Texto d’anóncia del Govern Provisòri Occitan per la Repùblica Federala e Democràtica dels Païses d’Òc

 

Alocucion de Sénher REVEST, Primier Ministre del Govern Provisòri Occitan per la Repùblica Federala e Democràtica dels Païses d’Òc.

Barcelona, lo 6 de novembre del 2007

 

Sénher President,

Dòmnas e Sénhers Ministres,

Dòmnas e Sénhers,

 

Acampats a Barcelona, capitala de la Generalitat de Catalonha e Val d’Aran aquesto mars 6 de novembre del 2007, proclamam ancuei l’existença d’un Govern Provisòri per una Repùblica Federale e Democràtica d’Occitània. S’agisse per nosautres d’un acte important per faire reconóisher als uelhs del monde l’existença d’una nacion occitana. Esta annaa, apres s’estre presentats a la populacion occitana a Marselha e Tolosa, respeitivament primiera e segonda vilas dels Païses d’Òc en importança economica e populacion, sem a l’encòup al nuòstre e a l’encòup en cò d’un pòple amic perqué venem visitar nuòstres fraires araneses e nuòstres cosins catalans.

Dins lo contexto actual, auria estach mai facile de continuar indefiniament d’esperar qualques gestas de reparacion istòrica de la part dels Estats-Nacions que nos governan. Es mai  facile d’estre governats que de se governar. Nos a calgut despassar la vergonha de se, l’esperit de somission que regna en Occitània despuei de lòngs sègles per se lançar dins aquela aventura e anónciar clarament qu’Occitània pòl e dèu devenir autonòma dins l’espaci europeu dels Pòples e de las Euroregions que se bastisse. Aquel gesta autament simbolic serà ressentit diversament per tots aquelos que perpensan un pauc sincerament a l’avenir d’Occitània. Sabem qu’anam rescontrar l’ostilitat de personas o d’organismes que vuòlen degun govern e que viven de las ajuas dels Estats. Anam subretot faire fàcia a las fuòrças politicas en plaça que se perteon lo poder a Paris, a Roma e a Madrid perqué Occitània es d’a caval subre d’aquels tres Estats. Sabem que calrà comptar que sus de nosautres e sus lo pòple occitan segon la formula celebra : « Ajua ti e lo cel t’ajuarà ».

Gràcia al novel estatut d'autonomia de la Generalitat de Catalonha e Val d'Aran, lei aprovaa per referendum de ciutadans lo 18/ 06/2006, una partia d’Occitània, mai precisament de Gasconha (Comenges), la comarca de la Val d’Aran conoishe una legislacion progressista unica al monde. Aquela constitucion fai d’aquel territòri lo solet paìs de se revendicar legalament segon los principis d’una democracia republicana coma occitan aranés. E mai se aquel territòri es poplat de 10 000 estatjants (sigue 3 còups mens qu’a Mónego), aquel territòri de 620 qms2 es mai grand que lo despartament del Territoire-de-Belfort en França, San Marin, lo Liechtenstein o Andòrra e, es subretot la soleta terra a cu un a donat las aisinas e que a los meians d’assegurar un futur a aquesta part del pòple occitan Dins tots los domènis de la vida correnta : administracion, justìcia, economia, lenga, cultura, ecc. es augurable que l’Estat italian mai subretot l’Estat francés veguesson aquel modèl de democracia locala e aquel acte de reparacion istòrica fach devers los occitans. Eriam un pòple sensa terra e la reconoishença jurìdica en Val d’Aran nos permete de veire una via novela sensa exil.

Nuòstra presença aicì ancuei remembra de segur lo passat aligat entre paìs catalan e paìs occitan mai muòstra que los catalans an aüra donat las claus de la maison « Val d’Aran » als araneses. Muòstra que los occitans son un pòple adulte quora son preparats al poder. Copa net la propaganda anti-occitana que afirma sota d’autres cels que seriam incapables de nos gerir de per nos. Es evident que si non s’era preparat l’avenir, e que non i aguesse agut una volentat ferma per aquò, auria estach mai dificile.

