era Generalitat a d’impulsar e coordinar, en encastre des sues competéncies,

es accions exteriores des ens locaus e des organismes e d’auti

ens publics de Catalonha, sense prejudici dera autonomia qu’agen.

article 200. Projeccion internacionau des organizacions

de Catalonha

Era Generalitat a de promòir era projeccion internacionau des organizacions

sociaus, culturaus e esportives de Catalonha e, s’ei de besonh,

era sua afiliacion as entitats afines d’encastre internacionau, en encastre

deth compliment des sòns objectius.

des relacions institucionaus dera generalitat

127

article 194. Oficines en exterior

Era Generalitat, entara promocion des interèssi de Catalonha, pòt establir

oficines en exterior.

article 195. Acòrds de collaboracion

Era Generalitat, entara promocion des interèssi de Catalonha, pòt

soscríuer acòrds de collaboracion en encastre des sues competéncies.

Damb aguesta finalitat, es organs de representacion exteriora der Estat

an de balhar eth supòrt que calgue as iniciatives dera Generalitat.

article 196. Tractats e convènis internacionaus

1. Eth Govèrn der Estat a d’informar prealablament ara Generalitat sus

es actes de soscripcion des tractats qu’afècten d’ua manèra dirècta e singulara

as competéncies de Catalonha. Era Generalitat e eth Parlament

pòden dirigir ath Govèrn es observacions que considèren pertinentes.

2. Se se tracte de tractats qu’afècten d’ua manèra dirècta e singulara,

era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrn qu’intègre representants dera

Generalitat enes delegacions negociadores.

3. Era Generalitat pòt sollicitar ath Govèrn era soscripcion de tractats

internacionaus en matèries dera sua competéncia.

4. Era Generalitat a d’adoptar es mesures de besonh entà executar es

obligacions derivades des tractats e es convènis internacionaus ratificats

per Espanha o que liguen er Estat en encastre des sues competéncies.

article 197. Cooperacion transfronterèra, interregionau

e ath desvolopament

1. Era Generalitat a de promòir era cooperacion damb es regions europèes

damb qué compartís interèssi economics, sociaus, ambientaus

e culturaus, e i a d’establir es relacions que corresponguen.

2. Era Generalitat a de promòir era cooperacion damb d’auti territòris,

enes tèrmes qu’establís er apartat 1.

3. Era Generalitat a de promòir programes de cooperacion ath desvolopament.

126

estatut d’autonomia de catalonha 2006

capítol i

ES FINANCES DERA GENERALITAT

article 201. Principis

1. Es relacions d’orde tributari e financièr entre er Estat e era Generalitat

son regulades pera Constitucion, per aguest Estatut e pera lei organica

a qué hè referéncia er apartat tresau der article 157 dera Constitucion.

2. Eth finançament dera Generalitat se regís pes principis d’autonomia

financièra, coordinacion, solidaritat e transparéncia enes relacions fiscaus

e financières enter es administracions publiques, e tanben pes

principis de suficiéncia de recorsi, responsabilitat fiscau, equitat e

leiautat institucionau enter es nomentades administracions.

3. Eth desvolopament d’aguest títol correspon ara Comission Mixta

d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat.

4. Cossent damb er article 138.2 dera Constitucion, eth finançament

dera Generalitat non a de comportar efèctes discriminatòris envèrs

Catalonha respècte as autes comunitats autonòmes. Aguest principi a

de respectar pleament es critèris de solidaritat qu’enóncie er article

206 d’aguest Estatut.

129

TÍTOL VI

DETH FINANÇAMENT

DERA GENERALITAT

article 202. Es recorsi dera Generalitat

1. Era Generalitat dispause d’ues finances autonòmes e des recorsi

financièrs suficients entà afrontar er exercici adequat deth sòn autogovèrn.

2. Era Generalitat gaudís de plea autonomia de despena entà poder

aplicar liurament es sòns recorsi cossent damb es directritzes politiques

e sociaus determinades pes sues institucions d’autogovèrn.

3. Es recorsi des finances dera Generalitat son constituïts per:

a) Es rendiments des sòns impòsti, taxes, contribucions especiaus e

d’auti tributs pròpris.

b) Eth rendiment de toti es tributs estataus cedits, cossent damb çò

que dispause er article 201 d’aguest Estatut.

c) Es recargues sus es tributs estataus.

d) Es ingrèssi procedents deth Hons de compensancion interterritoriau

e d’autes assignacions establides pera Constitucion, s’ei de

besonh.

e) D’autes transferéncies e assignacions damb cargue as pressupòsti

generaus der Estat.

f) Es ingrèssi pera percepcion des sòns prètzi publics.

g) Es rendiments deth patrimòni dera Generalitat.

h) Es ingrèssi de dret privat.

i) Eth producte d’emission de deute e des operacions de crèdit.

j) Es ingrèssi procedents de multes e sancions en encastre des sues

competéncies.

k) Es recorsi procedents dera Union Europèa e de programes comunitaris.

l) Quinsevolh aute recors que pogue establir-se en vertut de çò que

dispausen aguest Estatut e era Constitucion.

article 203. Competéncies financières

1. Era Generalitat a capacitat entà determinar eth volum e era composicion

des sòns ingrèssi en encastre des sues competéncies financières,

e tanben entà fixar era afectacion des sòns recorsi as finalitats de despena

que decidisque liurament.

