ESTATUT D’AUTONOMIA
DE CATALONHA 2006
Er Estatut de 2006 ei ua òbra collectiva.
Auem demostrat un viatge mès que Catalonha ei forta
quan es catalans expressam liurament era nòsta volentat.
Auem escrit ua grana pagina dera nòsta pròpria istòria.
PASQUAL MARAGALL
President dera Generalitat de Catalonha
Catalonha s’a anat hènt ath long deth temps damb es aportacions
d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions e cultures, que
i an trapat ua tèrra d’acuelhuda.
Eth pòble de Catalonha a mantengut ath long des sègles ua vocacion
constanta d’autogovèrn, encarnada en institucions pròpries coma era
Generalitat –que siguec creada en 1359 enes Corts de Cervèra– e en
un ordenament juridic especific, remassat, entre d’autes recopilacions
de normes, enes Constitucions e d’auti drets de Catalonha. Despús
deth 1714, an estat diuèrsi es assagi de recuperacion des institucions
d’autogovèrn. En aguest itinerari istoric constituïssen hites destacades,
entre d’autes, era Mancomunitat de 1914, era recuperacion dera
Generalitat damb er Estatut de 1932, eth restabliment dera Generalitat
en 1977 e er Estatut de 1979, neishut damb era democràcia, era Constitucion
de 1978 e er Estat des autonomies.
Era libertat collectiva de Catalonha tròbe enes institucions dera Generalitat
eth nèxe damb ua istòria d’afirmacion e respècte des drets fondamentaus
e des libertats publiques dera persona e des pòbles; ua istòria
qu’es hemnes e es òmes de Catalonha vòlen prosseguir damb era
finalitat de hèr possibla era bastida d’ua societat democratica e auançada,
de benèster e progrès, solidària damb eth conjunt d’Espanha e
incardinada a Euròpa.
7
ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALONHA
PREAMBUL
Eth Parlament de Catalonha, en tot recuélher eth sentiment e era volentat
dera ciutadania de Catalonha, a definit Catalonha coma nacion
d’ua manèra àmpliament majoritària. Era Constitucion espanhòla, en
article dusau, reconeish era realitat nacionau de Catalonha coma nacionalitat.
En exercici deth dret inalienable de Catalonha ar autogovèrn, es parlamentaris
catalans prepausen, era Comission Constitucionau deth
Congrès des Deputats acòrde, es Corts Generaus apròven e eth pòble
de Catalonha ratifique aguest Estatut.
preambul
9
Eth pòble catalan contunhe proclamant aué coma valors superiors dera
sua vida collectiva era libertat, era justícia e era igualtat, e manifèste
era sua volentat d’auançar per ua via de progrès, qu’assegure ua qualitat
de vida digna entà toti es que viuen e trebalhen en Catalonha.
Es poders publics son ath servici der interès generau e des drets dera
ciutadania, damb respècte peth principi dera subsidiarietat.
Ei per tot açò que, en tot seguir er esperit deth preambul der Estatut
de 1979, aguest Estatut asssumís que:
• Catalonha ei un país arric en territòris e gents, ua diuersitat que la
definís e la enriquís des de hè sègles e la en.hortís entàs tempsi a vier.
• Catalonha ei ua comunitat de persones liures entà persones liures a
on cadun pòt víuer e expressar identitats diuèrses, damb un decidit
comprimís comunitari basat en respècte pera dignitat de cadua des
persones.
• Era aportacion de toti es ciutadans e ciutadanes a configurat ua societat
integradora, damb er esfòrç coma valor e damb capacitat innovadora
e emprenedora, uns valors que contunhen impulsant-ne eth
progrès.
• Er autogovèrn de Catalonha se fondamente ena Constitucion, e tanben
enes drets istorics deth pòble catalan, que, en encastre d’aquera,
dan origen en aguest Estatut ath reconeishement d’ua posicion singulara
dera Generalitat. Catalonha vò desvolopar era sua personalitat
politica en encastre d’un estat que reconeish e respècte era diuersitat
d’identitats des pòbles d’Espanha.