Aquela afirmacion d’un Govern provisòri occitan permete de redonar la paraula als Occitans, perqué d’unos aurien desirat que la perdessiam per sempre. S’agisse de redonar esper a nuòstre Pòple en la democracia, de li rebalhar la siu cultura, las sius marcas, la siu terra, la siu dignitat, de redonar de sens a la siu vita e a aquesta de las generacions futuras.

Occitània existe dins la memòria dels òmes, per la siu lenga, per la siu cultura. Resistem e resistarem al rotlel compressor imperialista. Un pòple existe partent del moment, que, se constituen per l'ensèm dels sius subjeits d’àrias de solidaritat, la lenga constitua una d’aquelas àrias de solidaritat especificas. Es perqué denegar l'existença del Pòple Occitan, de sa lenga, de son istòria, e de sa cultura releva quasi del delicte de negacionisme davant la Cort Europea de Justìcia, e lo Tribunal Internacional dels Pòples. De mai que non aprovam lo qualificatiu de "comunautarisme" quora s’agisse de defénder la lenga d'oc, la francofonia o tota autra lenga dins lo monde. Serem a l’encòup atents, e pròpi vigilants sus d’aquel ponch.

Ancuei las nacions se definisson plus coma lo produch d’una volentat de potença. Existen perqué an una cultura que se manifesta per una lenga indigena especifica. Aquelas lengas se consideran sensa ierarquia entre elas. De mai que i a una Espanha perqué i a una lenga espanhòla, una nacion italiana perqué i a una lenga italiana, una nacion francesa perqué i a una lenga francesa, i a una nacion occitana perqué i a una lenga occitana sempre viva a mai s’aquela es amenaçaa. D’unas nacions an lor Estat, d’autras non. Occitània, per ela, es la mai granda nacion sensa Estat d’Euròpa. Cuerbe lo tèrç sud de l’Estat francés e s’estende subre l’equivalent d’un despartement en Itàlia, sensa denembrar la Val d’Aran en Espanha. Aquel  territòri situat entre las Alps del Sud e l’Ocean Atlantic compren quasi 14 milions d’estatjants. Dins l’Estat francés, es subdivisat en sieis regions programas Provença-Alps-Cuòsta d’Azur, Lengadòc Rosselhon, Miejorn-Pirenèus, Aquitània, Lemosin, Auvernha e una region de crear Dròma-Ardecha.

Fàcia als Estats jacobins qu’exercen subre d’Occitània una expleitacion economica sensa grand retorn, e una tentativa de mai en mai insuportabla de genocidi cultural, apelam las populacions occitanas de reconóisher e de sostenir aquel govern provisòri.

Ne’n apelam als caps d’entrepresas excedits per la pression fiscala que lor impausa los Estats centrals.

Ne’n apelam als pichons proprietaris (comerçants, agricultors, artisans e professions liberalas) menaçaas per los grands gropes financiers. Aquel govern serà a lor costat per los protegir e los encorajar dins lors produccions e lor trabalh.

Ne’n apelam a tots los salariats menaçats per lo caumatge e las delocalisacions.

Ne’n apelam als fonccionaris territorials desirant elos parier de viure al paìs. Veiran dins un poder occitan federal un camp d’accions e de promocions nuòvas.

Aquelas fuòrças constituen una majoritat sociologica que pòl e dèu se prononciar per nuòstre govern.

I es una minoritat intellectuala que pòl portar un sosten eficace, son totes aquelas e tots aquelos que son estacats als dialeites occitans e que an consciença que solet un poder d’Estat pòl redonar sa dignitat a lor lenga, a lor istòria e a lor cultura en general. Son una infima minoritat, mas coma intellectuals lor influença pòl estre importanta e decisiva. Un estat occitan que garantisse la nuòstra existença serà un jorn segurament lo solet capable d’assegurar un avenir sus lo terme lòng a la nuòstra nacion.