130

estatut d’autonomia de catalonha 2006

2. Era Generalitat particpe en rendiment des tributs estataus cedits a

Catalonha. Ad aguest efècte, aguesti tributs an era consideracion següenta:

a) Tributs cedits totaument, que son aqueri repècte as quaus corresponen

ara Generalitat era totalitat des rendiments e era capacitat normativa.

b) Tributs cedits parciaument, que son aqueri respècte as quaus corresponen

ara Generalitat ua part des rendiments e, se s’escatz, era

capacitat normativa.

3. En encastre des competéncies der Estat e dera Union Europèa, era

exercici dera capacitat normativa a qué hè referéncia er apartat 2, includís

era participacion ena fixacion deth tipe impositiu, es exempcions,

es reduccions e es bonificacions sus era basa impausabla e es deduccions

sus era quòta.

4. Corresponen ara Generalitat era gestion, era recaptacion, era liquidacion

e era inspeccion des tributs estataus cedits totaument, e tanben

aguestes foncions, ena mesura en qué s’atribuïsquen, respècte as cedits

parciaument, cossent damb çò qu’establís era article 204.

5. Era Generalitat a competéncia entà establir, mejançant ua lei deth

Parlament, es sòns tributs pròpris, sus es quaus a capacitat normativa.

6. Er exercici dera capacitat normativa en encastre tributari, per

part dera Generalitat, se base enes principis d’equitat e d’eficiéncia.

Ena sua actuacion tributària, era Generalitat promò era coesion e

eth benèster sociaus, eth progrès economic e era sostenibilitat

mieiambientau.

article 204. Era Agéncia Tributària de Catalonha

1. Era gestion, era recaptacion, era liquidacion e era inspeccion de toti

es tributs pròpris dera Generalitat de Catalonha, e tanben, per delegacion

der Estat, des tributs estataus cedits totaument ara Generalitat,

corresponen ara Agéncia Tributària de Catalonha.

2. Era gestion, era recaptacion, era liquidacion e era inspeccion des

auti impòsti der Estat recaptadi en Catalonha corresponen ara Administracion

tributària der Estat, sense prejudici dera delegacion qu’era

deth finançament dera generalitat

131

article 206. Participacion en rendiment des tributs estataus

e mecanismes d’anivelament e de solidaritat

1. Eth nivèu de recorsi financièrs de qué dispause era Generalitat entà

financiar es sòns servicis e es sues competéncies s’a de basar en critèris

de besonh de despena e a d’auer en compde era sua capacitat fiscau,

entre d’auti critèris. Ad aguesti efèctes, es recorsi dera Generalitat son,

entre d’auti, es que deriven des sòns ingrèssi tributaris, ajustadi ara alça

o ara baisha en foncion dera sua participacion enes mecanismes

d’anivelament e de solidaritat.

2. Era Generalitat participe en rendiment des tributs estataus cedits.

Eth percentatge de participacion s’establís en tot auer en compde es

sòns servicis e es sues competéncies.

3. Es recorsi financièrs de qué dispause era Generalitat se pòden ajustar

tà qu’eth sistèma estatau de finançament dispause de recorsi sufisents

entà garantir er anivelament e era solidaritat enes autes comunitats

autonòmes, entà pr’amor de qu’es servicis d’educacion, de sanitat

e d’auti servicis sociaus essenciaus der estat deth benèster prestadi pes

diferenti govèrns autonomics poguen assolir nivèus similars ath conjunt

der Estat, tostemp que pòrten a tèrme un esfòrç fiscau tanben similar.

Dera madeisha manèra, era Generalitat recep recorsi, se cau, des

mecanismes d’anivelament e de solidaritat. Es nivèus nomentadi son

fixadi per Estat.

4. Era determinacion des mecanismes d’anivelament e de solidaritat

s’a de hèr cossent damb eth principi de transparéncia, e se n’a d’avalorar

eth resultat quinquenaument.

5. Er Estat a da garantir qu’era aplicacion des mecanismes d’anivelament

non altère en cap de cas era posicion de Catalonha ena ordenacion

de rendes per capitat entre es comunitats autonòmes abantes der

anivelament.

6. S’a de tier en compde, coma variabla basica entà determinar es besonhs

de despena a qué hè referéncia er apartat 1, era poblacion, rectificada

pes còsti diferenciaus e per variables demografiques, en particular

per un factor de correccion establit en foncion deth percentatge de

poblacion immigranta. Tanben, s’an d’auer en compde era densitat de

poblacion, era dimension des nuclèus urbans e era poblacion en situacion

d’exclusion sociau.

deth finançament dera generalitat

133

Generalitat ne pogue reccéber ne dera collaboracion que se pogue establir

especiaument quan ac exigisque era natura deth tribut.

Entà desplegar çò que determine eth paragraf anterior, s’a de constituïr,

en tèrme de dus ans, un consòrci, o un ens equivalent, damb participacion

paritària dera Agéncia Estatau d’Administracion Tributària

e dera Agéncia Tributària de Catalonha. Eth Consòrci se pòt transformar

ena Administracion tributària en Catalonha.

3. Es dues administracions tributàries an d’establir es mecanismes de

besonh entà perméter era presentacion e era recepcion enes oficines

respectives des declaracions e era rèsta de documentacion damb transcendéncia

tributària qu’agen de produsir efèctes dauant era auta administracion,

damb vista a facilitar eth compliment des obligacions tributàries

des contribuents.

