Texto d’anonça dal Govern Provisòri Occitan per la Respùblica Federala e Democràtica dals Païses d’Oc

Allocucion de Sénher REVEST, Primier Ministre dal Govern Provisòri Occitan per la Respùblica Federala e Democràtica dals Païses d’Òc.

Tolosa, lo 24 de Mars dal 2007

Sénher President,

Dòmnas e Sénhers los Ministres,

Dòmnas e Sénher, Mesdames e Messieurs,

Acampats a Tolosa esto sabta 24 de Mars dal 2007, proclamam ancuei l’existença d’un Govern Provisòri per una Respùblica Federala e Democratica d’Occitània. S’agisse d’un acte important per far reconóisher als uelhs dal monde l’existença d’una nacion occitana.

Seria estach mai facil de continuar indefiniament d’esperar qualques gestas de reparacion istòrics de la part dals Estats-Nacions que nos governan. Es mai facil d’èsser governats que de se governar. A chalgut trapassar la vergonha de se, l’esperit de somission que renha en Occitània despuei de lòngs secles per se lançar lains aquela aventura e anoncar clarament qu’Occitània pòl e deu devenir autonòma en l’espaci europeu dals Pòples e de las Euroregions que se bastishe. Aquesto gesta autament simbolic serà ressentit diversament per tots aquelos que carculan sincerament a l’avenir d’Occitània. sabem qu’anam rescontrar l’ostilitat de personas o d’organismes que vuòlen de degun govern e que viven de las ajuas dals Estats. Anam subretot far faça a las fuòrças politicas en puòste que se compartissen lo poder a París, a Roma e a Madrid perqué Occitània es d’eschambarlon subre aquestos tres Estats. Sabem que chalrà comptar que subre nosautres e subre lo pòple d’òc segon la formula celèbra : « Ajua ti e lo resta seguirà ».

S’agisse per nosautres, de redonar la paraula als Occitans, car d’unos aurien desirat que la perdessiam per sempre. S’agisse de tornar donar espèr a nuòstre Pòple en la democracia, de li redonar la siu cultura, las sius marcas, la siu terra, la siu dinhitat, de redonar de sens a la siu vita e a aquela de las generacions futuras.

Occitània existe dins la memòria dals òmes, per sa lenga, per sa cultura. resistem e resistarem a l’esquichaor imperialista. Un pòple existe partent dal moment, que, se constituen per l'ensem dals sius subjeits d’àrias de solidaritat, la lenga constitua una d’aquelas àrias de solidaritat especificas. Es per aishò que denegar l'existença dal Pòple Occitan, de la siu lenga, de la siu istòria, e de la siu cultura relèva quasi dal delicte de negacionisme denant la Cort Europea de Justìcia, e dal Tribunal Internacional dals Pòples. Parier, nos platz ren lo qualificatiu de "comunitarisme" quora s’agisse d’aparar la lenga d'Òc, la francofonia o tota autra lenga da monde. Serem a l’encòup atents e pròpi vigilents subre d’aquesto ponch.

Ancuei las nacions se definisson plus coma lo produch d’una volentat de poténcia. Existen perqué an una cultura que si constata per una lenga indigèna especifica. Dal mesme biais que i a un’Espanha perqué i a lenga espanhòla, una nacion italiana perque i a lenga italiana, una nacion francea perqué i a idiòma francés, i a nacion occitana perqué i a lenga occitana sempre viva a mai se aquesta es ben amenaçaa. D’unas nacions an lor Estat, d’autras ges. Occitània, es la mai granda nacion sensa Estat d’Euròpa. Englòba lo tèrç sud de l’Estat francés e s’estende sus l’equivalent d’un despartiment en Itàlia, sensa eishubliar la Val d’Aran en Espanha. Aquel territòri fichat entra las Alps dal Sud e l’Ocean Atlantic cuèrbe quasi 14 milions d’estatjants. Dins l’Estat francés, es sotadivisat en sieis regions programas Provença-Alps-Cuòsta d’Azur, Lengadòc- Rosselhon, Miegjorn-Pirenèus, Aquitània, Lemosin, Auvernha e una region vivaroalpina de crear ambé Dròma-Ardecha.

Faça als Estats jacobins qu’exerçan sus Occitània una dominacion economica sensa grand esper, e una tentativa de mai en mai insuportabla de genocidi curtural, apelam las populacions occitanas de reconóisher e sostenir esto govern provisòri.