• Era tradicion civica e associativa de Catalonha a soslinhat tostemp
era importància dera lengua e era cultura catalanes, des drets e es
déuers, deth saber, dera formacion, dera coesion sociau, deth desvolopament
sostenible e dera igualtat de drets, e aué, especiaument, dera
igualtat entre hemnes e òmes.
• Catalonha, per miei der Estat, participe ena bastida deth projècte
politic dera Union Europèa, es valors e es objectius dera quau compartís.
• Catalonha, des dera sua tradicion umanista, refortilhe eth sòn comprimís
damb toti es pòbles entà bastir un orde mondiau pacific e just.
8
estatut d’autonomia de catalonha 2006
article 1. Catalonha
Catalonha, coma nacionalitat, exercís eth sòn autogovèrn constituïda
en comunitat autonòma cossent damb era Constitucion e damb aguest
Estatut, qu’ei era sua norma institucionau basica.
article 2. Era Generalitat
1. Era Generalitat ei eth sistèma institucionau en quau s’organize politicament
er autogovèrn de Catalonha.
2. Era Generalitat ei compausada peth Parlament, era Presidéncia dera
Generalitat, eth Govèrn e es autes institucions qu’establís eth capítol
V deth títol II.
3. Es municipis, es vegueries, es comarques e es auti ens locaus qu’es
leis determinen intègren tanben eth sistèma institucionau dera Generalitat,
coma ens enes quaus aguesta s’organize territoriaument, sense
prejudici dera sua autonomia.
4. Es poders dera Generalitat emanen deth pòble de Catalonha e
s’exercissen cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e era Constitucion.
11
TÍTOL PRELIMINAR
article 6. Era lengua pròpria e es lengües oficiaus
1. Era lengua pròpria de Catalonha ei eth catalan. Coma tau, eth catalan
ei era lengua d’us normau e preferent des administracions publiques
e des mieis de comunicacion publics de Catalonha, e ei tanben
era lengua normaument emplegada coma veïculara e d’aprenedissatge
en ensenhament.
2. Eth catalan ei era lengua oficiau de Catalonha. Tanben n’ei eth castelhan,
qu’ei era lengua oficiau der Estat espanhòu. Totes es persones
an eth dret d’usar es dues lengües oficiaus e es ciutadans de Catalonha
an eth dret e déuer de coneisher-les. Es poders publics de Catalonha
an d’establir es mesures de besonh entà facilitar er exercici d’aguesti
drets e eth compliment d’aguest déuer. Cossent damb çò que dispause
er article 32, non i pòt auer discriminacion per usatge de quinsevolha
des dues lengües.
3. Era Generalitat e er Estat an d’empréner es accions de besonh entath
reconeishement dera oficialitat deth catalan ena Union Europèa e
era preséncia e er emplec deth catalan enes organismes internacionaus
e enes tractats internacionaus de contengut culturau o lingüistic.
4. Era Generalitat a de promòir era comunicacion e era cooperacion
damb es autes comunitats e es auti territòris que compartissen patrimòni
lingüistic damb Catalonha. Ad aguesti efèctes, era Generalitat e
er Estat, segontes que correspongue, pòden soscríuer acòrds, tractats
e d’auti mecanismes de collaboracion entara promocion e era difusion
exteriora deth catalan.
5. Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria
d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò
qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica.
article 7. Era condicion politica des catalans
1. Gaudissen dera condicion politica de catalans o ciutadans de Catalonha
es ciutadans espanhòus qu’agen vesiatge administratiu en Catalonha.
Es sòns drets politics s’exercissen cossent damb aguest Estatut
e es leis.
2. Gaudissen, coma catalans, des drets politics definits per aguest Estatut
es espanhòus residents en estrangèr qu’an auut en Catalonha eth datítol
preliminar
13
article 3. Marc politic
1. Es relacions dera Generalitat damb er Estat se fondamenten en
principi dera leiautat institucionau mutuau e se regissen peth principi
generau segontes eth quau era Generalitat ei Estat, peth principi d’autonomia,
peth de bilateralitat e peth de multilateralitat.