Era Generalitat participe, ena forma que se determine, enes ens o organismes

tributaris der Estat responsables dera gestion, era recaptacion,

era liquidacion e era inspeccion des tributs estataus cedits parciaument.

4. Era Agéncia Tributària de Catalonha s’a de crear per lei deth Parlament

e dispause de plea capacitat e atribucions entara organizacion e

er exercici des foncions a qué hè referéncia er apartat 1.

5. Era Agéncia Tributària de Catalonha pòt exercir per delegacion

des municipis es foncions de gestion tributària en çò que hè as tributs

locaus.

article 205. Organs economicoadministratius

Era Generalitat a d’assumir, per miei des sòns pròpris organs economico-

administratius, era revision pera via administrativa des reclamacions

qu’es contribuables poguen interpausar contra es actes de gestion

tributària dictats pera Agéncia Tributària de Catalonha.

Tot açò, sense prejudici des competéncies qu’en matèria d’unificacion

de critèri corresponen ara Administracion Generau der Estat.

Ad aguesti efèctes, era Generalitat e era Administracion Generau der

Estat pòden tanben acordar es mecanismes de cooperacion que siguen

de besonh entar exercici adequat des foncions de revision pera via

economicoadministrativa.

132

estatut d’autonomia de catalonha 2006

ment deth sistèma de finançament, e tanben era canalizacion deth

conjunt de relacions fiscaus e financières dera Generalitat e er Estat.

Ei integrada per un nombre parièr de representants der Estat e dera

Generalitat. Era presidéncia d’aguesta Comission Mixta ei exercida de

manèra rotatòria enter es dues parts en torns d’un an.

Era Comission adòpte eth sòn reglament intèrn e de foncionament

per acòrd enter es dues delegacions. Era Comission Mixta d’Ahèrs

Economics e Fiscaus Estat-Generalitat exercís es sues foncions sense

prejudici des acòrds soscrits peth Govèrn de Catalonha en aguesta

matèria en institucions e organismes de caractèr multilaterau.

2. Correspon ara Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-

Generalitat:

a) Acordar era artenhuda e es condicions dera cession de tributs de titularitat

estatau e, especiaument, es percentatges de participacion en

rendiment des tributs estataus cedits parciaument a qué hè referéncia

er article 206, e tanben hèr-ne era revision quinquenau.

b) Acordar era contribucion ara solidaritat e as mecanismes d’anivelament

a qué hè referéncia er article 206.

c) Establir es mecanismes de collaboracion enter era Administración

tributària de Catalonha e era Administración Tributària der Estat as

quaus hè referéncia er article 204, e tanben es critèris de coordinacion

e d’armonizacion fiscau cossent damb es caracteristiques o era

natura des tributs cedits.

d) Negociar eth percentatge de participacion de Catalonha ena distribucion

territoriau des hons estructuraus europèus.

e) Aplicar es mecanismes d’actualizacion qu’establís er article 208.

f) Acordar era avaloracion des traspassi de servicis der Estat ara Generalitat.

g) Establir es mecanismes de collaboracion entre era Generalitat e era

Administracion der Estat que siguen de besonh entar exercici apropriat

des foncions de revision pera via economicoadministrativa a

qué hè referéncia er article 205.

h) Acordar es mecanismes de collaboracion entre era Generalitat e era

Administracion Generau der Estat entar exercici des foncions en

matèria cadastrau a qué hè referéncia er article 221.

3. Cossent damb çò qu’establís er article 209, era Comission Mixta

d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat a de proposar es medeth

finançament dera generalitat

135

article 207. Eth tractament fiscau

Era Generalitat gaudís deth tractament fiscau qu’es leis establissen entar

Estat enes impòsti estataus.

article 208. Actualizacion deth finançament

1. Er Estat e era Generalitat an d’actualizar quinquennaument eth sistèma

de finançament, en tot auer en compde era evolucion deth conjunt

de recorsi publics disponibles e era des besonhs de despena des

diuèrses administracions.

Aguesta actualizacion s’a d’amiar sense prejudici deth seguiment e,

eventuaument, era metuda ath dia des variables basiques emplegades

entara determinacion des recorsi proporcionats peth sistèma de finançament.

2. Era actualizacion a qué hè referéncia er apartat 1 a d’èster aprovada

pera Comisión Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat.

article 209. Leiautat institucionau

1. Cossent damb eth principi de leiautat institucionau, s’a d’avalorar

er impacte fincancièr, positiu o negatiu, qu’es disposicions generaus

aprovades per Estat agen sus era Generalitat o es aprovades pera Generalitat

agen sus er Estat, en un periòde de temps determinat, en forma

d’ua variacion des besonhs de despena o dera capacitat fiscal, entà

pr’amor d’establir es mecanismes d’ajustament de besonh.

2. Es dues adminsitracions s’an de facilitar mutuament er accès ara informacion

estadistica e de gestion que sigue de besonh entà exercir

mielhor es competéncies respectives, en un encastre de cooperacion e

transparéncia.

article 210. Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus

Estat-Generalitat

1. Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat

ei er organ bilaterau de relacion enter era Administracion der Estat

e era Generalitat en encastre deth finançament autonomic. Li corresponen

era concrecion, era aplicación, era actualizacion e eth segui-

134

estatut d’autonomia de catalonha 2006

article 214. Estabilitat pressupostària

Correspon ara Generalitat er establiment des limits e es condicions

entà assolir es objectius d’estabilitat pressupostària laguens es principis

e era normativa der Estat e dera Union Europèa.

article 215. Eth patrimòni dera Generalitat

1. Eth patrimòni dera Generalitat ei integrat pes bens e es drets des

quaus ei titulara e pes qu’adquirisque per quinsevolh títol juridic.

