Nòtas istoricas sus textes juridics occitans per Gasconha, Biarn e Aran

1-  Documents deth Poder ducal Aquitan,

2- « Es Fòrs e Costumas » peras tèrras de Gaston Febus, Estat de Biarn e Foish,

3- « Era Queromònia » dera Val d'Aran.

1- I a documents primordiaus que son aths arquius de Bordèu sus eth tèma deths drets deth pòble occitan. Qu’èi en ligason damb’eth poder ducau aquitan (400 ans a Bordèu/ Santa). Son aquestes tèxtes que son estats destrusits politicament per l'edicte deth rei de 1470, que installava era lei en francés, en Aquitània qu’èra en latin e gascon.

2- « Es Fòrs e Costumas » son de documents estudiats per Miquèu Grosclaude e publicats per Per Noste.

3- Pera Val d’Aran : Era Querimònia

Era especiau situacion dera Val hec quera monarquia francesa saguèsse d’aucupar Aran a partir dera fin deth sègle XIII. Eth primèr intent siguec coma conseqüéncia dera excomunicacion qu’eth Papa Martin IV hec contra eth rei Père II damb motiu dera aucupacion dera isla de Sicília e era concession papau des estats dera corona Catalanoagaronesa ath rei Felip III er Ardit, de França. Damb eth pretèxt de castigar es vexacions des aranesi contra eth comdat de Comenges, eth senescau de Tolosa, ajudat per fòrça aranesi e especiaument per Augèr de Les, senhor d’aguesta localitat, envadic era Val entre er 1 e er 11 de noveme de 1283, e siguec aucupada.

Eth fracàs dera crotzada deth rei francés contra Catalonha semblaue comportar era restitucion des territòris catalans aucupats, entre eri ena Val, mès es francesi alleguèren qu’era conquèsta d’Aran non auie arren a veir damb era crosada e siguec de besonh ua intesa activitat diplomatica que s’estenenc des deth tractat d’Anagni (1295) enquiath convèni de Poissy (1313)

Er en 1298 se signèc eth convèni d’Argelés entre Felip eth Bèth de França e Jaime II de Catalonha-Aragon, en quau se determinèc qu’era Val passèsse provisionaument a un domeni sobiran neutrau, en aguest cas a Jaime II de Malhòca.

Era administracion des reis de Malhòrca siguec beneficiosa tara Val d’Aran ja qu’es governadors retornèren e respectèren es institucions tradicionaus.

Arnau de Sant-Marçal, a requeriment des vesins dera Val, reconeish es usi e costums d’Aran en un document der en 1298.

Es negociacions entre es monarques francesi e catalanoaragonesi non prosperauen Jaime II, er an 1312 obtenguec, en ua decision prenuda en Concili de Vièna, eth nomentaument d’ua comission mixte formada per compromossaris des dues faccions. Aguestes amassadas se hègen en Vielha (interrogatòris). Eth resultat d’aguesta comission siguec era devolucion dera Val d’Aran ath rei Jaime II.

Era paraula « Querimònia » veng deth vèrb latin queror, eth significat deth quau ei queishà-se, planhé-se, e pendent era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de grèuges ocasionats a quaussevolh per ua auta persona e que formauen part des processi judiciaus.

Que podem perpausar d’establir un document de Querimònia modèrna, per una Occitània intègra e digna. Per donar de legitimitat a la demanda d’evolucion juridica e politica peths Païses d’Òc se pòt apujar sus aqueths documents istorics de dret occitan. De mai, er’actualitat juridica en Occitània de l’Oest, Estatut de Catalonha e Val d’Aran de 2006, fa eth ligam deth passat a adara.