2. Catalonha a en Estat espanhòu e ena Union Europèa eth sòn espaci
politic e geografic de referéncia e incorpòre es valors, es principis e es
obligacions que deriven deth hèt de formar-ne part.
article 4. Drets e principis rectors
1. Es poders publics de Catalonha an de promòir eth plen exercici des
libertats e es drets que reconeishen aguest Estatut, era Constitucion,
era Union Europèa, era Declaracion universau de drets umans, eth
Convèni europèu entara proteccion des drets umans e es auti tractats
e convènis internacionaus soscrits per Espanha que reconeishen e garantisen
es drets e es libertats fondamentaus.
2. Es poders publics de Catalonha an de promòir es condicions entà
qu’era libertat e era igualtat des individus e des grops siguen reaus e
efectives; an de facilitar era participacion de totes es persones ena vida
politica, economica, culturau e sociau, e an de reconéisher eth dret des
pòbles a conservar e desvolopar era sua identitat.
3. Es poders publics de Catalonha an de promòir es valors dera libertat,
era democràcia, era igualtat, eth pluralisme, era patz, era justícia,
era solidaritat, era coesion sociau, era equitat de genre e eth desvolopament
sostenible.
article 5. Es drets istorics
Er autogovèrn de Catalonha se fondamente tanben enes drets istorics
deth pòble catalan, enes sues institucions seculares e ena tradicion juridica
catalana, qu’aguest Estatut incorpòre e actualize ara empara der
article 2, era disposicion transitòria dusau e d’auti precèptes dera
Constitucion, des quaus derive eth reconeishement d’ua posicion singulara
dera Generalitat en çò que hè ath dret civiu, era lengua, era
cultura, era projeccion d’aguestes en encastre educatiu e eth sistèma
institucionau en qué s’organize era Generalitat.
12
estatut d’autonomia de catalonha 2006
2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen
Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica,
geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles.
Aguest Estatut reconeish, empare e respècte aguesta singularitat
e reconeish Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha,
era quau ei objècte d’ua particulara proteccion per miei d’un
regim juridic especiau.
article 12. Es territòris damb ligams istorics, lingüistics
e culturaus damb Catalonha
Era Generalitat a de promòir era comunicacion, er escambi culturau e
era cooperacion damb es comunitats e es territòris, pertanhents o non
ar Estat espanhòu, qu’an ligams istorics, lingüistics e culturaus damb
Catalonha. Ad aguesti efèctes, era Generalitat e er Estat, segontes que
correspongue, pòden soscríuer convènis, tractats e d’auti esturments
de collaboracion en toti es encastres, que pòden includir era creacion
d’organismes comuns.
article 13. Es comunitats catalanes en exterior
Era Generalitat, enes tèrmes establits pera lei, a de fomentar es ligams
sociaus, economics e culturaus damb es comunitats catalanes en exterior
e les a de balhar era assisténcia que calgue. Damb aguesta finalitat,
era Generalitat, segontes que correspongue, pòt formalizar acòrds de
cooperacion damb es institucions publiques e privades des territòris e
es païsi a on se trapen es comunitats catalanes en exterior e pòt sollicitar
ar Estat era soscripcion de tractats internacionaus sus aguesta matèria.
article 14. Eficàcia territoriau des normes
1. Es normes e es disposicions dera Generalitat e eth dret civiu de Catalonha
an eficàcia territoriau, sense prejudici des excepcions que se
poguen establir en cada matèria e des situacions que s’agen de regir
per estatut personau o per autes normes d’extraterritorialitat.
2. Es estrangèrs qu’adquirissen era nacionalitat espanhòla demoren
sometuts ath dret civiu catalan en tant que mantenguen eth vesiatge
administratiu en Catalonha, exceptat que manifèsten era sua volentat
en contra.
títol preliminar
15
rrèr vesiatge administratiu, e tanben es sòns descendents que mantien
aguesta ciutadania, s’ atau ac solliciten, ena forma que determine era lei.
article 8. Simbèus de Catalonha
1. Catalonha, definida coma nacionalitat en article 1, a coma simbèus
nacionaus eth drapèu, era hèsta e er imne.