2. Ua lei deth Parlament a de regular era administracion, era defensa e

era conservacion deth patrimòni dera Generalitat.

article 216. Empreses publiques

Era Generalitat pòt constituïr empreses publiques entà complir es

foncions que son dera sua competéncia, cossent damb çò qu’establissen

es leis deth Parlament.

capítol iii

ES FINANCES DES GOVÈRNS LOCAUS

article 217. Principis rectors

Es finances locaus se regissen pes principis de suficiéncia de recorsi,

equitat, autonomia e responsabilitat fiscau. Era Generalitat velhe peth

compliment d’aguesti principis.

article 218. Autonomia e competéncies financières

1. Es govèrns locaus an autonomia pressupostària e de despena ena

aplicacion des sòns recorsi, en tot includir-i es participacions que perceben

a cargue des pressupòsti de d’autes administracions publiques, des

quaus pòden dispausar liurament en exercici des sues competéncies.

2. Era Generalitat a competéncia, en encastre establit pera Constitución

e pera normativa der Estat, en matèria de finançament locau.

Aguesta competéncia pòt includir era capacitat legislativa entà establir

deth finançament dera generalitat

137

sures de cooperacion de besonh entà garantir er equilibri deth sistèma

de finaçament qu’establís aguest títol quan pogue èster alterat per decisions

legislatives estataus o dera Union Europèa.

4. Era part catalana dera Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus

Estat-Generalitat ret compdes ath Parlament sus eth compliment

des precèptes d’aguest capítol.

capítol ii

ETH PRESSUPÒST DERA GENERALITAT

article 211. Competéncies dera Generalitat

Era Generalitat a competéncia exclusiva entà ordenar e regular es sues

finances.

article 212. Eth pressupòst dera Generalitat

Eth pressupòst dera Generalitat a caractèr anuau, ei unic e includís totes

es despenes e toti es ingrèssi dera Generalitat, e tanben es des organismes,

es institucions e es empreses que ne depenen. Correspon ath

Govèrn d’elaborar e executar eth pressupòst, e ath Parlament, d’examinar-

lo, esmendar-lo, aprovar-lo e controtlar-lo. Era lei de pressupòsti

non pòt crear tributs, mès pòt modificar-ne s’ua lei tributària

substantiva atau ac establís.

article 213. Recors ar endeutament

1. Era Generalitat pòt recórrer ar endeutament e eméter deute public

entà finançar despenes d’inversion laguens des limits qu’era madeisha

Generalitat determine e en tot respectar es principis generaus e era

normativa estatau.

2. Es títols emetuts an a toti es efèctes era consideracion de hons publics

e gaudissen des madeishi beneficis e condicions qu’es qu’emet er

Estat.

136

estatut d’autonomia de catalonha 2006

traspasse o se les delègue. Tota naua atribucion de competéncies a

d’anar acompanhada dera assignacion des recorsi suplementaris de besonh

entà financiar-les corrèctament, de manèra que s’age en compde

eth finançament deth còst totau e efectiu des servicis traspassadi. Eth

compliment d’aguest principi ei ua condicion de besonh entà qu’entre

en vigor era transferéncia o era delegacion dera competéncia. Ad

aguest efècte, se pòden establir diuèrses formes de finançament, en tot

includir-i era participacion enes recorsi des finances dera Generalitat

o, se cau, der Estat.

4. Era distribucion de recorsi procedents de subvencions incondicionades

o de participacions generiques en impòsti s’a d’amiar a tèrme en

tot tier en compde era capacitat fiscau e es besonhs de despenes des

govèrns locaus e garantint-ne en tot cas era suficiéncia.

5. Era distribucion des recorsi enter es govèrns locaus non pòt comportar

en cap cas ua minoracion des recorsi obtenguts per cadun d’aguesti,

segontes es critèris utilizats en exercici anterior ara entrada en

vigor des precèptes d’aguest Estatut.

article 220. Lei de finances locaus

1. Eth Parlament a d’aprovar era sua pròpria lei de finances locaus entà

desplegar es principis e es disposicions qu’establís aguest capitol.

2. Es facultats en matèria de finances locaus qu’aguest capitol atribuís

ara Generalitat s’an d’exercir damb respècte ara autonomia locau e escotat

eth Conselh de Govèrns Locaus, qu’establís er article 85.

article 221. Eth cadastre

Era Administracion Generau der Estat e era Generalitat an d’establir

es vies de collaboracion de besonh entà assegurar era participacion dera

Generalitat enes decisions e er escambi d’informacion que calguen

entar exercici des sues competéncies.

Tanben, s’an d’establir formes de gestion consorciada deth cadastre

entre er Estat, era Generalitat e es municipis, cossent damb çò que

dispause era normativa der Estat e de manèra que garantisquen era

plea disponibilitat des bases de dades entà totes es administracions e

era unitat dera informacion.

deth finançament dera generalitat

139

e regular es tributs pròpris des govèrns locaus e includís era capacitat

entà fixar es critèris de distribucion des participacions a cargue deth

pressupòst dera Generalitat.