Aquel govern serà benlèu ressentit per los jacobins infeodats a l’Estat francés en particular, coma un afaire dels enemics de França. França era i a gaire de temps ancara, la segonda poténcia coloniala del monde apres Anglaterra. Tots los pòples que an qualque marrit remembre d’aquel periòde colonial veiran probablament ambé simpatia nuòstra batesta occitana per la libertat.

Mai pròche de nos, los Estats europeus veiràn dins l’emancipacion d’Occitània sostengua per aquel govern, un pas decisiu vers la fin d’un imperialisme francés factor de tant de guerras inutilas en Euròpa. La renaishença de las nacions en Euròpa de l’est basat sus la concepcion linguistica de la nacion los rend a priòri favorables a una Occitània liura e a una Euròpa mai justa e mai egalitària entre las nacions que la compausan.

A nuòstras puòrtas, en Euròpa de l’oest, Bascos, Còrsos e Catalans puòon veire dins aquel govern provisòri occitan qu’un encoratjament dins lor batesta nacionala. De mai per las autras minoritats etnicas de l’Estat francés (Alsacians, Flamancs o Bretons). De mai per los pòples d’oltra-mar.

Ancin pòl aparéisher una mena de liga internacionala per ramenar França a ce que auria jamai degut cessar d’estre : una nacion coma las autras desbarrassaa de sos restas d’imperialisme.

Si creem la formula « un pòple que en oprima un autre non es un pòple liure », poem pensar que los franceses verament diches, aquelos del Nòrd, puòn tantben se revoltar còntra una burelocracia parisenca de mai en mai parasitària. Porrion un jorn que ven trobar interés de la limitar en faire de la França del Nòrd un paìs federal.

Aquel govern provisòri a un potencial de sosten non negligible tant en Occitània qu’a l’exterior. Nos pertendrà en seguia de passar del provisòri al real.

 

Coma i arribar ?

Beneficiam d’un sistema mai o mens democratic que nos bandisse tota forma de violença. A nos de l’investir. Es a cada nivel de poder (comuna, comunitats de comunas o d’aglomeracions, despartaments, regions, Estat central, Parlament europèu) qu’interviendrem.

Parallelament las competenças d’aquels poders en cascada evoluon. Las comunitats de comunas o d’aglomeracions d’una part e, las Regions d’autra part, an de competenças que van créisher al depens dels despartaments e de l’Estat central. De devolucion en devolucion, es a preveire que nuòstras grandas vilas e las Regions Programas que constituen Occitània van devenir de menas de mini Estats sus lo modèl alemand o catalan.

La Val d’Aran es per nosautres lo faro d’Occitània de deman. Donar de poder a la Val d’Aran es indireitament ajuar als occitans de França e d’Itàlia. Vist que i a gaire d’avançaas de l’autre costat de la frontièra administrativa, es augurable que lo Val d’Aran puòsque servir de basa rèira a Occitània sota administracion francesa. Amb’als grands meians qu’aquela comarca dispausa en matèria de mèdias, d’informacion pòl raionar largament subre dels despartaments alentorns per exemple Garòna auta. Aran nos muòstra un modèl de desvolopament pròpre occitan. Dèu estre un modèl per Occitània de deman. Lo Govern Provisòri Occitan entende mostrar al monde que la Val d’Aran es un exemple extensible a Occitània tota dins lo futur. Sensa voler doblar lo poder occitan aranés en plaça, lo Govern Provisòri Occitan entende al contrari entretenir de relacions coralas amb’al Conselh General d’Aran e totas las composantas del poder local.

Una part del trabalh de nuòstre govern provisòri serà de federar a l’encòup las autonomias urbanas e las autonomias regionalas.

Ancinda pauc a pauc, en entrar dins lo juec de las realisacions, nuòstre govern poirà entrar dins los faches, fuòrt d’una reconoishença venent de l’interior coma de l’exterior.

Saluo lo coratge d’aquelos que van m’acompanhar dins aquela meravilhosa aventura al servici del pòple occitan e en delai de tots los pòples del monde que desiron lor libertat.

Remercio la nacion catalana de la siu ospitalitat.

Viva la Repùblica Federala e Democràtica Occitana. Occitània viva !

Vos rengràcio.