2. Eth drapèu de Catalonha ei eth tradicionau de quate barres vermelhes
en hons auriò e a d’èster present en totes es bastisses publiques e
enes actes oficiaus qu’agen lòc en Catalonha.
3. Era hèsta de Catalonha ei era Diada der Onze de Seteme.
4. Er imne de Catalonha ei Els segadors.
5. Eth Parlament a de regular es diuèrses expressions deth marc simbolic
de Catalonha e n’a de fixar er orde protocollari.
6. Era proteccion juridica des simbèus de Catalonha ei era que correspon
as auti simbèus der Estat.
article 9. Eth territòri
Eth territòri de Catalonha ei eth que correspon as limits geografics e
administratius dera Generalitat en moment dera entrada en vigor
d’aguest Estatut.
article 10. Eht caplòc
Eth caplòc de Catalonha ei era ciutat de Barcelona, qu’ei era sedença
permanenta deth Parlament, dera Presidéncia dera Generalitat e deth
Govèrn, sense prejudici qu’eth Parlament e eth Govèrn se poguen
amassar en d’auti lòcs de Catalonha, cossent damb çò qu’establissen,
respectivament, eth Reglament deth Parlament e era lei.
article 11. Aran
1. Eth pòble aranés exercís er autogovèrn mejançant aguest Estatut,
eth Conselh Generau d’Aran e es autes institucions pròpries.
14
estatut d’autonomia de catalonha 2006
capítol i
DRETS E DÉUERS DER ENCASTRE CIVIU
E SOCIAU
article 15. Drets des persones
1. Es ciutadans de Catalonha son titulars des drets e es déuers reconeishuts
pes normes a qué hè referéncia er article 4.1.
2. Totes es persones an dret a víuer damb dignitat, seguretat e autonomia,
liures d’explotacion, de mautractaments e de tota sòrta de discriminacion,
e an dret ath liure desvolopament dera sua personalitat e
capacitat personau.
3. Es drets qu’aguest Estatut reconeish as ciutadans de Catalonha se
pòden estiéner a d’autes persones, enes tèrmes qu’establissen es leis.
article 16. Drets en encastre des familhes
Totes es persones an dret, cossent damb es requesits establits pera lei,
a recéber prestacions sociaus e ajudes publiques entà atier es cargues
familhares.
17
TÍTOL I
DES DRETS, DÉUERS
E PRINCIPIS RECTORS
2. Es mares e es pares an garantit, d’acòrd damb es principis establits
per article 37.4, eth dret que les assistís entà qu’es sòns hilhs e hilhes
receben era formacion religiosa e morau que sigue cossent damb es
sues conviccions enes escòles de titularitat publica, enes quaus er ensenhament
ei laïc.
3. Es centres docents privats pòden èster sostenguts damb hons publics
cossent damb çò que determinen es leis, pr’amor de garantir es
drets d’accès en condicions d’igualtat e ara qualitat der ensenhament.
4. Er ensenhament ei gratuït en totes es etapes obligatòries e enes auti
nivèus que s’establisquen per lei.
5. Totes es persones an dret ara formacion professionau e ara formacion
permanenta, enes tèrmes qu’establissen es leis.
6. Totes es persones an dret a dispausar, enes tèrmes e es condicions
qu’establisquen es leis, d’ajudes publiques entà satisfèr es requeriments
educatius e entà accedir en igualtat de condicions as nivèus educatius superiors,
en foncion des sòns recorsi economics, aptituds e preferéncies.
7. Es persones damb besonhs educatius especiaus an dret a recéber eth
supòrt de besonh que les permete d’accedir ath sistèma educatiu, cossent
damb çò qu’establissen es leis.