3. Es govèrns locaus an capacitat entà regular es sues pròpries finances

en encastre des leis. Aguesta capacitat includís era potestat de fixar era

quòta o era sòrta des tributs locaus, e tanben es bonificacions e es

exempcions, laguens des limits qu’establissen es leis.

4. Correspon as govèrns locaus, en encastre qu’establís era normativa

reguladora deth sistèma tributari locau, era competéncia entà gestionar,

recaptar e inspeccionar es sòns tributs, sense prejudici que la poguen

delegar ara Generalitat e que poguen participar ena Agéncia Tributària

de Catalonha.

5. Correspon ara Generalitat er exercici dera tutèla financièra sus es

govèrns locaus, en tot respectar era autonomia que les reconeish era

Constitucion.

article 219. Suficiéncia de recorsi

1. Era Generalitat a d’establir un hons de cooperacion locau destinat

as govèrns locaus. Eth hons, de caractèr incondicionat, s’a de dotar a

partir de toti es ingrèssi tributaris dera Generalitat e s’a de regular mejançant

ua lei deth Parlament.

Addicionaument, era Generalitat pòt establir programes de collaboracion

financièra especifica entà matèries concrètes.

2. Es ingrèssi des govèrns locaus consistents en participacions en tributs

e en subvencions incondicionades estataus son percebuts mejançant

era Generalitat, que les a de distribuïr cossent damb çò que dispause

era lei de finances locaus de Catalonha, era aprobacion dera

quau requerís ua majoria de tres cincaus parts, e repectant es critèris

que fixe era legislacion der Estat en aguesta matèria. En cas des subvencions

incondicionades, aguesti critèris an de perméter qu’eth Parlament

pogue incidir ena distribucion des recorsi damb er objectiu

d’atier era singularitat deth sistèma institucionau de Catalonha a qué

hè referéncia er article 5 d’aguest Estatut.

3. Se garantissen as govèrns locaus es recorsi sufisents entà hèr front

ara prestacion des servicis era titularitat o era gestion des quaus se les

138

estatut d’autonomia de catalonha 2006

article 222. Era reforma des títols que non afècten as relacions

damb er Estat

1. Era reforma des títols I e II der Estatut s’a d’ajustar as procediments

següents:

a) Era iniciativa dera reforma correspon ath Parlament de Catalonha,

a prepausa d’ua cincau part des sòns deputats, e ath Govèrn dera

Generalitat. Es ajuntaments de Catalonha pòden prepausar ath Parlament

er exercici dera iniciativa de reforma s’atau ac demanen un

minin deth 20% des plens municipaus, que representen un minim

deth 20% dera poblacion.

Tanben pòden prepausar-la 300.000 signatures acreditades des ciutadans

de Catalonha damb dret a vòt.

b) Era aprobacion dera reforma requerís eth vòt favorable des dues

tresaus parts des membres deth Parlament, era remission e era consulta

as Corts Generaus, era ratificacion des Corts mejançant ua lei

organica e eth referendum positiu des electors de Catalonha.

c) S’en tèrme de trenta dies a partir dera recepcion dera consulta establida

pera letra b es Corts Generaus se declaren afectades pera reforma,

aguesta a de seguir eth procediment establit per article 223.

d) Un còp ratificada era reforma pes Corts Generaus, era Generalitat

l’a de sométer a referendum.

141

TÍTOL VII

DERA REFORMA DER ESTATUT

g) S’era comission mixta paritària non arribe a formular ua prepausa

conjunta, era prepausa de reforma der Estatut s’a de tramitar cossent

damb eth procediment ordinari establit pes respectius reglaments

parlamentaris.

h) Eth Parlament, pera majoria absoluda des sòns membres, pòt retirar

es prepauses de reforma qu’age aprovat en quinsevolh moment

dera tramitacion as Corts Generaus abans que siguen aprovades de

manèra definitiva. Era retirada dera prepausa de reforma non compòrte

en cap cas era aplicacion de çò qu’establís er apartat 2.

i) Era aprobacion dera reforma pes Corts Generaus mejançant ua lei

organica a d’includir era autorización der Estat tà qu’era Generalitat

convòque en tèrme maxim de sies mesi eth referendum a qué hè

referéncia era letra b.

2. S’era prepausa de reforma non ei aprovada peth Parlament, pes Corts

Generaus o peth còs electorau, non pòt èster sometuda nauament ath

debat e era votacion deth Parlament enquia qu’age passat un an.

dera reforma der estatut

143

2. S’era prepausa de reforma non ei aprovada peth Parlament o peth

còs electorau, non pòt èster sometuda nauament ath debat e ara votacion

deth Parlament enquia qu’age passat un an.

article 223. Era reforma des auti títols

1. Era reforma des títols der Estatut non includits en article 222 s’a

d’ajustar ath procediment següent:

a) Era iniciativa de reforma correspon ath Parlament, ath Govèrn dera

Generalitat e as Corts Generaus. Es ajuntaments e es titulars deth dret

de vòt ath Parlament pòden prepausar ath Parlament qu’exercisque

era iniciativa de reforma enes tèrmes establits per article 222.1.a.

b) Era aprobacion dera reforma requerís eth vòt favorable des dues

tresaus parts des membres deth Parlament, era aprobacion des

Corts Generaus mejançant ua lei organica e, finaument, eth referendum

positiu des electors.