Ne’n apelam als chaps d’entrepresas excedats per la pression fiscala que lor impausa los Estats centrals.

Ne’n apelam als pichons proprietaris (comerçants, agricultors, artisans e professions liberalas) amenaçats per los grands gropes financiers. Aquel govern serà a son costat per los aparar e los encoratjar dins lors produccions e son trabalh.

Ne’n apelam a tots los salariats menaçats per lo desemplec e las delocalisacions.

Ne’n apelam als fonccionaris territorials desiroses finda elos de viure al país. Verran dins un poder occitan federal un champ d’accions e de promocions nuòvas.

Aquelas fuòrças constituan una majoritat sociologica que pòl e dèu se prononciar per nuòstre govern.

I es una minoritat intellectuala que pòl aportar un sosten eficace, son totas aquelas e tots los que son estachats als dialeites occitans e que an consciença qu’unicament un poder d’Estat pòl redonar sa dinhitat a nuòstra lenga, a la siu istòria e a la siu curtura en general. Son una pichineta minoritat, mas coma intellectuals son influença belèu importanta e decisiva.

Aquel govern serà belèu ressentit per los jacobins infeodats a l’Estat francés en particular, coma un afaire dals enemics de França. França era i a ancara gaire de temps, la segonda poténcia coloniala dal monde après de l’Engleterra. Tots los pòples que an qualque marrit remembre d’aquel periòde colonial verran magara abé simpatia la nuòstra batesta occitana per la libertat.

Mai pròche de nosautres, los Estats europeus verran dins l’emancipacion d’Occitania predicat per aquel govern, un pas marcant vers la fin d’un imperialisme francés factor de tant de guerras inutilas en Euròpa e en delì. La renaishença de las nacions en Euròpa de l’est basaas sus la concepcion linguistica de la nacion las rende a priòri favorablas a un’Occitània Liura e a un’Euròpa mai justa e mai egalitària entre las nacions que la compausan.

A nuòstras puòrtas, en Euròpa de l’oest, Bascos, Corsos e Catalans pòon veire dins aquel govern provisòri Occitan qu’un encoratjament dins sa batesta nacionala. De mai per las autras minoranças etnicas de l’Estat francés (Alsacians, Flamands o Bretons). De mai per los pòples d’ultra-mar.

Ancin pòl aparéisher una mena de liga internacionala per ramenar França a ce que auria jamai degut cessar d’estre : una nacion coma las autras debarrassaa dals sius auripels imperialistas.

Se ne’n creiem la formula segon que « un pòple que ne’n oprima un autre, es ren un pòple liure », poem pensar que los franceses propriament diches, aquelos dal Nord, se pòon ató revoltar còntra una burelocracia parisenca de mai en plus parasitària. Porrien un jorn trobar interest de la limitar en faire de la França dal Nuòrd un país federal.

Aquel govern provisòri a un potencial de sosten non negligible tant en Occitània coma a l’exterior. Pertendrà après de passar dal provisòri al real.

Coma i arribar ?

Beneficiam d’un sistèma mai o mens democratic que bandishe tota forma de violença. A nosautres de l’investir. Es a cada nivel de poder (comuna, comunitats de comunas o d’aglomeracions, departiments, regions, Estat central, parlament europeu) qu’interviendrem.

En paralèl, las competenças d’aquels poders en cascada evoluan. Las comunitats de comunas o d’aglomeracions d’una part e, las Regions d’autra part, an de competenças que van créisher al depens dals departiments e de l’Estat central. De devolucion en devolucion, es de preveire que nuòstras grandas ciutats e las Regions Programas que constituan Occitània van venir de suòrtas de mini Estats sus lo modèl tedesc o catalan.

Una partia dal trabalh dal nuòstre govern provisòri serà de federar d’una vòuta las autonomias urbanas e las autonomias regionalas.

Ancinda plan planin, en entrar lains lo juec de las realisacions, nuòstre govern porrà entrar dins los faches, fuòrt d’una reconoishença venent de l’interior coma de l’exterior.

Saluo lo coratge d’aquestos que van m’acompanhar dins aquela meravilhosa aventura al servici dal pòple occitan e ailí, dals pòples dal monde qu’aspiran a sa libertat.

Viva la Respùblica Federala e Democràtica Occitana. Occitània viva !

Vos rengràcio. Je vos remercie.