8. Es membres dera comunitat educativa an dret a participar enes
ahèrs escolars e universitaris enes tèrmes qu’establissen es leis.
article 22. Drets e déuers en encastre culturau
1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat ara
cultura, ath desvolopament des sues capacitats creatives individuaus e
collectives.
2. Totes es persones an eth déuer de respectar e preservar eth patrimòni
culturau.
article 23. Drets en encastre dera salut
1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat e gratuïtat
as servicis sanitaris de responsabilitat publica, enes tèrmes qu’establissen
es leis.
des drets, déuers e principis rectors
19
article 17. Drets des menors
Es menors an dret a recéber era atencion integrau de besonh entath
desvolopament dera sua personalitat e deth sòn benèster en contèxte
familhar e sociau.
article 18. Drets des persones granes
Es persones granes an dret a víuer damb dignitat, liures d’explotacion
e de mautractaments, sense que poguen èster discriminades pera sua
edat.
article 19. Drets des hemnes
1. Totes es hemnes an dret ath liure desvolopament dera sua personalitat
e capacitat personau, e a víuer damb dignitat, seguretat e autonomia,
liures d’explotacion, mautractaments e tota sòrta de discriminacion.
2. Es hemnes an dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats
damb es òmes en toti es encastres publics e privats.
article 20. Dret a víuer damb dignitat eth procès dera mòrt
1. Totes es persones an dret a recéber un tractament apropriat deth
dolor e cures palliatives integraus e a víuer damb dignitat eth procès
dera sua mòrt.
2. Totes es persones an dret a expressar era sua volentat d’ua manèra
anticipada entà deishar constància des instruccions sus es intervencions
e es tractaments medicaus que poguen recéber, qu’an d’èster respectades,
enes tèrmes qu’establissen es leis, especiaument peth personau
sanitari quan non siguen en condicions d’expressar personaument
era sua volentat.
article 21. Drets e déuers en encastre dera educacion
1. Totes es persones an dret a ua educacion de qualitat e a accedir-i en
condicions d’igualtat. Era Generalitat a d’establir un modèl educatiu
d’interès public que garantisque aguesti drets.
18
estatut d’autonomia de catalonha 2006
2. Es usatgèrs dera sanitat publica an dret ath respècte des sues preferéncies
en çò que tanh ara eleccion de mètge o metgessa e de centre
sanitari, enes tèrmes e es condicions qu’establissen es leis.
3. Totes es persones, en çò que hè as servicis sanitaris publics e privats,
an dret a èster informades sus es servicis a qué pòden accedir e es requesits
de besonh entà hèr-les a servir; sus es tractaments medicaus e
es sòns risques abans d’aplicar-les-ac a dar eth consentiment entà
quinsevolha intervencion; a accedir ara istòria clinica pròpria, e ara
confidencialitat des dades relatives ara salut pròpria, enes tèrmes
qu’establissen es leis.
article 24. Drets en encastre des servicis sociaus
1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat as prestacions
deth hilat de servicis sociaus de responsabilitat publica, a èster
informades sus aqueres prestacions e a dar eth consentiment entà
quinsevolha actuacion que les afècte personaument, enes tèrmes
qu’establissen es leis.
2. Es persones damb besonhs especiaus, entà mantier era autonomia
personau enes activitats dera vida vidanta, an dret a recéber era atencion
adequada ara sua situacion, cossent damb es condicions que legaument
s’establissen.
3. Es persones o es familhes que se trapen en situacion de praubesa an
dret a accedir a ua renda garantida de ciutadania que les assegure es
minims d’ua vida digna, cossent damb es condicions que legaument
s’establissen.
4. Es organizacions deth tresau sector sociau an dret a complir es
sues foncions enes encastres dera participacion e era collaboracion
sociaus.
article 25. Drets en encastre laborau
1. Es trebalhadors an dret a formar-se e promòir-se professionaument
e a accedir de franc as servicis publics d’aucupacion.
2. Es persones excludides deth mercat de trebalh perqué non an podut
accedir-i o reinserir-s’i e que non dispausen de mieis de subsisténcia
20
estatut d’autonomia de catalonha 2006
pròpris an dret a percéber prestacions e recorsi non contributius de
caractèr palliatiu, enes tèrmes qu’establissen es leis.