c) Un còp aprovada era prepausa de reforma der Estatut, eth Parlament

l’a de traméter tath Congrès des Deputats.

d) Era prepausa de reforma pòt èster sometuda a un vòt de ratificacion

deth Congrès e deth Senat cossent damb eth procediment

qu’establissen es reglaments parlamentaris respectius. Eth Parlament

a de nomenar ua delegacion entà presentar era prepausa de reforma

der Estatut dauant eth Congrès e eth Senat. S’es Corts Generaus

ratifiquen era prepausa de reforma der Estatut, se considère

aprovada era lei organica corresponenta.

e) Se non s’aplique eth procediment establit pera letra d, s’a de constituïr

ua comission mixta paritària, formada per membres dera comission

competenta deth Congrès des Deputats e ua delegacion

deth Parlament damb representacion proporcionau des grops parlamentaris,

pr’amor de formular de comun acòrd, e peth procediment

qu’establís eth Reglament deth Congrès des Deputats, ua prepausa

conjunta en tèrme de dus mesi.

f) Era tramitacion dera prepausa de reforma der Estatut ath Senat a de

seguir un procediment analòg ar establit pera letra e enes tèrmes

deth Reglament deth Senat. En aguest cas, era delegacion deth Parlament,

damb es adaptacions corresponentes, a de constituïr, conjuntament

damb membres dera comission competenta deth Senat,

ua comission mixta paritària pr’amor de formular de comun acòrd

ua prepausa conjunta.

142

estatut d’autonomia de catalonha 2006

tat a d’elaborar es informes de besonh entà avalorar eth compliment

de çò que dispause er article 201.4.

2. Es mecanismes qu’eventuaument s’agen d’establir entà acomplir çò

que dispause er article 201.4 se pòden aplicar graduaument enquia arténher

er objectiu.

ðisposicion addicionau cincau

Revision deth regim especiau der Aran

A compdar dera entrada en vigor d’aguest Estatut, en tèrme de quate

ans s’a de revisar e modificar eth regim especiau d’Aran entà adaptarlo,

en çò que calgue, a çò qu’establís aguest Estatut.

ðisposicion addicionau siesau

Administracion ordinària

Era Generalitat serà Administracion ordinària der Estat en Catalonha

ena mesura que li siguen transferides, mejançant es esturments que

corresponguen, es foncions executives que complís era Administracion

der Estat per miei des sòns organs territoriaus en Catalonha.

ðisposicion addicionau setau

Relacion de tributs cedits

Ar efècte de çò qu’establís er article 203.2, en moment dera entrada en

vigor d’aguest Estatut an era consideracion de:

a) Tributs estataus cedits totaument:

Impòst sus successions e donacions.

Impòst sus eth patrimòni.

Impòst sus transmissions patrimoniaus e actes juridics documentats.

Tributs sus jòcs d’edart.

Impòst sus es vendes ath detalh de determinadi idrocarburs.

Impòst sus determinadi mieis de transpòrt.

Impòst sus era electricitat.

b) Tributs estataus cedits parciaument:

Impòst sus era renda des persones fisiques.

145

ðisposicion addicionau prumèra

Designacion de senadors

1. Correspon ath Parlament de designar as senadors que representen

ara Generalitat en Senat, enes tèrmes qu’establís ua lei aprovada pera

majoria absoluda deth Plen deth Parlament en ua votacion finau sus

eth conjunt deth tèxte. Era designacion s’a de hèr damb ua convocatòria

especifica e en proporcion ath nombre de deputats de cada grop

parlamentari.

2. Eth Parlament, mejançant ua lei aprovada en ua votacion finau sus

eth conjunt deth tèxte per majoria absoluda, a d’adequar es normes

relatives ara eleccion des senadors ara reforma constitucionau deth Senat,

en aquerò que i correspongue.

ðisposicion addicionau dusau

Acòrds damb eth Govèrn der Estat

S’er Estatut establís qu’era posicion deth Govèrn dera Generalitat ei

determinanta entà conformar un acòrd damb eth Govèrn der Estat e

aguest non l’acuelh, eth Govèrn der Estat ac a de motiar dauant era

Comission Bilaterau Generalitat-Estat.

ðisposicion addicionau tresau

Inversions en infraestructures

1. Era inversion der Estat en Catalonha en infraestructures, excludit

eth Hons de compensacion interterritoriau, s’a d’equiparar ara participacion

relativa deth producte interior brut de Catalonha damb relacion

ath producte interior brut der Estat per un periòde de sèt ans.

Aguestes inversions pòden emplegar-se tanben entath liberament de

peatges o era construccion d’autovies alternatives.

2. Ad aguest fin, s’a de constituïr ua comission integrada pes administracions

estatau, autonomica e locau.

ðisposicion addicionau quatau

Capacitat de finançament

1. Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generali-

144

estatut d’autonomia de catalonha 2006

ðisposicion addicionau nauau

Cession der impòst sus idrocarburs, der impòst sus es labors

deth tabac, der impòst sus er alcoòl e begudes derivades,

der impòst sus era cervesa, der impòst sus eth vin e begudes

fermentades e der impòst sus productes intermieis

Eth prumèr projècte de lei de cession d’impòsti que s’apròve a compdar

dera entrada en vigor d’aguest Estatut a de contier, en aplicacion

dera disposicion addicionau setau, un percentatge de cession deth

58% deth rendiment des impòsti següents: er impòst sus idrocarburs,

er impòst sus es labors deth tabac, er impòst sus er alcoòl e begudes

derivades, er impòst sus era cervesa, er impòst sus eth vin e begudes

fermentades e er impòst sus productes intermieis. Era atribucion ara

comunitat autonòma de Catalonha ei determinada en foncion des indèx

qu’en cada cas corresponen.