3. Toti es trebalhadors an dret a complir es prètzhèts laboraus e professionaus
en condicions de garantia entara salut, era seguretat e era
dignitat des persones.
4. Es trebalhadors, o es sòns representants, an dret ara informacion,
era consulta e era participacion enes empreses.
5. Es organizacions sindicaus e empresariaus an dret a complir es sues
foncions enes encastres dera concertacion sociau, era participacion e
era collaboracion sociau.
article 26. Drets en encastre der abitatge
Es persones que non dispausen des recorsi suficients an dret a accedir
a un abitatge digne, e entad aquerò es poders publics an d’establir per
lei un sistèma de mesures que garantisque aguest dret, damb es condicions
que determinen es leis.
article 27. Drets e déuers en çò que hè ath miei ambient
1. Totes es persones an dret a víuer en un miei equilibrat, sostenible
e respectuós damb era salut, cossent damb es estandards e es
nivèus de proteccion que determinen es leis. Tanben an dret a gaudir
des recorsi naturaus e deth paisatge en condicions d’igualtat, e
an eth déuer de hèr-ne un us responsable e evitar-ne eth desaprofitament.
2. Totes es persones an dret ara proteccion dauant des diuèrses formes
de contaminacion, cossent damb es estandards e es nivèus que determinen
es leis. Tanben an eth déuer de collaborar ena conservacion
deth patrimòni naturau e enes actuacions que tendisquen a eliminar es
diuèrses formes de contaminacion, damb er objectiu de mantier-lo e
conservar-lo entàs generacions futures.
3. Totes es persones an dret a accedir ara informacion mieiambientau
de qué dispausen es poders publics. Eth dret d’informacion sonque
pòt èster limitat per rasons d’orde public justificades, enes tèrmes
qu’establissen es leis.
des drets, déuers e principis rectors
21
article 28. Drets des consumidors e usuaris
1. Es persones, ena sua condicion de consomadores e usatgères de
bens e de servicis, an dret ara proteccion dera sua salut e seguretat.
Tanben an dret a ua informacion vertadèra e entenedora sus es caracteristiques
e es prètzi des productes e des servicis, a un regim de garanties
des productes adquirits e des subministraments contractats e
ara proteccion des sòns interèssi economics dauant de conductes abusives,
negligentes o fraudulentes.
2. Es consomadors e usatgèrs an dret a èster informats e a participar,
dirèctament o per miei des sòns representants, en çò que hè as
administracions publiques de Catalonha, enes tèrmes qu’establissen
es leis.
capítol ii
DRETS EN ENCASTRE POLITIC
E DERA ADMINISTRACION
article 29. Dret de participacion
1. Es ciutadans de Catalonha an dret a participar en condicions
d’igualtat enes ahèrs publics de Catalonha, de forma dirècta o ben per
miei de representants, enes suposicions e enes tèrmes qu’establissen
aguest Estatut e es leis.
2. Es ciutadans de Catalonha an dret a escuélher es sòns representants
enes organs politics representatius e a presentar-s’i coma candidats,
cossent damb es condicions e es requesits qu’establissen es leis.
3. Es ciutadans de Catalonha an dret a promòir e a presentar iniciatives
legislatives en Parlament, enes tèrmes qu’establissen aguest Estatut
e es leis.
4. Es ciutadans de Catalonha an dret a participar, dirèctament o per
miei d’entitats associatives, en procès d’elaboracion des leis deth Parlament,
mejançant es procediments qu’establisque eth Reglament deth
Parlament.
22
estatut d’autonomia de catalonha 2006
5. Totes es persones an dret a dirigir peticions e a plantejar queishes,
ena forma e damb es efèctes qu’establissen es leis, as institucions e ara
Administracion dera Generalitat, e tanben as ens locaus de Catalonha,
en matèries des competéncies respectives. Era lei a d’establir es condicions
d’exercici e es efèctes d’aguest dret e es obligacions des institucions
receptores.
6. Es ciutadans de Catalonha an dret a promòir era convocatòria de
consultes populares pera Generalitat e es ajuntaments, en matèria des
competéncies respectives, ena forma e damb es condicions qu’es leis
establissen.
article 30. Drets d’accès as servicis publics
e a ua bona Administracion
1. Totes es persones an dret a accedir en condicions d’igualtat as servicis
publics e as servicis economics d’interès generau. Es administracions
publiques an de fixar es condicions d’accès e es estandards de
qualitat d’aguesti servicis, damb independéncia deth regim dera sua
prestacion.
2. Totes es persones an dret a èster tractades pes poders publics de Catalonha,
en aqueri ahèrs que les afècten, de forma imparciau e objectiva,
e qu’era actuacion des poders publics sigue proporcionada as finalitats
que la justifiquen.
3. Es leis an de regular es condicions d’exercici e es garanties des drets
a qué hèn referéncia es apartats 1 e 2 e an de determinar es casi en qué
es administracions publiques de Catalonha e es servicis publics que ne
depenen an d’adoptar ua carta de drets des usatgèrs e d’obligacions
des prestadors.
article 31. Dret ara proteccion des dades personaus
Totes es persones an dret ara proteccion des dades personaus contengudes
enes fichèrs que son competéncia dera Generalitat e an dret a
accedir-i, examinar-les e obtier-ne era correccion. Ua autoritat independenta,
designada peth Parlament, a de velhar tà qu’aguesti drets siguen
respectadi enes tèrmes qu’establissen es leis.
des drets, déuers e principis rectors
23
capítol iii
DRETS E DÉUERS LINGÜISTICS
article 32. Drets e déuers de coneishement e us des lengües
Totes es persones an dret a non èster discriminades per rasons lingüistiques.
Es actes juridics hèti en quinsevolha des dues lengües oficiaus
an, en çò que hè ara lengua, validesa e eficàcia plees.
article 33. Drets lingüistics dauant es administracions publiques
e es institucions estataus
1. Es ciutadans an eth dret d’opcion lingüistica. Enes relacions damb
es institucions, es organizacions e es administracions publiques en
Catalonha, totes es persones an dret a emplegar era lengua oficiau
qu’escuelhen. Aguest dret obligue as institucions, organizacions e administracions
publiques, includida era Administracion electorau en
Catalonha, e, en generau, as entitats privades que ne depenen quan
exercissen foncions publiques.
2. Totes es persones, enes relacions damb era Administracion de justícia,
eth Ministèri Fiscau, eth notariat e es registres publics, an dret a
usar era lengua oficiau qu’escuelhen en totes es actuacions judiciaus,
notariaus e registraus, e a recéber tota era documentacion oficiau emetuda
en Catalonha ena lengua sollicitada, sense que poguen patir indefension
ne retards indeguts per rason dera lengua emplegada, ne se les
pogue exigir cap sòrta de traduccion.
3. Entà garantir eth dret d’opcion lingüistica, es jutges e es magistrats,
es fiscaus, es notaris, es registradors dera proprietat e mercantils,
es encargats deth Registre Civiu e eth personau ath servici dera
Administracion de justícia, entà balhar es sòns servicis en Catalonha,
an d’acreditar, ena forma qu’establissen es leis, qu’an un nivèu
de coneishement adequat e suficient des lengües oficiaus, que les hè
aptes entà complir es foncions pròpries deth sòn cargue o deth sòn
lòc de trebalh.
4. Entà garantir eth dret d’opcion lingüistica, era Administracion der
Estat plaçada en Catalonha a d’acreditar qu’eth personau ath sòn servici
a un nivèu de coneishement adequat e suficient des dues lengües
24
estatut d’autonomia de catalonha 2006
oficiaus, que lo hè apte entà complir es foncions pròpries deth sòn lòc
de trebalh.