ðisposicion addicionau detzau

Cession der impòst sus eth valor hijut

Eth prumèr projècte de lei de cession d’impòsti que s’apròve a compdar

dera entrada en vigor d’aguest Estatut a de contier, en aplicacion

dera disposicion addicionau setau, un percentatge de cession deth

50% deth rendiment der impòst sus eth valor hijut.

Era atribucion ara comunitat autonòma de Catalonha se determine en

foncion deth consum en sòn territòri.

ðisposicion addicionau onzau

Capacitat normativa

En encastre des competéncies e dera normativa dera Union Europèa,

era Administracion Generau der Estat a de cedir competéncies normatives

sus er impòst sus eth valor hijut enes operacions amiades en

fasa detalhista es destinataris des quaus non agen era condicion d’empresaris

o professionaus e ena tributacion en fasa detalhista des productes

gravadi pes impòsti especiaus de fabricacion.

147

Impòst sus eth valor hijut.

Impòst sus idrocarburs.

Impòst sus es labors deth tabac.

Impòst sus er alcohol e begudes derivades.

Impòst sus era cervesa.

Impòst sus eth vin e begudes fermentades.

Impòst sus es productes intermieis.

Eth contengut d’aguesta disposicion se pòt modificar per miei d’un acòrd

entre eth Govèrn dera Generalitat e eth Govèrn der Estat, eth quau a de

tramitar coma projècte de lei. Ad aguest efècte, era modificacion d’aguesta

disposicion non se considère coma modificacion der Estatut.

Er artenhuda e es condicions dera cession an d’èster establidi pera

Comission Mixta a qué hè referéncia er article 210 que, en tot cas, l’a

de referir as rendiments en Catalonha. Eth Govèrn a de tramitar er

acòrd dera Comission coma projècte de lei.

ðisposicion addicionau ueitau

Cession der impòst sus era renda des persones fisiques

Eth prumèr objècte de lei de cession d’impòsti que s’apròve a compdar

dera entrada en vigor d’aguest Estatut a de contier, en aplicacion

dera disposicion anteriora, un percentatge de cession der impòst sus

era renda des persones fisiques deth 50%.

Se considère coma produsit en territòri dera comunitat autonòma de

Catalonha eth rendiment cedit der impòst sus era renda des persones

fisiques que correspone as subjèctes passius que i an era sua residéncia

abituau.

Igualement, s’a de prepausar d’aumentar es competéncies normatives

dera comunitat sus eth nomentat impòst.

146

estatut d’autonomia de catalonha 2006

149

tuaument poguen resultar incompatibles damb es drets reconeishuts

peth títol I mantien era vigéncia per un tèrme maxim de dus ans, en

quau an d’èster adaptades ara regulacion establida per aguest Estatut.

2. Es grops parlamentaris, es membres deth Parlament, eth Govèrn e

eth Sindic de Grèuges, en tèrme establit per apartat 1, pòden sollicitar

dictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries, enes tèrmes establits

per lei, sus era compatibilitat damb er Estatut des leis deth Parlament

o des normes damb reng de lei dictades peth Govèrn abans dera entrada

en vigor d’aguest. Eth dictamen non a valor vinculant e pòt hèr

recomanacions ath Parlament o ath Govèrn entà modificar o derogar

es normes que considère incompatibles.

ðisposicion transitòria dusau

Vigéncia de disposicions transitòries anteriores

Es disposicions transitòries tresau, quatau e siesau dera Lei organica

4/1979, deth 18 de deseme, d’Estatut d’autonomia de Catalonha, mantien,

en çò que correspon, era vigéncia coma regulacion transitòria.

ðisposicion derogatòria

Se derògue era Lei organica 4/1979, deth 18 de deseme, d’Estatut

d’autonomia de Catalonha.

ðisposicion finau prumèra

Aplicacion des precèptes deth Títol VI

1. Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat

a de concretar, en tèrme de dus ans a compdar dera entrada en vigor

d’aguest Estatut, era aplicacion des precèptes deth títol VI.

2. Es precèptes deth títol VI se pòden aplicar de manèra graduau en

tot atier ara sua viabilitat financièra. En tot cas, aguesta aplicacion a

d’èster pleament efectiva en tèrme de cinc ans a compdar dera entrada

en vigor d’aguest Estatut.

ðisposicion addicionau dotzau

Unterpretacion armonica

Es normes dera lei organica a qué hè referéncia er article 157.3 dera

Constitucion e es normes contengudes ena guest Estatut s’an d’interpretar

armonicament.

ðisposicion addicionau tretzau

Hons pròpris e comuns damb d’auti territòris

Es hons pròpris de Catalonha plaçadi en Archiu dera Corona d’Aragon

e en Archiu Reiau de Barcelona s’intègren en sistèma d’archius de

Catalonha. Entara gestion eficaça dera rèsta de hons comuns damb

d’auti territòris dera Corona d’Aragon, era Generalitat a de collaborar

damb eth patronat der Archiu dera Corona d’Aragon, damb es autes

comunitats autonòmes que i an hons compartits e damb er Estat per

miei des mecanismes qu’establisquen de mutuau acòrd.