5. Es ciutadans de Catalonha an eth dret de relacionar-se per escrit en
catalan damb es organs constitucionaus e damb es organs jurisdiccionaus
d’encastre estatau, cossent damb eth procediment establit pera
legislacion corresponenta. Aguestes institucions an d’atier e an de tramitar
es escrits presentats en catalan, qu’an, en tot cas, plea eficacia juridica.
article 34. Drets lingüistics des consomadors e usatgèrs
Totes es persones an dret a èster atengudes oraument e per escrit
ena lengua oficiau qu’escuelhen ena sua condicion d’usatgères o
consomadores de bens, productes e servicis. Es entitats, es empreses
e es establiments dubèrts ath public en Catalonha an d’èster subjèctes
ath déuer de disponibilitat lingüistica enes tèrmes qu’establissen
es leis.
article 35. Drets lingüistics en encastre der ensenhament
1. Totes es persones an dret a recéber er ensenhament en catalan, cossent
damb çò qu’establís aguest Estatut. Eth catalan s’a d’emplegar
normaument coma lengua veïculara e d’aprenedissatge en ensenhament
universitari e en non universitari.
2. Es alumnes an dret a recéber er ensenhament en catalan en ensenhament
non universitari. Tanben an eth dret e eth déuer de conéisher
damb suficiéncia orau e escrita eth catalan e eth castelhan en
acabar er ensenhament obligatòri, sigue quina sigue era sua lengua
abituau en incorporar-se ar ensenhament. Er ensenhament deth catalan
e deth castelhan an d’auer ua preséncia adequada enes plans
d’estudis.
3. Es alumnes an dret a non èster desseparats en centres ne en grops
classe diferents per rason dera sua lengua abituau.
4. Es alumnes que s’incorpòren mès tard dera edat corresponenta ath
sistèma escolar de Catalonha gaudissen deth dret a recéber un supòrt
lingüistic especiau s’era manca de comprension les dificulte de seguir
damb normalitat er ensenhament.
des drets, déuers e principis rectors
25
4. Es drets e es principis d’aguest títol non compòrten ua alteracion
deth regim de distribucion de competéncies ne era creacion de títols
competenciaus naui o era modificacion des que ja existissen. Cap des
disposicions d’aguest títol non pòt èster desplegada, aplicada o interpretada
de manèra que redusisque o limite es drets fondamentaus que
reconeishen era Constitucion e es tractats e es acòrds internacionaus
ratificats per Espanha.
article 38. Tutèla
1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries tutèle es drets que reconeishen
es capítols I, II e III d’aguest títol e era Carta des drets e es
déuers des ciutadans de Catalonha, cossent damb çò qu’establís er article
76.2.b e c.
2. Es actes que vulnèren es drets reconeishuts pes capítols I, II e III
d’aguest títol e pera Carta des drets e es déuers des ciutadans de
Catalonha son objècte de recors dauant eth Tribunau Superior de
Justícia de Catalonha, cossent damb es procediments qu’establissen
es leis.
capítol v
PRINCIPIS RECTORS
article 39. Disposicions generaus
1. Es poders publics de Catalonha an d’orientar es politiques publiques
cossent damb es principis rectors qu’establissen era Constitucion
e aguest Estatut. En exercici des sues competéncies, es poders publics
de Catalonha an de promòir e adoptar es mesures de besonh entà garantir-
ne era eficàcia plea.
2. Eth reconeishement, eth respècte e era proteccion des principis rectors
informen era legislacion positiva, era practica judiciau e era actuacion
des poders publics.
3. Es principis rectors son exigibles dauant era jurisdiccion, cossent
damb çò que determinen es leis e es autes disposicions que les despleguen.
des drets, déuers e principis rectors
27
5. Eth professorat e er alumnat des centres universitaris an dret a expressar-
se, oraument e per escrit, ena lengua oficiau qu’escuelhen.
article 36. Drets en çò que hè ar aranés
1. En Aran totes es persones an eth dret de conéisher e emplegar er
aranés e d’èster atengudes oraument e per escrit en aranés enes sues
relacions damb es administracions publiques e damb es entitats publiques