ðisposicion addicionau catorzau

Jòcs e apòstes

Çò que dispause er article 141.2 non ei aplicable ara modificacion des

modalitats des jòcs e apòstes atribuïts, entà finalitats sociaus, as organizacions

d’encastre estatau, de caractèr sociau e sense finalitat de lucre,

cossent damb çò que dispause era normativa aplicabla as dites organizacions.

ðisposicion addicionau quinzau

Transparéncia

Er Estat, en compliment deth principi de transparéncia, a de publicar

era liquidacion provinciau des diuèrsi programes de despena publica

en Catalonha.

ðisposicion transitòria prumèra

Adaptacion des leis e es normes damb reng de lei

1. Es leis deth Parlament e es normes damb reng de lei deth Govèrn

vigentes en moment dera entrada en vigor d’aguest Estatut qu’even-

148

estatut d’autonomia de catalonha 2006

Índèx

PREAMBUL

TÍTOL PRELIMINAR

TÍTOL I

DES DRETS, DÉUERS E PRINCIPIS RECTORS

Capítol I. Drets e déuers der encastre civiu e sociau

Capítol II. Drets en encastre politic e dera Administracion

Capítol III. Drets e déuers lingüistics

Capítol IV. Garanties des drets estatutaris

Capítol V. Principis rectors

TÍTOL II

DES INSTITUCIONS

Capítol I. Eth Parlament

Capítol II. Eth president o presidenta dera Generalitat

Capítol III. Eth Govèrn e era Administracion dera Generalitat

Capítol IV. Es relacions enter eth Parlament e eth Govèrn

Capítol V. D’autes institucions dera Generalitat

Capítol VI. Eth Govèrn locau

Capítol VII. Organizacion institucionau pròpria d’Aran

TÍTOL III

DETH PODER JUDICIAU EN CATALONHA

Capítol I. Eth Tribunau Superior de Justícia e eth fiscau o era

fiscala superior de Catalonha

Capítol II. Eth Conselh de Justícia de Catalonha

Capítol III. Competéncies dera Generalitat sus era Administracion

de Justícia

ðisposicion finau dusau

Era Agéncia Tributària de Catalonha

Era Agéncia Tributària de Catalonha, a qué hèr eferéncia er article

204, s’a de crear per lei deth Parlament, en tèrme d’un an a compdar

dera entrada en vigor d’aguest Estatut.

Es foncions qu’en aplicacion d’aguest Estatut corresponen ara Agéncia

Tributària de Catalonha an d’èster exercides, enquia qu’aguesta se

constituïsque, pes organs que les acomplien enquia alavetz.

ðisposicion finau tresau

Tèrme de creacion dera Comission Mixta d’Afèrs Economics

e Fiscaus Estat-Generalitat

Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat,

qu’establís er article 210, s’a de crear en tèrme de sies mesi a compdar

dera entrada en vigor d’aguest Estatut. Mentre non se constituïsque,

era Comsision Mixta d’Avaloracions Estat-Generalitat n’assumís es

competéncies. Era constitucion dera Comission Mixta d’Ahèrs Economics

e Fiscaus Estat-Generalitat compòrte era extincion immediata

dera Comission Mixta d’Avaloracions Estat-Generalitat.

ðisposicion finau quatau

Relacion d’entitats economiques e financières

Era Comission Mixta d’Ahèrs Economics e Fiscaus Estat-Generalitat,

en tèrme de sies mesi a compdar dera entrada en vigor d’aguest Estatut,

a de determinar era relacion des entitats a qué hè referéncia er article

182.

TÍTOL IV

DES COMPETÉNCIES

Capítol I. Tipologia des competéncies

Capítol II. Es matèries des competéncies

TÍTOL V

DES RELACIONS INSTITUCIONAUS DERA

GENERALITAT

Capítol I. Relacions dera Generalitat damb er Estat

e damb d’autes comunitats autonòmes

Capítol II. Relacions dera Generalitat damb era Union Europèa

Capítol III. Accion exteriora dera Generalitat

TÍTOL VI

DETH FINANÇAMENT DERA GENERALITAT

Capítol I. Es finances dera Generalitat

Capítol II. Eth pressupòst dera Generalitat

Capítol III. Es finances des govèrns locaus

TÍTOL VII

DERA REFORMA DER ESTATUT

DISPOSICIONS ADDICIONAUS

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

DISPOSICION DEROGATÒRIA

DISPOSICIONS FINAUS

117

122

125

129

136

137

141

144

148

149

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP

Catalunya

[Estatut (2006). Aranès]

Estatut d'autonomia de Catalonha 2006

I. Catalunya. Generalitat II. Títol

1. Catalunya. Estatut (2006)

342.4(467.1)"2006"(094)

Coordinacion: Direccion Generau de Difusion Corporativa

Traduccions: Conselh Generau d’Aran, damb era collaboracion deth Parlament de Catalonha

Dessenh: +3

Edicion: Entitat Autonòma deth Diari Oficiau e de Publicacions

Impression e enquadernacion: BIGSA Industria Gráfica

Depaus legau: B-42466-2006